Amb claredat. Això seria el preferible, que les autoritats constatessin el que volen, sense més subterfugis. Després d'un temps en el que s'intuïa tot, però no s'acabava d'escoltar, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, verbalitza una paraula maleïda: “el decreixement”. Decréixement en alguns àmbits, que es puguin compensar amb el creixement en altres.

I aquesta menor intensitat la vol Collboni per al turisme, amb el nomenament d'un comissionat, José Antonio Donaire, que desitja regular aquest flux, des de la convicció que el propi valor de les ciutats perdria si acabessin sent urbs que reben un turisme massificat.

Un crucero amarra en la ciudad a través del Port de Barcelona / COSTA CRUCEROS

“L'experiència del visitant serà pitjor en una ciutat massificada”, assenyalava Collboni en una entrevista a Metròpoli. I aquest objectiu s'ha plasmat en la decisió de reduir el nombre de terminals de creuers de set a cinc.

Jaume Collboni

En realitat, això implicarà menys turistes? Depen. No és alguna cosa automàtic. El que vol l'ajuntament és prioritzar els creuers de port base, els d'inici i final de viatge, que es consideren menys invasius.

Això vol dir que hi haurà creueristes que puguin fer nit a la ciutat, una o dues nits, i que no estaran, únicament, unes poques hores, per embarcar, de nou, al creuer. Això succeeix ara, i es veuen hordes de turistes caminant amb tota pressesa per 'veure' quatre coses, i dir que han estat a Barcelona, abans de pujar una altra vegada al vaixell.

José Antonio Donaire, profesor de la UDG, experto en políticas de turismo

Seria convenient reflexionar sobre aquesta ‘experiència’ del creuerista, que sembla una mica estranya. Però a moltes persones els agrada. I hi ha una extensa oferta. Per tant, res a dir. Que cadascú faci el que vulgui.

Una altra cosa és la resposta que hagin d'oferir les ciutats, les que desitgen –cada vegada seran menys—que el local encara pugui identificar on ha viscut i vol seguir vivint.

La qüestió és que Collboni ha posat les bases per a un canvi en el model turístic. Tot i això, falla una cosa: si es vol l'ampliació de l'aeroport del Prat, fins a quin punt podrà Collboni o qui el succeeixi a l'Ajuntament i tingui la mateixa línia, contenir el turisme?

O dit d'una altra manera: tot i que es vulgui potenciar les relacions econòmiques, la inversió que pugui arribar d'Àsia i del Pacífic gràcies a aquestes connexions directes que permetrà l'ampliació del Prat, també arribarà turisme.

Potser es preferirà aquest turisme, amb més capacitat adquisitiva. Però s'haurà d'ofegar una estança còmoda, i tot es dirigeix a restringir aquestes pernoctacions: limitació de pisos turístics i de nous hotels.

És una contradicció? El Prat, i en aquest cas també s'agrairà la claredat, suposarà un major flux de possibles turistes. Però les polítiques municipals es dirigeixen, ara sense embuts, cap a una reducció d'aquest turisme.

Si el que es vol és filtrar el turisme s'hagi de dir també de forma oberta. I això només passa per una fórmula: elevar els preus de tota la cadena de valor. Igual guanyaria el conjunt de la ciutat. També els hotelers que s'enfaden ara amb l'increment de la taxa turística.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial