El popular mercat de Barcelona que ‘va néixer’ de l'hort d'un capellà: amb més de 100 anys d'història
El mercat de Sarrià, un icon modernista de mao vist, ocupa el terreny sobrant que va deixar l'obertura del passeig de la Reina Elisenda de Montcada, partint en dos l'antic poble de Sarrià
Més 'Racons de Barcelona': Sarrià amaga un 'casoplón burgès' que va acabar sent una escola: ara és un centre cívic i es pot visitar
Notícies relacionades
- El centre de Barcelona conserva un cridanor anunci dels anys 20: un "monument" que amaga una tràgica història
- El racó de Barcelona que conserva una cicatriu històrica: una "vergonya" per a la ciutat maquillada per un artista
- El racó de Sarrià que conserva l'essència de barri rural: la plaça "més petita de la ciutat" amagada en un gran carrer
Hi ha racons que no s'entenen sense un mapa antic. Llocs nascuts d'una absència o d'un canvi que, com una cicatriu, va deixar una marca per sempre.
El Mercat de Sarrià és un d'ells. Per trobar la seva ànima, és necessari mirar més enllà dels llocs rebufosos de vida, al carrer que l'abraça: el passeig de la Reina Elisenda.
A principis del segle XX, Sarrià encara respirava com una vila independent, amb la seva església de Sant Vicenç i, just al costat, l'hort de la rectoria, el "Hort del Rector".
Però, el 1909, el progrés va fer irrupció en aquest espai fèrtil i annex a la vida espiritual del poble amb el rugit de la maquinària. Una nova artèria es va obrir com una tallada neta en el teixit del vell Sarrià separant per sempre l'església del seu hort: la carretera que uniria Cornellà amb Fogars de Tordera, que al seu pas per la vila es va batejar com “passeig de la Reina Elisenda de Montcada”.
El nou Mercat de Sarrià
D'aquella ferida, d'aquella parcel·la que de sobte va quedar òrfena, va néixer l'oportunitat. Després d'un primer intent fallit el 1900, els arquitectes M. Coquillat i A. Calvet van veure el potencial en aquest terreny "sobrant".
I allà, on abans creixien hortalisses per al capellà, van projectar un altre tipus de “hort” per a tot el poble. El 1911, el Mercat de Sarrià va obrir les seves portes, convertint una separació en un punt de trobada.
Entrada al Mercado de Sarrià
Un modernisme "contingut"
La seva façana és testimoni d'aquesta història. L'estructura de mao vist, amb les seves dues tonalitats que semblen dialogar amb el sol, és robusta i elegant.
No és un modernisme exuberant, sinó contingut, obrer, gairebé industrial en el seu esquelet de ferro fumat. Però, ull als detalls. A la façana principal, que s'asoma piramidal cap al passeig, 22 vitralls rectangulars capturen la llum de la tarda i l'escampen a l'interior com mel líquida. I amunt, coronant-ho tot, set pilars decoratius s'aixequen com a vigies silenciosos de la vida del barri.
![El mercado de Sant Antoni que esconde una fortificación del S.XVII](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2025\/02\/17\/viure-a-barcelona\/924917672_14131671_320x180.jpg"])
Manté la seva essència: parades de tota la vida
Dins, el remor és el mateix de fa un segle. El 2007, el mercat es va renovar sense perdre el pols de la seva essència, que encara avui es sent en les parades que passen de avis a néts, en el consell expert del xarcuter, en l'aroma a peix fresc i a pa acabat de fer que es barreja amb el de les flors.
El Mercat de Sarrià és el racó on l'hort del rector floreix cada dia en mil cistells de la compra, un recordatori que, de vegades, de les ruptures neixen els més bells i duradors punts d'unió.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial
