Igual ja és excessiu. Hi ha una onada de malestar que podria anar a més, i les autoritats no acaben de ser conscients d'això. Jueguen. Està molt bé que les ciutats busquin una projecció internacional, que siguin atractives, però tot té un límit.

Ho hem pogut comprovar a Sant Adrià, amb el reportatge de Metròpoli:

Cine Tres Chimeneas

Organitzar un cinema a l'aire lliure a l'escenari de les Tres Xemeneies no podia ser més emocionant. Si Barcelona havia perdut aquest cinema d'estiu, el de Montjuïc, la recuperació de la iniciativa a Sant Adrià havia albergat moltes il·lusions.

Però tot està pensat per al mateix client. I és important aquesta definició: client, perquè no es pensa en el ciutadà, sinó en el consumidor, al qual li s'ofereixen ‘xuxes’ i la possibilitat de penjar fotografies espectaculars a les xarxes socials.

Vegem. Per veure la pel·lícula, --que és el de menys—s'hi venien productes ‘vegans’ i vegetarians, amb hamburgueses a deu euros, i Nuggets de tofu, o pizzes sense un gram de pernil. És una broma?

És una oferta per a influencers, turistes, gent de pas.

Sí, està molt bé. Però, què paper s'ha reservat als locals? ¿Mirones que poden sortir de fons després dels primers plans dels ‘instagramers’?

Les ciutats han de mantenir alguna cosa de la seva essència. No som 'puristes', però si un local comença a no reconèixer la seva ciutat, a no veure-li alguna cosa diferent a la que pugui experimentar a altres grans ciutats, --quan ell mateix viatja per poder descobrir les ‘essències’ d'altres urbs—aleshores alguna cosa mor de forma lenta o no tan lenta.

Clar que la transformació de barris ha estat molt positiva. Clar que les reformes urbanístiques han millorat les condicions de vida de molts veins i veïnes de ciutats com Sant Adrià, Barcelona, Badalona o L'Hospitalet, per citar alguns exemples.

Però no es pot arribar a l'extrem d'uniformitzar-ho tot, amb l'únic objectiu que aquests centres urbans siguin atractius per als turistes o fàcils perquè puguin invertir les grans marques internacionals.

Mentre es venen ‘xuxes’ per a ‘moderns’, els ‘bobos’ (burguesos bohemis), davant les Tres Xemeneies a Sant Adrià, en altres barris, com el de Sant Antoni de Barcelona, el dia a dia comença a ser impossible per als locals.

Fachada del Mercat de Sant Antoni en una imagen de este miércoles / G.A

Sense una atenció constant –sí, n'hi ha més, amb més presència policial, però insuficient—els barris s'aniran degradant.

El turisme és bo, necessari –tots som turistes—però el seu excés, la seva manca de regulació, deixarà per l'arrastre a moltes ciutats, amb la sensació que els locals viuen en un escenari pensat i aprofitat per altres.

Això sí, una hamburguesa vegetal igual és més sana. Però no sap a res.

Bon estiu. Caldrà descansar una mica. 

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial