Mori Joan de Sagarra, referent del periodisme cultural català, als 87 anys
El cronista va acuñar el terme "gauche divine" i va ser una de les veus més crítiques del panorama intel·lectual barceloní durant mig segle
Noticias relacionadas
El periodista i crític teatral Joan de Sagarra ha mort aquest divendres a Barcelona als 87 anys, segons han confirmat fonts properes al seu entorn.
Considerat una figura clau del periodisme cultural a Catalunya, Sagarra deixa una trajectòria marcada per la seva aguda mirada crítica, el seu estil literari inconfusible i el seu vincle amb la anomenada gauche divine.
Herència intel·lectual i formació a París
Nascut a París l'any 1938, Joan de Sagarra era fill del poeta i dramaturg Josep Maria de Sagarra, una figura essencial de la literatura catalana del segle XX.
Format entre Barcelona i França, va estudiar Dret abans de doctorar-se en teatre a la Sorbona, on va empapar-se de la vida cultural parisenca de la postguerra.
Inicis en el periodisme i primeres col·laboracions
La seva carrera va començar en el setmanari parisienc Arts, però en tornar a Barcelona en els anys seixanta es va incorporar a mitjans com El Noticiero Universal, El Correo Catalán i més tard Tele/eXpres.
Durant dècades es va consolidar com un dels noms més reconeixibles de la crítica teatral i cultural a la premsa catalana i espanyola.
De El País a La Vanguardia: una veu fixa a la premsa nacional
En els anys vuitanta va passar a formar part del plantel d'El País, on va signar la columna La Crónica fins al 2004. Des de llavors i fins fa només tres anys, va col·laborar amb regularitat a La Vanguardia.
També va participar en publicacions com Por Favor, El Papus, Sábado Gráfico, Fotogramas, Canigó, La Guía del Ocio i El Temps.
Crític del pujolisme i defensor del bilingüisme literari
De pensament progressista, Joan de Sagarra es va distanciar dels discursos culturals dominants a Catalunya, especialment del pujolisme.
Va ser un crític acèrrim de la anomenada “cultureta” i un ferm defensor de la literatura catalana escrita en castellà, amb figures com Juan Marsé, Eduardo Mendoza o els germans Goytisolo entre els seus referents.
El creador del terme “gauche divine”
L'any 1967 va acunyar el terme “gauche divine” per descriure amb ironia —i des de dins— una elit cultural progressista barcelonina de la qual ell mateix formava part. Amb ells va compartir anys de cinema, literatura, política i vetlades en cafès i terrasses del centre de Barcelona.
Amanet del whisky, els puros i la bona conversa, Sagarra representava una figura d'intel·lectual urbà, amb una mirada que combinava el castís i l'europeu.
El seu estil literari, irònic i culte, el va convertir en un cronista imprescindible per entendre la Barcelona del segle XX i XXI.
Reconeixement institucional a una figura imprescindible
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha expressat les seves condolsances en xarxes socials, destacant “el seu estil personalíssim, la seva saviesa i el seu ampli bagatge cultural com a part d'un corpus creatiu únic per conèixer la Catalunya contemporània”.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
