La realitat és tossuda. És molt difícil remar en direcció contrària. La mesura de la reserva del 30% per a habitatge públic en les promocions immobiliàries a Barcelona ha collit un sonor fracàs. ¿Cal insistir en ella? No en el percentatge, però sí en com aconseguir-ho. En aquesta posició es troba Jaume Collboni, l'alcalde de Barcelona, i també Jordi Martí, el president del grup municipal de Junts per Catalunya.
Martí ha mogut fitxa. Té clar que tot depèn de la voluntat de Collboni. Si ell vol, si desitja arribar a un acord, Junts estarà a la taula de negociacions. El propi alcalde ho va deixar clar aquest passat divendres, al descartar els comuns, que rebutgen que aquesta mesura es pugui flexibilitzar, concentrant les vivendes públiques en determinats edificis.
Collboni va demanar als comuns que canviïn la seva posició. “Baixin del burro”, va etzibar a Janet Sanz, la regidora del partit d'Ada Colau.
Però Collboni encara ho està pensant. Martí, en canvi, ha posat sobre la taula les condicions de Junts. Planteja la reclamació a la SAREB dels 823 actius immobiliaris que posseeix a Barcelona i oferir préstecs municipals del 20% per a la compra d'una primera vivenda, tot i que en aquest cas s'hauria de comptar amb l'ICF, l'Institut Català de Finances.
També demana reduir l'IBI, alguna cosa que els socialistes rebutgen completament.
El que està clar és que en aquest mandat no hi ha altra suma possible. PSC i Junts podrien tirar endavant la reforma del 30%. El sector immobiliari l'està esperant. Es poden mobilitzar molts recursos i energies si l'administració posa les piles.
¿A què espera l'alcalde Collboni?
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
