Els partits cauen en moltes contradiccions. Volen contentar electorats diferents, i defensen, al final, coses incompatibles. Però fomentar el debat és positiu. I Esquerra Republicana ho està fent a Barcelona.

Els republicans governen amb el PSC. ¿És oficial? No, no és exactament així. Però han facilitat inversions en tots els districtes. I no s'ha de negar que Esquerra va oferir el seu suport als pressupostos del 2025, tot i que, posteriorment, no es van poder aprovar, perquè al PSC de Jaume Collboni li fa falta alguna cosa més de suport. Amb ERC no n'hi ha prou, tot i que pugui facilitar una mica la feina dels escassos deu regidors socialistes.

La qüestió és que ERC dóna una mica d'oxigen a l'alcalde Collboni, i s'exploren diferents formes de col·laboració.

Esquerra és una força política independentista, però, al mateix temps, reclama que el Govern central cedeixi competències i infraestructures a Catalunya, i també a la segona capital d'Espanya com és Barcelona. Això es tradueix en l'anàlisi de varis edificis que són de l'Estat i que estan a Barcelona.

¿El podria cedir l'Estat, --eufemisme a Catalunya per dir el govern central— a la ciutat de Barcelona? Podria, però, ¿amb quines condicions?

Per reflectir la pluralitat, però també el fet que l'Estat, com a cosa de tots, està present a l'últim racó del país, aquesta cessió seria, inclus, convenient. Però no com un pas previ perquè tot això pogués dependre de les autoritats catalanes, que no han acabat en l'última dècada de demostrar la seva lleialtat.

El que han parlat el PSC i ERC a Barcelona és que es pugui disposar d'edificis com la Casa de la Marina, a la Barceloneta, o el Palau del Lloctinent, al barri Gòtic, o l'Aduana Vella, o l'Estació de França o la Capitania General, al passeig Colom.

També es parla d'altres edificis, com la Comissaria de Via Laietana, amb la idea de crear un espai de memòria, o la seu del Banc d'Espanya o el quarter militar del Bruc.

Molts d'ells estan en una situació precària, i es podrien rehabilitar. La possible cessió és, avui, només un desig, una possibilitat llançada al vent. El Govern espanyol que presideix Pedro Sánchez no podria abordar ara aquesta qüestió, perquè s'interpretaria com una cessió cap a Catalunya, tot i que els receptors podrien ser els actuals gestors de la ciutat, del PSC, el mateix color polític.

El debat de fons que sí s'ha de plantejar és que aquests edificis, aquestes infraestructures, no es poden oblidar, amb la degradació que comporta. Pot i ha de l'Estat fer-los servir, deixant clar que són de titularitat de l'Estat, marcant la presència de l'Estat a Barcelona, la segona ciutat d'Espanya i la capital de Catalunya.

Cedir-los a Barcelona, amb la idea que sigui l'Ajuntament qui se'n faci càrrec, pot ser positiu, sempre que es manifesti aquest poder de l'Estat –una cosa de tots, i per començar dels catalans.

Però Esquerra pensa en altres termes, més propers a una mena de buidament d'estructures de l'Estat, com si tot el que hi hagués a la geografia catalana hagués de ser de titularitat únicament catalana.

Això no encaixa, --per ara i històricament—amb el projecte catalanista del PSC, que creu en una Espanya plural, amb diferents pols de poder, amb una redistribució del poder polític i econòmic, però tenint clar que el tot és Espanya, el anomenat estat espanyol per part de l'independentisme, curiosament el nom que li va donar el franquisme a Espanya.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial