Temps d'estiu és temps de turisme. Sempre m'ha sorprès que entre els museus més visitats de la nostra ciutat segueixi figurant entre els primers el Museu del FC Barcelona. No tant per l'enorme atracció que hi ha cap al futbolístic sinó perquè quan un pensa en un museu, sovint l'associa a un contingut d'una naturalesa més aviat de tipus cultural o fins i tot intel·lectual.

Però en una societat àvida de continguts fàcils, immediats i instagrameables, allò intel·lectual no sol ser percebut com alguna cosa ràpida ni entretinguda.

Llegia fa poc la notícia que la Galeria dels Uffizi a Florència es plantejava restringir l'ús dels mòbils després que un turista causés danys a un quadre del segle XVIII mentre intentava prendre's una selfie imitant la posa de l'obra. Clar. Quan el que veu algú li resulta avorrit, sempre hi cab la possibilitat d'intentar fer-ho entretingut un mateix.

A la nostra ciutat estan proliferant diferents propostes que combinen amb bastant encert entreteniment i cultura.

Podríem destacar en primer lloc la Casa Batlló. Qui podia imaginar que un edifici que a penes despertava interès entre la gent i menys encara en el mercat immobiliari, per no tenir una arquitectura del tot adient per ubicar-hi habitatges o oficines, arribaria a recaptar més de 50 milions d'euros a l'any simplement obrint les seves portes al públic per ser visitat?

La família Bernat va tenir una brillant intuïció quan el va adquirir el 1993 preveient una Barcelona més turística que mai, i sabent-lo dotar de diferents continguts audiovisuals complementaris entorn de la figura de Gaudí. Així és com ha aconseguit que, dia rere dia, s'acumuli davant de les seves portes un munt de gent amb l'entrada ja comprada per poder gaudir-lo.

En ple auge de les xarxes socials i a pocs metres de distància, en el mateix passeig de Gràcia, es va inaugurar fa poc més d'un any el White Rabbit Barcelona. Aquest autodenominat Off-museum, creat per l'emprendedora família Vives, presenta un suggerent recorregut per les tradicions catalanes.

Combinant art i tecnologia, ofereix a turistes i locals una experiència entretinguda alhora que cultural. La Diada de Sant Jordi, l’Ou com Balla, la revetlla de Sant Joan, el Trencadís, o els Jocs Olímpics, és alguna cosa sempre divertit i interessant de descobrir o recordar. Un apostat valent en el mític local del Bulevard Rosa, antigament un epicentre del consum físic, i adaptat ara als nous temps del consum experiencial.

Ubicat a Ciutat Vella i procedent d'Àmsterdam, crida l'atenció amb els seus colors fúcsia el Moco Museum, propietat dels col·leccionistes holandesos Lionel i Kim Logchies. S'hi exposen obres d'artistes com Banksy, Basquiat i Warhol, combinades amb espais dedicats a l'art digital i els NFTs.

Inaugurat després de la pandèmia, el que em sembla rellevant d'aquest museu no és tant l'interès particular de les seves obres, sinó la seva aproximació desenfadada al món de l'art. Amb una estètica més semblant a la d'una botiga de moda i un protocol que trenca amb els tabús formals de qualsevol museu tradicional, el Moco ha aconseguit aproximar l'art a un públic que està molt allunyat d'aquests menesters. L'èxit de la seva marca demostra a més que el convenient o no que pugui semblar un nom és una cosa relativa a cada cas.

Més allunyat geogràficament i amb una estratègia basada en la combinació de la didàctica i l'espectacularitat, podem trobar a Poblenou l'Ideal Centre d’Arts Digitals. Un centre dedicat a exposicions monogràfiques entorn d'artistes o continguts culturals de primer ordre, però exposats en un format audiovisual immersiu de gran format.

L'Ideal és una iniciativa de diferents productores locals, que aprofiten les exposicions sobre Monet, Frida Kahlo o Klimt per experimentar amb nous desenvolupaments digitals.

No vull deixar de mencionar també el Museu de l’Art Prohibit. Una esplèndida iniciativa ubicada en un meravellós espai, promoguda per Tatxo Benet, que completaria aquesta llista si no fos per la trista notícia sobre el seu imminent tancament per motius aliens al seu atractiu comercial.

Aquesta proposta es distanciava de les anteriors per ser d'una naturalesa molt més intel·lectual. Tant per la seva temàtica com per la seva posada en escena, resultava molt impactant, propera i entretinguda de veure. Un museu innovador que la nostra ciutat es mereixia tenir i que per la seva altíssima qualitat expositiva estic convençut que algun dia podrem seguir gaudint en un altre lloc.

Vagin aquests exemples com una bona mostra de com fer viable el difícil binomi entre entreteniment i cultura.

Museus o atraccions? A aquestes alçades l'etiqueta que portin dóna una mica igual. El interessant és el seu efecte revitalitzador per a la nostra ciutat, en convivència amb una oferta més tradicional.

No és mai prudent negar-se a l'evidència ni intentar remar sempre a contracorrent. I la realitat, ens agradi o no, és que la tecnologia inunda les nostres vides i incideix radicalment en la forma com consumim entreteniment i cultura.

Com també ho és que vivim en una ciutat que de per si és atractiva i per això mateix, el turisme no deixarà de venir-hi. El cert és que iniciatives com aquestes ajuden a que la majoria de la gent s'entretingui aprenent alguna cosa que no sabia. I contribueixen també a millorar la qualitat del turisme de la nostra ciutat.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial