La Sala Oval del Museu d'Art Nacional de Catalunya (MNAC) va ser l'escenari aquest diumenge d'un esdeveniment històric només apte per a l'apocalíptica política catalana. El cap d'estat, Felipe VI, va ser rebut pel president de la Generalitat i l'alcalde de Barcelona a la seva arribada al sopar inaugural del Mobile World Congress (MWC).

Ningú es va amagar darrere les cortines que vesteixen el vestíbul del MNAC en aquestes ocasions per evitar saludar al Rei, amb qui després compartien taula i pa, com venia succeint en els últims anys. Normalitat absoluta. La foto fixa de la normalització política imposada pels socialistes a Catalunya, a un costat i a l'altre de la Plaça Sant Jaume.

Tot tan normal, que el president Salvador Illa va poder permetre's el luxe de presentar-se, presentar-nos, com un exemple de política col·laborativa enfront dels nous modes i maneres impulsats per Donald Trump. Quines coses! Qui recorda ja que vam tenir un president com Quim Torra, que va fer del desplaçament i la mala educació la seva marca personal?

O una alcaldessa com Ada Colau, sempre disposada a aplaudir aquests desplaçaments? Abans morta que convencional, havia de pensar Colau cada vegada que Torra, o Pere Aragonès, anunciaven una nova cobra al Rei.

Horas després, el Rei era rebut a l'estand de Catalunya del MWC pel president de la Generalitat, cosa que no ocorria des de 2017, quan Carles Puigdemont i Oriol Junqueras agasajaven a Felipe VI i aleshores la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría.

Eren els temps de l'‘Operació Diàleg’ amb què la vicepresidenta intentava aplacar els independentistes. Una política d'apaciguament que es va demostrar tan inútil com tots els seus precedents històrics.

Vuit anys després, el Mobile segueix a Barcelona amb unes previsions de 100.000 visitants i un impacte econòmic superior als 500 milions d'euros. Queden enrere els temps en què Núria Marin es feia l'agulla per ocupar l'espai deixat per Colau i es portava de tapes a John Hoffman -director de la GSMA, patronal mundial dels mòbils i organitzadora del MWC- per convèncer-lo de les virtuts que Barcelona -i l'Hospitalet- tenen per oferir a la major fira tecnològica del món.

El MWC ha sobreviscut al procés. No ho va aconseguir la candidatura de Barcelona a l'Agència Europea del Medicament, malgrat l'aposta estratègica de la capital catalana per la indústria biomèdica.

Barcelona és seu de farmacèutiques i llar d'hospitals públics i privats que aspiren a ser punteres en el seu àmbit, amb especialitats tan poc vistoses com lucratives entre les quals destaquen les clíniques de fertilitat o l'oftalmologia d'alt vol. Un ecosistema que l'agència europea hauria fet créixer exponencialment. Però ‘teníem a tocar’ la independència i els avorrits buròcrates europeus no van saber valorar les insospitades oportunitats de diversió que això comportava.

Amb contracte fins al 2030, Salvador Illa augurava aquest dilluns que el MWC seguirà a Barcelona si les institucions "segueixen fent bé les coses". El president, sempre discret, es va permetre aquesta vegada desvetllar el contingut de les converses en el sopar de benvinguda del diumenge per assegurar que els organitzadors del Mobile avalen la capacitat de la ciutat per acollir un esdeveniment de la complexitat logística del MWC.

Barcelona és capaç de superar amb nota el repte logístic, tot i que després en l'àmbit polític ha posat en més d'un embolic els organitzadors. Feliçment, ara ja només protesten els taxistes, o en el seu defecte els conductors de VTC. Ens agradarà més o menys, ens semblarà més o menys oportunista, però es tracta de sectors econòmics en guerra oberta per la seva supervivència i és lògic que juguin les seves cartes en el moment de major impacte.

Ells sí tenen dret a defensar interessos particulars. Els responsables institucionals no.

Catalunya i Barcelona, o més aviat els seus líders polítics, han jugat amb foc en els últims anys. Sembla que els seus dirigents actuals tenen clar que s'ens ha esgotat el crèdit i ja no podem perdre més oportunitats.

Per cert, reclamar a una entitat privada com la GSMA que imposi un veto a les empreses participants pel seu origen -concretament a les israelianes- com fan alguns dirigents polítics aquests dies, no va precisament en aquesta línia d'apostar pel sentit comú.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial