El tramvia unirà finalment els dos extrems de Barcelona per l'Avinguda Diagonal. El projecte llançat originalment per l'alcalde Jordi Hereu veurà la seva conclusió amb el retorn dels socialistes a l'Ajuntament de la mà de Jaume Collboni. Han passat gairebé tres lustres des que Hereu va emprendre un dels projectes que probablement van enfonsar les seves possibilitats de reelecció al capdavant del consistori barceloní -l'altre va ser la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d'Hivern-. Però el tramvia ha demostrat tenir més vides que un gat, i major resistència política que l'ara ministre d'Indústria de Pedro Sánchez.

La consulta organitzada per Hereu el 2010 per avalar la seva intenció d'unir el Trambaix i el Trambesós - 3,9 quilòmetres que travessen el cor de Barcelona- es va saldar amb un rotund fracàs. Apenas una participació del 12% per propinar una sobirana bufetada a l'alcalde: no a la seva reforma de la Diagonal.

Un cop del qual va prendre bona nota el seu successor, Xavier Trias, convertint-se en adalid de la lluita contra en tramvia de la Diagonal. Tant és així que el 2023 l'exconvergent va tornar a fer bandera de la seva oposició al projecte, que havia repres la Ada Colau portant els rails des de Glòries a Verdaguer. "El tramvia és un error" insistia l'exalcalde en campanya tot i que alguns membres de la seva candidatura, com l'ex conseller Damià Calvet, sí avalen el projecte.

Segons l'últim baròmetre municipal un 68% dels barcelonins avala ara el projecte. Ho recordava la primera tinent d'alcaldessa, Laia Bonet, el dia següent de l'anunci llançat pel propi Collboni a Betevé. Des del govern local apunten a més al augment del 40% d'usuaris del Trambesós amb la posada en marxa del nou tram fins al Passeig Sant Joan per defensar la seva aposta.

Collboni va amb tot, com indica la intenció de portar a votació del ple el nou tram en un sol projecte. Els socialistes no volen seguir tallant una línia que ha d'unir el Besòs amb el Llobregat pel centre de Barcelona, tot i que són conscients que quan arribi el moment de les obres caldrà anar a parts.

Ara falta veure quins suports recull el projecte, que necessita comptar a més amb el suport financer de la Generalitat. El pla està parlat amb el Govern de Salvador Illa, clar, asseguren des del govern local, però cal portar les promeses als papers. En concret, als dels pròxims pressupostos de la Generalitat, soci principal de l'Autoritat Metropolitana del Transport (ATM), responsable de posar les vies i la resta de la infraestructura necessària.

No en va estem parlant d'un projecte pressupostat en més de 200 milions d'euros. En teoria aquest últim tram ha de ser menys complex ja que Trias ja va completar la reforma de la Diagonal entre Passeig de Gràcia i Francesc Macià -precisament per tancar el debat sobre el tramvia-.

Però aquí entra l'obra civil, és a dir, els col·lectors d'aigua que l'Ajuntament està projectant en cada nova remodelació per garantir les reserves d'aigua en la propera crisi de sequera. En total, 55 milions d'euros en reurbanitzar aquest tram de l'avinguda i altres 59 milions en ampliació del col·lector, que l'Ajuntament haurà de costejar buscant diners sota les pedres... o dels fons europeus, vaja vostè a saber.

En resumides comptes, l'anunci de Collboni no passarà d'això, d'un anunci, si l'Ajuntament i la Generalitat no aproven pressupostos el 2026. Alguna cosa ben difícil, especialment en el cas de l'administració autonòmica, vistes les dificultats de Salvador Illa per aprovar cada ampliació de crèdit per seguir amb el funcionament més o menys ordinari de la Generalitat en aquest 2025.

L'alcalde confia a comptar per això amb els Comuns i ERC, els dos partits que juntament amb el PSC han defensat la connexió del tramvia durant l'última dècada. De fet, somia fins i tot amb la possibilitat de arrossegar a Junts en el seu esforç, atès que Trias ha deixat el grup municipal.

Però una cosa és aconseguir el suport inicial en el Ple de l'Ajuntament i una altra molt diferent que aquests mateixos partits posin el seu compromís amb el tramvia per sobre d'altres interessos a l'hora d'aprovar pressupostos. Dit això: Collboni va amb tot amb el tramvia, però està per veure què diuen els seus socis.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial