Carles Puigdemont és un problema i una solució. ¿Per a qui? Doncs depenent del costat en el qual cadascú es trobi. Però per al conjunt el que li succeeixi en els pròxims mesos podria ser clau.

L'ex president de la Generalitat està pendent que el Tribunal Constitucional avali la Llei d'amnistia. I dels possibles recursos que es puguin plantejar.

És possible que fins a finals d'aquest any la seva situació no estigui clarificada. Malgrat tot, podria prendre algunes decisions encaminades a afavorir els interessos de Junts per Catalunya.

Està disposat? Ho entén ell d'aquesta manera?

Barcelona espera un gest. Els sectors econòmics ho reclamen, i també l'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona. En realitat, tots entenen que seria necessari que Junts pogués acordar ja la reforma de la mesura del 30% de habitatge públic en les promocions immobiliàries a la ciutat.

Al PSC no li queda cap altre soci possible. I les inversions en el sector estan pendents d'aquesta decisió del consistori.

El encuentro de medio mandato en Barcelona

Junts té arguments per negar-se, per no oferir aquest ‘caramel’ al PSC. Va guanyar les eleccions al maig del 2023. És cert. Però Xavier Trias no va saber, o no va poder, pactar amb els socialistes una alcaldia compartida al llarg dels quatre anys de mandat amb Jaume Collboni. Ja és tard per això.

El grup municipal de Junts argüeix que és el PSC el que no desitja negociar un paquet global sobre habitatge, amb una rebaixa de l'IBI que agrairien molt els barcelonins. I els socialistes s'han convençut que és Junts qui s'ha tancat en rotllo.

Ja han transcorregut dos anys, en el mig dels quatre anys d'alcaldia de Collboni, i aquesta aclamada reforma del 30% segueix sense aprovar-se. Abans de l'estiu, és a dir, al llarg d'aquest mes de juny, l'equip de govern sosté que es tirarà endavant. Amb Junts?

Possiblement Junts s'equivoca en entendre que aquest suport pogués suposar un ‘caramel’ a Collboni. Més aviat seria una mostra que Junts pot ser un partit útil, que ha abandonat les artimañes i els somnis dels últims deu anys, i que desitja construir i governar en els diferents nivells administratius.

Però "tot depèn de Puigdemont", insisteixen des de les pròpies files del ¿partit?

Puigdemont té a les seves mans moltes decisions. Els propis dirigents de Junts, els que estan en primera fila i els que es mantenen en la seva òrbita, haurien de donar passos valents i dir què volen ser en els pròxims anys.

Imagen panorámica de viviendas en Barcelona

Em sorprèn la figura de Jordi Turull, un home dubitatiu, que no sap si serà reprovat o aplaudit quan verbalitza el que farà Junts. És el dirigent en qui confia Puigdemont, o el manté en una posició incòmoda, perquè encara no ha decidit qui el substituirà?

La figura de Turull sembla una mica patètica. I no és culpa d'ell. És Puigdemont qui designa i deixa a la cuneta els seus.

A Barcelona s'esperen gestos. Per aprovar mesures tan urgents i necessàries com la del 30%, per saber què ha de fer la ciutat en matèria d'habitatge, i per conèixer el proper candidat de Junts.

El alcalde Jaume Collboni, en el Saló de Cent del Ayuntamiento de Barcelona

A partir de setembre els motors començaran a bramar. Tot s'encaminarà cap a les eleccions del 2027. Jaume Collboni ja ha començat. Però, qui serà el seu adversari o possible soci en el proper mandat? Puigdemont segueix callat.

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial