Sí, Junts va guanyar les eleccions municipals a Barcelona, el 2023, amb Xavier Trias com a candidat. Però o no es va voler o es va poder arribar a un acord amb els socialistes. Trias es va negar a compartir l'alcaldia amb Jaume Collboni, dos anys cadascun. I què va succeir? Collboni va ser elegit alcalde.
Però no pot aprovar mesures importants, com els mateixos pressupostos anuals o la reforma del 30% en habitatge perquè només compta amb deu regidors. I Junts ha decidit ara, a la meitat del mandat, empènyer l'accelerador amb una premissa: ni aigua al PSC, ordre dictada des de Waterloo per Carles Puigdemont i secundada amb plaer per Jordi Martí Galbis.
Martí Galbis, cap de Junts a Barcelona, però que no té assegurada l'elecció com a candidat a les eleccions del 2027, vol forçar el PSC, demostrar que no té majories. Acaba de trencar les negociacions per la reforma del 30% en habitatge, i ha rebutjat una mesura com la compra de pistoles Taser per a la Guàrdia Urbana.
Com? El món al revés. Mesures que Junts podria oferir a la seva parròquia – la negociació amb el PSC sobre habitatge implicava una reducció de l'IBI—es quedaran a la calaixera, i tot per no oferir cap ‘llamineria’ a Collboni.
S'entén poc la política de Junts a Barcelona. Podria ser l'adali perquè Junts, des de la capital catalana, recuperés el sentit comú. Fer política amb Junts? Sembla cada vegada més difícil, just quan el Tribunal Constitucional acaba de validar la llei d'amnistia, forçada per Junts, i que ha suposat un autèntic calvari pel PSOE, arribant a crear esquerdes internes.
Potser Junts no és conscient d'aquests esforços per part de tots. Allò que ofereix, quan vota mesures al consistori, o quan els seus dirigents parlen en públic, és més distanciament, més ruptura que ànim de consens.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
