És curiós, però en el baròmetre semestral de l'Ajuntament de Barcelona no apareixen els efectes de la crisi climàtica que també vivim a la ciutat i que es manifesten en el calor tòrrid que impedeix descansar i que fins i tot provoca morts.
Per la raó que sigui, l'enquesta, que es va fer entre el 26 de maig i el 3 de juny, abans que comencés l'onada de calor, no proposava un pronunciament dels enquestats sobre aquesta qüestió. És molt probable que si el sondeig es fes ara, els ciutadans esmentarien la temperatura sense necessitat de suggeriments.
I crida l'atenció perquè el propi consistori porta anys treballant en com minimitzar els efectes de la dràstica pujada de les temperatures. La densitat poblacional de la ciutat -17.000 habitants per quilòmetre quadrat- és de les més altes del món; el 21% dels barcelonins supera els 65 anys, la qual cosa els fa més sensibles; l'efecte illa de calor fa que la ciutat pateixi tres graus més que el seu entorn; la conca mediterrània pateix els efectes de la pujada un 20% per sobre de la mitjana.
En fi, una sèrie de factors que han aconsellat adoptar mesures, des dels anomenats refugis climàtics i les fonts d'aigua potable, que també inclouen l'adaptació de la construcció i reformes d'habitatges als nous reptes del calor.
La ciutat només pot pal·liar -o intentar- els seus efectes, ja que incidir en les causes -el model d'economia industrial- no està al seu abast.
Barcelona, en concret, també haurà de veure's amb les repercussions de l'increment del calor en la productivitat i qualitat del sector turístic, del qual depèn el 14% de la seva economia i 150.000 dels llocs de treball totals.
Les dades disponibles anuncien una reducció de la demanda turística del 12,5% durant els mesos de juliol i agost a mitjà termini, una caiguda difícil de compensar amb la desestacionalització paral·lela, sobretot entre els visitants majors de 65 anys.
La setmana passada, l'Ajuntament ens va sorprendre amb l'anunci d'un simulacre d'una onada de calor de fins a 50 graus per a l'estiu de 2027, alguna cosa que ha pogut sonar exagerat, però que té tot el sentit del món.
El Pla Calor, que s'integra en el Pla Clima i que té un pressupost de 111,67 milions d'euros, inclou centenars de mesures per alleujar els efectes de la cúpula de calor que ens assetja, i que sembla que es repetirà amb freqüència en un futur africanitzat. No és fatalisme, sinó realisme. És lògic que el consistori sotmeti a una prova d'estrès les mesures preparades per comprovar el seu funcionament; i que ho faci en suposats una mica allunyats, sobretot tenint en compte que malgrat que el pla mira al 2035, els càlculs volen contemplar fins als propers 75 anys.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial
