La hemocromatosis és una malaltia que causa una absorció excessiva de ferro en el tub digestiu, la qual porta a una acumulació perjudicial d'aquest mineral en òrgans com el fetge, el pàncrees, el cor, les glàndules endocrines, la pell i les articulacions. És el trastorn genètic més comú i generalment es detecta entre els 40 i 60 anys, i afecta més als homes que a les dones.
Causes i símptomes
Els primers símptomes poden incloure fatiga, dolor en les articulacions, molèsties abdominals, pèrdua de pes inexplicada i disminució del desig sexual. Si no es tracta, l'excés de ferro pot provocar complicacions greus com cirrosi, càncer de fetge, diabetis i problemes hormonals.
“La hemocromatosis pot ser hereditària, causada per una mutació genètica, o adquirida, com ocorre en casos de transfusions repetides a causa d'anèmies cròniques”, explica María Valero, del servei d'endocrinologia i nutrició de l'Hospital Universitari Dexeus.
María Valero, nutricionista del Hospital Universitari Dexeus
María Valero, nutricionista del Hospital Universitari Dexeus
Tractament
El tractament principal és la flebotomia, que consisteix a extreure sang periòdicament per reduir els nivells de ferro. La freqüència depèn dels símptomes, els nivells d'hemoglobina i ferritina en la sang, i la quantitat de ferro que es consumeix en la dieta. A més, és essencial tractar les complicacions associades, com diabetis, artritis, insuficiència hepàtica i cardíaca.
L'alimentació també juga un paper clau en el maneig d'aquesta malaltia. Segons Valero, "controlar el què mengem pot marcar una gran diferència en l'acumulació de ferro." Al seu torn, recomana evitar el consum d'alcohol, especialment si hi ha dany hepàtic, així com suplements amb ferro i estris de cuina fets amb aquest material. “També es deuen limitar aliments processats i fortificats com cereals o barretes energètiques, carns vermelles i vícies (com a botifarra o foie-gras), i mariscos rics en ferro com cloïsses, vongoles i musclos”, aclareix la nutricionista.
Recomanacions
Entre les recomanacions pràctiques es troba evitar barrejar menjars principals amb aliments rics en vitamina C, com cítrics, maduixes o kiwi, ja que aquesta vitamina afavoreix l'absorció de ferro. En el seu lloc, es s suggereix consumir te, cafè o làctics al final dels menjars per reduir aquesta absorció.
Els aliments integrals, rics en àcid fític, també són beneficiosos perquè aquest compost dificulta l'absorció de ferro. Valero afegeix que "els aliments rics en tanins, com el te i el cafè, són aliats en la dieta d'una persona amb hemocromatosis." Adoptar aquestes pautes de tractament i alimentació resulta essencial per controlar els nivells de ferro en el cos i prevenir complicacions a llarg termini. Com conclou Valero, "una bona gestió de la malaltia no només millora la qualitat de vida, sinó que també prevé problemes greus a llarg termini."
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial