La feina ha estat bona, meritòria. Un esforç, perquè no era res fàcil. La patronal Foment juga un paper fonamental en el desenvolupament econòmic de Barcelona i de tota la seva àrea metropolitana. El seu president, Josep Sánchez Llibre, amb una llarga experiència política, participa de forma molt activa en el debat públic. I està bé que ho faci. Tots els actors representatius han de fer-ho. La conversa pública ha de ser rica i intensa. No val amagar-se.

I la feina ha anat en una direcció determinada. Foment va voler que la dreta nacionalista tingués un paper, que jugués a Barcelona, després del desastre del procés independentista. Acompanyar Xavier Trias, tot i que parlava bé en públic del candidat socialista, Jaume Collboni, que va aconseguir l'alcaldia, tot i que Trias va guanyar les eleccions.

El presidente de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, junto al presidente de APCE, Xavier Vilajoana

El desig era clar, però no va poder ser. Un govern municipal format per socialistes i Junts, tot i que no se sabia en quin ordre havia de constituir-se. Trias, que va quedar primer tot i que s'esperava que ho fes per darrere Collboni, no va voler compartir l'alcaldia.

I el grup de Junts, amb Trias, es va anar a l'oposició, amb la voluntat de col·laborar amb els socialistes. Producte d'això és que es va tirar endavant una ordenança sobre terrasses, que beneficiava al sector de la restauració, en gran part molt proper a la vella Convergència.

Però poc més s'ha avançat. Foment, i altres sectors econòmics de la ciutat, han encoratjat a Junts. Es considera que aquest centre-dreta ha de poder mirar de tu a tu als socialistes i torçar-los el braç en qüestions com la política impositiva.

Aquell grup municipal de Trias va donar pas a una agrupació de regidors liderats per Jordi Martí Galbis, el més convergent de tots, amb llarga experiència, amb coneixement de la ciutat, però també del sector més independentista de l'antiga Convergència.

El alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, y el líder de la oposición, Jordi Martí Galbis, junto a la fachada del Ayuntamiento de Barcelona

Amb Martí Galbis, condicionat com tot el partit de Junts per Carles Puigdemont –un dirigent de dretes, que s'ha convertit en un ícon independentista després del seu pas com a president de la Generalitat i els fets d'octubre de 2017— les coses no han avançat.

La patronal Foment pot sentir-se decebuda. Però no ho diu. Reparteix culpes entre Junts i PSC per no haver tirat endavant la reforma del 30% en habitatge públic, una mesura que s'ha demostrat que no ha servit de res. Hi ha un enorme consens –excepte els comuns, inassolibles al desànim—que aquesta reforma és urgent perquè la inversió es torni a moure.

Foment diu que és cosa d'egos, de forma, més que de contingut. I que Junts no l'ha pactat amb el PSC perquè els socialistes tampoc han posat tot el necessari.

Resulta que l'equip de Collboni va arribar a cedir en les negociacions amb una rebaixa del 2% de l'IBI, alguna cosa que el responsable en la matèria, Jordi Valls, considerava un excés. Però es va voler arribar a un pacte amb Junts, que demanava una rebaixa del 4%.

Junts ho ha plantejat com un paquet sobre mesures en matèria d'habitatge. Però, està d'acord en aquesta reforma del 30% i en com es pot implementar? Sí, ho està. Però no la vol aprovar. Senzillament no vol donar-li aquest ‘caramelo’ a Collboni, quan és una mesura que defensa la seva parròquia, --la convergent-- per si mateixa, sense més paquets ni històries addicionals.

Els amics de Foment, que actuen, que es mouen, --i fan bé, perquè aquest és el seu paper-- ¿seguiran confiant en Junts? ¿Tanta és l'afinitat amb els antics companys de partit, quan es va demostrant que estan a una altra cosa, en la càrrega total contra el govern municipal de Barcelona?

Es podrà dir que Junts ha volgut forçar i no li ha sortit. Que en aquesta negociació sobre el 30% en habitatge protegit li ha faltat una mica de cintura. Però és que en el mateix ple, el d'aquest passat divendres, va obstaculitzar la compra de pistoles tàser per la Guàrdia Urbana, com si fos el mateix grup municipal liderat per…. Ada Colau.

Los Mossos ya pueden usar las pistolas Taser / EUROPA PRESS

¿On és Junts a Barcelona? ¿A qui vol representar, als pijo-progressistes de l'Eixample que han votat als comuns, als professionals liberals que s'han inclinat pel PSC, a les ‘tietes’ que es conformen amb unes dosis d'independentisme testimonial?

Diuen Jordi Martí que s'ha acabat el coqueteig, que pressionaran al PSC amb totes les seves forces. Bé, és una opció. Resulta que és la mateixa que han decidit els comuns.

En Foment, tot bé?

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial