Enric Crespo, propietario de la Pescadería Anita del barrio del Congrés i els Indians
Sant Andreu

Enric, el peixater de tota la vida obligat a tancar el seu negoci al Congrés després de 38 anys: "Ens han condemnat"

Enric Crespo va aprendre l'ofici a la Peixateria Anita quan tenia 19 anys: el negoci era dels seus llavors sogres i, quan es jubilaren, va passar a les seves mans fins al dia d'avui

Més sobre el sector: Tancament massiu de peixateries a Barcelona

Llegir en Castellà
Publicada
Actualizada

Noticias relacionadas

Quan Enric Crespo va començar a treballar a la Pescaderia Anita "era alt, jove i tenia cabells". Ho diu a manera d'acudit el protagonista d'aquesta història local. Però el riure no li arriba als ulls: uns ulls que, després de 38 anys de servei, han de ser testimonis del tancament del seu històric negoci, al barri del Congrés i els Indians del districte de Sant Andreu.

Unes obres de l'Ajuntament de Barcelona al carrer Cardenal Tedeschini, on es troba la petita peixateria, "van condemnar la botiga" a octubre del 2024. La intenció del consistori era, en teoria, ampliar i renovar les voreres, prioritzar el pas de vianants i millorar l'accessibilitat entre uns carrers i altres.

Tot això a costa de la peixateria d'Enric, que va començar a veure's assetjada per tanques, contenidors d'obra i una vorera totalment aixecada per la qual els seus fans clients, els més grans, van deixar de passar. "Ja no puc suportar-me més, només tinc despeses. Han matat el meu negoci", lamenta entre llàgrimes un castigat autònom de barri.

Enric Crespo, propietari de la Pescaderia Anita del barri del Congrés i els Indians

Enric Crespo, propietari de la Pescaderia Anita del barri del Congrés i els Indians SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Gairebé quatre dècades de servei

Enric recorda els seus inicis a la peixateria. El negoci, explica en conversa amb Metròpoli, era dels seus llavors sogres. Amb ells va aprendre l'ofici quan només tenia 19 anys: "Em llevava cada matí amb ells, venia i m'enyoraven", rememora l'home.

Cartell de l'antiga Pescaderia Anita

Cartell de l'antiga Pescaderia Anita SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Quan els propietaris es van jubilar, li van oferir la possibilitat de continuar amb el llegat i ell no ho va dubtar. Des de llavors, corria l'any 1987, han passat 38 anys.

Decoració vintage de la Pescaderia Anita

Decoració vintage de la Pescaderia Anita SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Al llarg d'aquest temps, la peixeteria ha sofert modificacions: van haver d'ampliar-la per adaptar-se a les lleis vigents i Enric va intentar donar-li un toc especial decorant l'espai amb tota mena d'objectes vintage que cridaven l'atenció dels més petits. "Darrere de cada nen ve una mare o un pare i en el temps que compren, els criats s'entretenen mirant els mòbils o la peixera i estan tranquils", comenta Enric.

Decoració de la Pescaderia Anita

Decoració de la Pescaderia Anita SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

"Pa per avui, fam per a demà"

En el seu cas, la pandèmia no va tenir les fatals repercussions que van afectar a milers de negocis arreu del país. "Va ser molt luxe", assegura Enric. "Aquest era el punt de trobada dels veïns del barri quan se'ls va permetre sortir a comprar menjar. Però va ser pa per avui i fam per a demà".

No s'esperava el que li vindria a sobre. "Hi ha mesos que he tingut 1.200 euros de despeses. L'he hagut de demanar diners a la meva mare per fer-los front". Els únics dies tranquils del mes, de fet, eren del 15 al 20 quan havia pagat totes les factures: "A partir del 20 ja estava patint pels pagaments". Una tensió que va fer que l'home comencés a prendre pastilles per poder dormir.

El Nadal més dur

El seu pitjor moment va arribar en la campanya de Nadal de l'any passat. Als dos mesos que s'iniciaren les obres, Enric va començar a notar l'impacte negatiu. "Nadal és una època en la qual sempre teníem moltíssim èxit perquè decoràvem la peixateria i cridàvem l'atenció", contextualitza el peixater.

No obstant això, aquell desembre no va ser així. Tampoc gener ni febrer, on hi havia tardes en què tancava el negoci sense cap guany --quan en anys anteriors aconseguia fer de caixa uns 300 o 400 euros--. "Em baixà el rendiment un 40%", detalla Enric.

Cartells de les obres al voltant de la Pescaderia Anita

Cartells de les obres al voltant de la Pescaderia Anita SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Va ser la seva clientela més lleial la primera víctima: els avis i àvies de l'humil barri que acudien a comprar les ofertes del dia que Enric preparava amb cura. "El carrer sembla ara la Franja de Gaza. És impossible passar amb un andador", denuncia l'afectat.

Exterior de la peixateria Anita

Exterior de la peixateria Anita SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

"Imatge corporativa"

La punyalada final va ser quan l'Ajuntament va obligar Enric a retirar uns cartells que ell havia penjat a les tanques --amb el permís del cap d'obra-- per anunciar la peixateria. Els peixos de "Buscant en Nemo" són els identificatius del negoci i així ho va voler aprofitar el propietari. Però, al que sembla, això afectava la "imatge corporativa" consistorial, com així se li va comunicar a l'autònom.

Quant a iniciatives locals, tampoc aquestes van prosperar: "Tenim una plaça, la del Congrés, en la que podem fer moltes coses per fomentar el comerç de barri, però l'ajuntament no ens hi dona suport mai. Quan volem fer algun esdeveniment, tot són problemes", denúncia el petit empresari. 

Cartells de la peixateria Anita

Cartells de la peixateria Anita SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Una sèrie de traves que van acorralar la Pescaderia Anita, deixant-lo sense altra opció que tancar la persiana

El comerç local, mort

Dona suport a a Enric l'ex presidenta de la Unió de Botiguers Congrés Indians, Olga. Són conscients que el centre comercial La Maquinista està a només tres quilòmetres. Que la joventut s'adreça als eixos comercials, com el del carrer Fabra i Puig on hi ha vida i botigues. Que el comerç de proximitat acaba tant carrant més prompte que tard. Però el de la peixateria, l'única que quedava a tot el carrer, és una "injustícia".

"Podrien haver posat tot el material d'obra uns metres més enllà, on no hi ha botigues i on no molesten a ningú. D'aquesta manera, tapen completament el negoci i a més eliminen 187 places d'aparcament", explica Olga. "Aquest barri no existeix per l'ajuntament. El nivell d'inversió aquí és dels més baixos de tota Barcelona".

Un obrer davant de la peixateria Anita

Un obrer davant de la peixateria Anita SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

"Ja no tinc res a perdre"

Pare de tres fills, Enric no pot evitar que li caiguin les llàgrimes quan explica a aquest mitjà el que suposa per a ell, a nivell personal, el tancament del seu negoci després gairebé de quatre dècades de servei. "Jo ja estic, ja he baixat, la peixateria no la salvaré, però seguiré fent coses pel meu barri per tal que això no passi més".

Interior de la peixateria Anita

Interior de la peixateria Anita SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Aquest dissabte, 22 de març, serà l'últim dia en què la peixateria obrirà les portes als veïns i clients. I el diumenge, 30 de març, Enric organitzarà un comiat "per tot l'alt". Afortunadament, no tot és dolent: el propietari ha trobat feina en un supermercat, tot i que sap que mai més tornarà a sentir-se en horari laboral "com a casa".

*Aquest article ha estat traduït automàticament usando inteligència artificial