En els darrers cinc anys, el coneixement i ús del català han augmentat en 127.000 persones, segons les últimes estadístiques. El 93,4% dels majors de 15 anys entén l'idioma, el 80% el sap parlar i el 65,6% el escriu.
Les xifres de la Generalitat confirmen que: sis milions de ciutadans de Catalunya saben català. 6,3 milions ho entenen. Fins a 5,7 milions ho llegeixen. Uns 5,5 milions ho parlen. I 5 milions ho escreixen. Són les xifres més altes mai registrades a Catalunya.
A les cinc universitats de Catalunya, aquest curs s'ha matriculat un 80% d'estudiants més en les facultats de Filologia Catalana. Aquest augment s'ha produït en deu anys. En el mateix decenni, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC, en línia) han passat de 88 a 173 estudiants, gairebé el doble.
Aquests dades demostren que el català està millor que mai i viu una edat daurada. Malgrat els catastrofistes i els xiringuitos que viuen del conte, la mentida i el mantra que la llengua corre perill.
Més escoles, més universitats, més professorat, més alumnat, més editorials i llibres, més mitjans de comunicació, més i millor cinema, més i millor música en català que mai. Els agorers rabien.
Però els talibans subvencionats persegueixen el castellà. No cap a cap altra de les 300 llengües que es parlen a Barcelona, on l'Ajuntament en presumeix oficialment de "ciutat cosmopolita i políglota".
Només ataquen al castellà. Encara amb un augment de població de gairebé 400.000 persones a Barcelona i a Catalunya, més de la meitat són nous coneixedors del català.
Tot indica que la majoria dels nous habitants de Catalunya no senten cap animadversió contra la llengua catalana. Al contrari, l'estudien i l'utilitzen més, encara que no de forma habitual.
El "no de forma habitual" és l'excusa política per subvencionar bústies de queixes on denunciar casos de vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants.
Una entitat partidària del bilingüisme escolar alerta sobre "delacions" de professors, "intromissions" i "pressions" per evitar el castellà a classe i als comunicats.
Els inspectors de la Generalitat vetllen que complin aquestes normes tant el personal docent com el no docent a les aules, passadissos, menjadors i patis.
Compten amb l'ajuda dels espies d'una anomenada Plataforma per la llengua. Un ens subvencionat i vinculat a les extrems dretes i extrems esquerres de Catalunya.
Coincideixen tots dos extrems en dividir, fracturar i enfrontar la societat emprant una llengua com a arma política contra una altra llengua. El resultat és que perjudiquen el castellà i el català.
Vivents i activistes professionals sense ofici ni benefici. Xupons dels pressupostos públics amb la fal·làcia del català asfixiat pel boom de la nova immigració. Però ells són el perill, amb els seus assenyalaments i els seus odis sectaris.
Els seus mètodes i les seves persecucions són massa semblants als del franquisme quan va intentar acabar amb el català. Però només va aconseguir l'efecte contrari. I els actuals extremistes i inquisidors del català són una conseqüència franquista.
Ensenyà Nelson Mandela: "Si parles a un home en una llengua que entengui, això arriba al seu cap. Si parles amb ell en la seva llengua, això li arriba al cor". Així sigui. I amb les paraules més maques possibles, millor que millor.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial