Quan veiem algun thriller britànic per televisió (sèrie o llargmetratge), gairebé sempre ens topem amb una seqüència en la qual el policia de torn pregunta als seus subordinats si hi ha imatges del crim que estan investigant. "CCTV?", pregunta, sucintament, el senyor inspector. No cal dir res més. CCTV són les inicials de Closed Circuit TeleVision (Televisió de Circuit Tancat) i Londres és la ciutat amb més càmeres del món, gairebé un milió, el que permet col·locar més de 1.500 per mila quadrada.
Barcelona té cent i pico i està pensant seriosament en ampliar la dosi a 500. Això pretén Albert Batlle en vista que els delictes violents creixen de manera preocupant a la nostra ciutat, la qual cosa obliga a prendre alguna mesura. O, com a mínim, a dir que caldria prendre-la, donat que les coses de palau van a poc a poc i les de la chusma i la delinqüència encara més.
A Barcelona el tema de les càmeres de vigilància sempre ha suscitat les queixes de les moltes ànimes belles que habiten entre nosaltres i que sostenen que aquesta vigilància constitueix una insofrible intromissió en la vida privada dels ciutadans.
A mi, la veritat, no em sembla. No cal arribar a aquests extrems, tan del gust dels xinesos, que permeten identificar tots els éssers humans que deambulen per Pequín, però no veig intromissió alguna en col·locar càmeres que després puguin servir per reconstruir algun delicte i ajudar a que es practiquin detencions. Sí, d'acord, sempre hi ha el risc que se't vegi al fons de les imatges en actitud carinyosa amb una dona que no és la teva, però és poc probable que la policia les enviï a la teva parenta per buscar-te la ruina (i en cas de ser així, tu t'ho has buscat per adúlter lúbric).
Considero que les nostres ànimes belles són particularment escrupoloses amb la CCTV. Encara no s'han manifestat respecte a les intencions del senyor Batlle, però no crec que trigaran gaire a fer-ho. Intueixo que els primers seran els de la fundació Iridia, sempre tan preocupats per la sort dels delinqüents (no oblidem que una de les seves fundadores va ser la mare de Rodrigo Lanza, l'antisistema que va deixar paraplègic un guardia urbà i va assassinar un senyor a Saragossa per dur uns tirants amb els colors de la bandera espanyola, subjecte defensat i fins i tot promocionat per Jaume Asens, que mai ha demanat disculpes al respecte).
I si no, s'encarregarà de l'assumpte alguna altra associació benintencionada d'aquelles que viuen en els mons de Yupi.
L'ajuntament sempre ha insistit que l'increment de la delinqüència violenta a Barcelona no passava de ser una percepció de la població, que, al que sembla, es queixava de vici. Però ja fa un cert temps que llegim a la premsa històries de crims a la nostra ciutat que fins ara no eren comunes i corrents.
Tot el que contribueixi a posar coto a tants trets i tants ganivetades serà benvingut. I la consagració entre nosaltres de la CCTV britànica seria una primera contribució a millorar l'estat de les coses. Seguida, si és possible, per l'increment d'efectius policials als nostres carrers, ja que encara continua sent molt complicat detectar en ells un guardia urbà o un mosso d'esquadra.
No es tracta de caminar cap a l'estat policial, sinó d'utilitzar totes les eines al nostre abast per millorar la seguretat a Barcelona. I si apareixo al fons d'alguna imatge escarmentant concienzudament les golfes nasals o rascant-me el cul, què es pot fer?
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial