Al final del segle XIX, Carlos Perelló Novell, natural de Catllar (Tarragona), va arribar a Barcelona amb els seus germans Juan i Ángel. I després de diferents treballs, al 1912 va crear una empresa que ha durat fins aquest any i ha tancat per sempre. 

Es deia Tuberías Perelló, situada al carrer Pallars del Poblenou. Allà va patentar un sistema d'acoblament de tuberies que evitava fugides i trencaments i que encara s'utilitza avui dia.

En els anys prodigiosos i després de la Gran Guerra, l'Exposició Internacional de 1929 li va concedir la Medalla d'Or per la importància de les seves tuberies, que van permetre portar aigua corrent a 380 municipis.

Els fills de Perelló, segona generació, van patentar un innovador sistema de soldadura elèctrica que encara s'utilitza en l'actualitat. La República els va confiscar i expropiar la seva empresa i durant la guerra civil els va tocar reparar avions de combat.

Acabada la guerra, van construir i patentar un sistema de gasogen per a vehicles. El primer es va instal·lar en un taxi que va aconseguir pujar fins al Tibidabo. La tercera generació va canviar el nom de l'empresa i es va anomenar Caldererías Perelló.

La quarta generació va continuar fabricant al Poblenou. I quan es va començar a excavar la futura Vila Olímpica, van apareixer les tuberies de 1929.

Tot anava bé fins que, amb motiu del anomenat Fòrum de les Cultures i la consequent especulació, l'Ajuntament de l'alcalde socialista Joan Clos els va expropiar el seu terreny. Llavors es van exiliar a una nova planta a Martorell.

Ara, Josep Maria Perelló s'ha vist obligat a tancar per jubilació, per falta de successió, per l'augment de la burocràcia i “per els impediments i problemes causats per l'Administració”, lamenta.

Calderas Perelló s'uneix a la desaparició d'empreses familiars a Catalunya per causes similars. Tot i que, com en aquest trist cas, van contribuir al desenvolupament industrial d'Espanya. Des de l'aleshores anomenat Manchester Català.

Fa dos anys, la meitat dels 38 empresaris catalans que van participar en la fundació de l'Institut de l'Empresa Familiar el 1992, ja havien venut les seves empreses.

Dels 15 presidents de l'Institut d'Empreses Familiars, set han estat catalans. Amb cognoms emblemàtics com Rodés, Puig, Serra, Bosch, Andic, Moll, Guasch… I en la seva junta altres set: Daurella, Uriach, Planes, Torelló, Corts, Godó i Puig.

Tal com va escriure i advertir Xavier Salvador, editor del Grup de Mitjans Global, estem assistint a “La posta de sol de l'empresa familiar catalana”.

“Les empreses familiars es construeixen sobre somnis compartits, on cada revés és una oportunitat per enfortir-nos junts.”, va dir Robert Anderson, inventor escocès de carruatges elèctrics el 1832.

“Les empreses familiars no només trasmeten riquesa, sinó també valors, tradicions i l'esperit emprenedor.”, va afegir la professora nord-americana Susan Kline.

Però gairebé ningú recorda tantes empreses familiars com la saga Perelló quan obre o tanca els aixetes o les calefaccions. Mentrestant, somnis i esforços de tantes generacions d'empresaris se'n van per les tuberies de la història i la memòria. 

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial