Les cases centenàries que s'amaguen a Horta: testimoni del patrimoni modernista
- A Salses es conserven aquestes dues cases habitacions per encàrrec d'Andreu Serra el 1913, que combinen maó vist, ceràmica verda i elements d'inspiració oriental
- La carrer amb nom d'orador grec que és l'essència del barri de Sants a Barcelona
Són dues germanes siameses; dues vivendes independents projectades com una unitat visual que formen un edifici entre mitgeres i ocupen el número 36 i 36B del carrer de Salses. Construïdes el 1913 sota l'encàrrec d'Andreu Serra Bonvehí i dissenyades pel mestre d'obres Josep Masdeu, són en realitat dues supervivents modernistes, tal com revelen els seus principals elements decoratius.
La façana combina el maó vist amb l'encerat, creant un interessant joc de textures. L'ús de la ceràmica verda en trencadís afegeix color i dinamisme.
En diferents punts de la façana és present el mosaic ceràmic esmaltat, realitzat amb peces irregulars d'un sol color, el verd, que li atorga un contrast elegant sobre el color blanc predominant.
Però potser un dels elements més cridaners d'aquestes cases són les obertures circulars situades als baixos, que recorden les anomenades "Portes de la Lluna", una referència a la influència de l'art oriental en el modernisme.
Aquestes obertures circulars, inspirades en la tradició xinesa i japonesa, simbolitzen la unitat, la felicitat i la bona sort, conceptes molt presents en l'Art Nouveau europeu, especialment a Bèlgica.
Les Cases Homar al carrer Salses
La decoració es completa amb triglífos adornats amb roses Mackintosh, un altre detall característic tant de la Secessió vienesa com del modernisme.
Per la seva part, el coronament es resol amb una capçalera rectangular, buidada al centre, i una cornisa dentada de maó vist que aporta un remat elegant i sobri.
Aquestes dues cases constitueixen un important testimoni del patrimoni arquitectònic modernista d'Horta.
Aquest estil, que va assolir la seva màxima expressió a Barcelona entre finals del segle XIX i principis del XX, va arribar a aquesta zona de la mà de molts burgesos que van decidir llevantar aquí les seves residències d'estiu i de cap de setmana, atrets per la tranquil·litat i els espais naturals allunyats del bullici de Barcelona.
Un tresor desaparegut
Al carrer de Salses van arribar nombroses famílies acomodades atretes per la transformació del barri, que van construir cases amb jardí, de planta baixa o amb dos nivells.
I, encara que no totes les vivendes eren tan ostentoses com les de la propera carrer Campoamor, sí que incloïen elements de disseny i decoració característics del modernisme.
És el cas d'aquestes dues cases aparellades que ens ocupen i que han aconseguit sobreviure, a diferència de la seva veïna del número 30-34, també promoguda per Andreu Serra i que va ser lamentablement demolida a la dècada de 1970 i substituïda per un bloc de pisos.
Aquella antiga casa, coneguda com a Can Salvà, era una altra joia modernista molt més espectacular i ostentosa, que destacava per la seva rica decoració, amb una combinació de ceràmiques, mosaics i formes orgàniques que la convertien en un vertader referent de l'època. Un tresor desaparegut.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
