Barcelona té poques zones perquè juguin els nens. Els carrers són per als vehicles a motor. Les calçades per a cotxes, autobusos, furgonetes i camions. Les voreres per a motos, bicicletes i patinets. També les vies per als vianants ja que, com es pot comprovar (Consell de Cent és el màxim exemple) el consistori no es sent obligat a fer respectar l'ús d'aquest espai per la gent que va a peu. Ho deixa a la bona voluntat, cada vegada més escassa.

Places n'hi ha poques, sobretot en la trama de l'anticisme. Cerdà havia previst els interiors de les illas, però l'especulació se'ls ha endut per davant i per darrere. Les poques que hi ha només serveixen com a element decoratiu (Letamendi) o s'han convertit en rotonda que regula el trànsit: Tetuán i, sobretot, la de Cerdà.

També passava amb les d'Espanya i Francesc Macià, avui a penes reconeixibles degut a que estan rodejades per obres gairebé eternes.

Queden altres que serveixen de lligam entre la ciutat antiga i la creixent a partir del XIX (Urquinaona o Catalunya). Dóna la impressió que els diversos consistoris gairebé no han sabut què fer en aquests espais no construïts. Si hi ha un solar, la tendència és posar-hi un edifici.

Glòries és cas a part. Allò que segons Ildefons Cerdà havia de ser el centre de la ciutat comença ara a despuntar com a lloc de trobada. Caldrà donar-li temps.

Anys enrere l'Ajuntament havia anat guanyant interiors d'illa. Una recuperació que sembla haver-se frenat, tot i que s'agraeix el que s'ha aconseguit. Alguna cosa és alguna cosa.

Després hi ha els espais salvats a la voracitat immobiliària, gairebé per casualitat. N'hi ha alguns emblemàtics: l'Espanya Industrial, l'Escola Industrial i els jardins de la Maternitat.

Es podria haver afegit l'extens territori que va del Camp Nou (el Barça cobra per anomenar-lo d'una altra manera, però això no obliga al conjunt de la ciutadania) i el cementiri de Les Corts fins a les facultats universitàries. Un lloc ampli i fantàstic si no fos un aparcament a l'aire lliure!

La sort dels jardins de la Maternitat és que els cotxes ho tenen difícil per entrar-hi. Així que, de moment, allà no aparquen. Hi passen algunes bicicletes i patinets però, en general, és un espai pacificat amb amples parterres d'herba, arbres frondosos que ofereixen ombra al vianant i algunes àrees de jocs infantils.

Tot això enmig d'uns edificis modernistes molt representatius d'una època de la història de Barcelona i Catalunya.

En algun d'ells s'han instal·lat una sèrie de fotografies històriques, organitzades al voltant del lema “Mirem el passat al carrer”. Són imatges procedents de l'arxiu de la Diputació i que reproduïxen fragments de la vida dels barcelonins d'unes quantes dècades enrere. Una delícia.

Es pot malmetre un lloc així? Es pot.

En gairebé tot l'espai ocupat per l'herba s'han instal·lat cartells amb icones en els quals queda clar que per allà no poden circular els gossos solts. Poden fer-ho, sí, amb una corretja que porti cap a l'altre costat el propietari o responsable. No es fa així. N'hi ha que van subjectes, però la immensa majoria (inclosos alguns de gran mida) campen a les seves amples.

Els gossos -encara que alguns propietaris sembli ignorar-ho- tenen necessitats biològiques gairebé idèntiques a les dels humans. La diferència és que l'humà (en general) quan la biologia apreta, espera i busca un lavabo. Els gossos s'alivien on els hi venen les ganes. Inclosa l'herba on, si no fos per això, podrien jugar els nens.

Però, clar, com pot ser més important un nen que un gos?

Els últims dades sobre Barcelona assenyalen que la població infantil ha disminuït més d'un 10%. No és d'estranyar. La vivenda és cara; els salaris, justos; aconseguir plaça en llars d'infants i escoles no és feina fàcil. Hi ha fins i tot restaurants que posen impediments als nens.

I, per descomptat, fins i tot per sortir a passejar, jugar i estirar les cames, els nens han de competir amb els gossos, que marquen el seu territori amb orins.

Pregunta retòrica: ja que no es farà complir la prohibició, no seria millor que Ajuntament i Diputació s'estalviessin els diners de fer, posar i reposar els cartells?

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial