Barcelona no és, de moment, una ciutat dels Estats Units. Si ho fos, la motoserra que Elon Musk utilitza en nom de Trump hauria entrat ja a Rodalies i suprimit el servei. O ho haurien privatitzat, que és la solució que agrada als seus simpatitzants catalans.

Privatitzar Rodalies tindria un primer inconvenient: elevar notablement el preu dels bitllets i els abonaments. Pot semblar una barbaritat, però és el que va fer Margaret Thatcher al Regne Unit. El resultat ha estat tan caòtic que s'ha començat a re-nacionalitzar trams complets.

Una segona conseqüència seria la de congelar qualsevol tipus d'inversió pública, suposés una millora o no. Una altra barbaritat? És possible, però és el que s'ha fet en els últims anys a Alemanya sota la batuta de la CDU (una mena de PP bastant més civilitzat). El resultat és que la DB (equivalent a l'conjunt Renfe-Adif) no té res a envejar a Rodalies. Funciona pitjor.

A Espanya el fre a les inversions en el sector públic (sanitat, educació, transport i habitatge) va ser durant dos polítics coneguts: Artur Mas i Mariano Rajoy. Per aquest ordre.

Els resultats estan a la vista: un horitzó de mancances i necessitats que nota el ciutadà en el seu dia a dia. I que no té solució a curt termini.

En el cas de Rodalies hi ha un altre factor del qual no es vol parlar: el procés. Uns anys convulsos dels quals Barcelona encara en pateix les consequencies.

Es pot evitar el tema per a no enconar les posicions, però ni tan sols la llei d'amnistia obliga a la desmemòria. El procés va frenar les inversions privades i també les públiques.

Que avui la mainada de Junts i ERC es festejin les vestidures per les inversions perdudes és un exercici d'hipocresia i d'oportunistes.

Els nacionalistes catalans sostenen que els seus governs sempre havien reclamat el traspàs dels trens, esgrinint l'obra feta a Ferrocarrils de la Generalitat. No és quelcom que respongui al que va passar.

L'empresa de Ferrocarrils no funciona millor perquè estigui millor gestionada, sino perquè no va patir els retalls aplicats a altres serveis.

La possibilitat del traspàs dels serveis ferroviaris figurava ja en el primer estatut. Jordi Pujol mai els va reclamar. Al mateix temps, va destinar a Ferrocarrils bona part dels diners que escassejaven al metro de Barcelona, retallant projectes existents.

Per exemple, l'arribada a l'aeroport a través de Montjuïc, donant servei també a la Zona Franca. Una obra que hauria  reduït el trànsit a l'entrada de Gran Via per Cerdà.

Aquestes decisions formaven part de la voluntat de castigar Barcelona i el seu cinturó vermell.

Cada dia la Diagonal s'atura a l'entrada sud de Barcelona. Entre altres motius perquè els habitants d'Esplugues i Sant Just no tenen metro.

Les dues ciutats estan ara unides a Barcelona per un tramvia, no pel subterrani, perquè Pujol no ho va voler. I no va voler, entre altres motius, perquè era més car i allà CiU no guanyava.

També Nou Barris va haver de conformar-se amb un tramvia soterrat que els nacionalistes van re-batejar com "metro lleuger". Però és un tramvia.

Rodalies és un caos, però és un caos que costa una pila de diners públics, un bé clarament escàs. Junts (quan es deien CiU i un jutge suposa que es beneficiava del 3%) va ser decisiva en els Pressupostos Generals de l'Estat durant anys. En aquests anys tampoc es va invertir en Rodalies.

Per comprendre com funcionava la seva defensa de Catalunya (que és el que diuen que fan) val una anècdota. El seu grup al Congrés va convocar un dia, fa anys, una conferència de premsa per anunciar que votarien a favor dels Pressupostos del govern d'Aznar. El PP havia admès diverses esmenes que incloïen obres públiques a realitzar a Catalunya.

La veritat era que les esmenes eren les mateixes que havien justificat el vot a favor en els pressupostos de l'any anterior.

No s'havia fet cap de les obres. Ni tan sols es van licitar.

Hi ha una diferència entre la dreta estatunidenca i la que van formar PP i CiU. La primera elimina serveis. Les d'aquí els ofega amb manca d'inversions. I així, a més, tenen motius per queixar-se.

El que no es produiria amb Trump és la vaga anunciat a Rodalies. Els despediria a tots i haurien de tornar a entrar perdent drets. Ja ho va fer Reagan amb els controladors aèris.

Per sort, aquí els treballadors tenen drets, almenys mentre no governin Vox i Aliança Catalana. Dos partits que suprimirien els trens, els vaixells i els avions. Perquè no arribi ningú de fora.

Reduir la població, això sí que eliminaria el problema de Rodalies.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial