Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona, està molt ocupat aquests dies intentant que s'apliqui la censura al cartell de les festes de la Mercè. Li sembla irreverent.

Com si reverenciar una estàtua fos obligatori. És possible que ho fos abans, però ja no. Ara es pot ser descregut sense que et cremessin. Almenys, de moment.

Tan ocupat en qüestions tan importants com la llibertat d'expressió i creences, Omella no ha tingut temps per assabentar-se que alguns dels seus fidels es dediquen a perseguir els qui pateixen. Amb crueltat.

En un hospital de la diòcesi hi ha Noelia, una noia tetraplègica que havia sol·licitat l'eutanàsia per evitar els seus sofriments constants, sense perspectives de curació ni millora.

Perquè s'apliqui aquesta solució calen informes previs de mèdics i psicòlegs. L'equip designat per la Generalitat (fins a 19 facultatius de diverses especialitats) va manifestar la seva conformitat amb la decisió, que va ser paralitzada fa justament un any per una demanada judicial del pare (qui l'havia abandonada de petita) recolzat per un col·lectiu d'advocats cristians.

L'assumpte segueix als tribunals perquè els jutges no tenen presses. Després de tot, ells no pateixen i cobren cada mes. Puntualment.

La decisió del pare és relativament comprensible perquè veure morir una filla resulta sempre dur. La del col·lectiu no se sap a què ve, tot i que sí on va: a restringir els drets i les llibertats de qui no pensen com ells.

La sort que tenen els grups ultras és que sempre troben comprensió en un ampli sector de la judicatura.

En aquests moments, l'autorització per a la eutanàsia, acceptada fins i tot per una jutgessa, està pendent d'un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que no té cap mena de pressa.

I si fallés a favor, aquesta tropa ja ha anunciat que recorrerà al Suprem, la celeritat del qual és provervial, i si cal, als tribunals europeus. Cal aconseguir que la sol·licitant pateixi en vida, no fos cas que no hi hagués infern.

Mentrestant, de tant en tant, fanàtics catòlics s'infiltran a l'habitació de la noia per retreure-li la seva actitud. Fa uns dies van ser dues dones, una d'elles monge, les que van practicar així la virtut cristiana de la caritat.

L'arquebisbe, absort en el cartell de les festes, no ha tingut temps per cridar-los l'atenció, encara que només fos perquè passen per alt que una de les beatituds (Evangeli de Mateu, 5,4) aconsella consolar els qui pateixen.

I la dona pateix: porta un any esperant que se respecti la seva voluntat per acabar amb dolors i patiments. Un any. Es diu aviat, però es pateix molt lentament.

Possiblement als jutges no els afecti. Després de tot, la imatge de la justícia porta els ulls tapats i probablement fa oïdes sordes a l'esquinçament dels ciutadans. Però a l'església se li suposa una altra sensibilitat.

A l'Església hi ha ànimes misericordioses que s'ocupen dels pobres i dels que pateixen injustícies. Però també hi ha intolerants (com la monja alferes que va perpetrar la visita a la jove) que semblen partidaris de recuperar la Inquisició.

Avui no crema ningú perquè no poden. Però amb poc que canviïn les coses, recuperaran el dret a imposar la seva veritat a sang i foc. Paraula de Déu!

La ironia de la situació és que, si tinguessin el poder suficient, és possible que Noelia no estigués patint ja: l'haurien condemnat ells mateixos a la foguera.

En tota comunitat (fins i tot en l'església catòlica) hi ha sempre algun fanàtic de comportament agressiu. Però l'habitual és reprendre'l i, si la cosa va a més, desautoritzar-lo i deixar clar que no actua en nom del col·lectiu.

No consta que l'arquebisbat de Barcelona hagi cridat a l'ordre ni als advocats que diuen actuar en nom de Crist ni a la monja implacable.

També resulta grotesc que els jutges necessitin tant de temps per contraposar l'opinió de 19 metges i psicòlegs a la d'un jurista, que la seva formació mèdica és, en el millor dels casos, irrelevant.

En definitiva, per si el seu Déu existeix, convé repetir una jaculatòria: d'advocats cristians i similars, allibera'ns, senyor.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial