En gran mesura tots els moviments polítics a Espanya estan relacionats amb una dicotomia, la de Barcelona amb Madrid, o la de la capital espanyola amb la capital catalana. El procés independentista va tenir molta relació amb això. La percepció, --amb alguns fets tangibles-- que Madrid 'se'n anava', com havia apuntat Pasqual Maragall, va provocar un impuls en les elits catalanes per compensar aquesta situació amb la reivindicació d'un major poder polític per a Catalunya.
Ho va assenyalar el mateix Cercle d'Economia, al 2001, amb un document que va causar ressentiment. Llavors sota la presidència de Salvador Gabarró, el lobby empresarial assegurava que s'havia dissenyat una Espanya moderna a partir de Madrid, amb fortes inversions de l'Estat. Si es devia competir en el món, el primer era tenir una gran ciutat global, enfocada principalment cap a l'Amèrica Llatina. I és cert que això ha succeït.
Ara Barcelona, després d'un període molt convuls, i encara amb algunes inèrcies, ha recobrat el pols. Hi ha projectes de transformació urbana molt potents, i la idea que la ciutat ha de tenir una major coordinació amb l'àrea metropolitana, amb una governança més atrevida i ambiciosa. Es vol fer real una gran urbs de cinc milions i mig d'habitants, que pugui ser una referència entre les grans metròpolis europees.
Aquesta realitat, és reconeguda en el conjunt d'Espanya, i ho és concretament per part de les grans empreses espanyoles? El quart tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, responsable de l'àrea econòmica, Jordi Valls --que ha combinat en la seva carrera professional el sector públic i el privat-- assenyala en una entrevista amb Metròpoli que l'IBEX no acaba d'apostar per Barcelona després d'haver superat el procés independentista.
És un icona, l'IBEX, que utilitza Valls per assenyalar que no es tracta de deixar de banda el mercat català. Aquesta no és la qüestió. Sino d'implicar-se en el que passa realment a Barcelona, en entendre els mecanismes interns d'una societat que desitja relacionar-se d'igual a igual amb els resortes econòmics del conjunt d'Espanya.
Es tracta, al judici de Valls, que els directius d'aquestes grans empreses , que formin part, de forma activa, d'activitats i projectes que es desenvolupin a Barcelona.
Es podrà discrepar de Valls, en entendre que aquest no és el problema o el principal problema. Però crida l'atenció que vulgui subratllar aquesta 'no presència', al seu judici, des del convenciment que segueix sense entendre el que ha pretes el poder econòmic i polític català. Lluny d'aquests projectes independentistes --que mai han estat reals-- el que s'ha buscat és una dualitat amb igualtat d'oportunitats entre Madrid i Barcelona.
Hi ha altres referències a Espanya, i centres econòmics molt dinàmics, com Màlaga en els últims anys. Però el que s'ha demanat és aquesta Espanya amb dos grans centres que col·laborin de forma estreta.
En això encara hi ha una part del poder polític català. Hi és Jordi Valls, i hi és el president de la Generalitat, Salvador Illa, que va mostrar aquesta intenció en una intervenció recent a Madrid. ¿S'està a temps de rectificar per part de tots per dibuixar aquesta Espanya amb dos grans ciutats com Madrid i Barcelona?
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial