Probabilitat de pluja a Barcelona: les apps de temps són fiables?
Per entendre la fiabilitat dels pronòstics d'una aplicació o pàgina web del temps, primer cal comprendre com funcionen els models de predicció
A la dada curiosa de la setmana, parlem de la probabilitat de pluja a les apps del temps. Què significa el percentatge de pluja?, quantitat?, extensió?, intensitat?, són les apps del temps fiables?
Models probabilístics
Per entendre la fiabilitat dels pronòstics d'una aplicació o web del temps, primer cal entendre com funcionen els models de predicció.
Els models meteorològics, o models de probabilitat, alternen diferents variables. A grans trets, podríem dir que es tenen en compte dos aspectes principals: la ciència i la història; i el punt de partida sempre és el mateix: el present.
A partir d'una situació actual, es genera un nombre de possibles situacions, anomenades escenaris, que busquen, al seu torn, situacions semblants que s'hagin donat en el passat per preveure el que pugui passar.
A aquests escenaris se'ls retoca lleugerament variables com humitat, temperatura, pressió, etc. El resultat sempre acabarà sent una “imatge progressiva” diferent per a cada escenari.
Per entendre-ho millor, podríem tirar de ficció i imaginar-nos en una hipotètica situació en la qual ens enfrontem a una decisió important. En el moment de prendre aquesta decisió, posem per cas que poguéssim actuar de 30 formes diferents; el resultat final de cada decisió serà diferent de les altres.
Com es fa una previsió del temps?
Doncs bé, amb els models meteorològics passa el mateix. Cada model calcula un nombre d'escenaris possibles a partir de les condicions meteorològiques actuals.
No obstant això, quan els escenaris calculats són molt diferents entre sí (la meitat dels escenaris donen pluges abundants i l'altra meitat no donen ni tan sols precipitacions; o el 50% dels escenaris marquen una arribada de fred siberià i l'altre 50% una irrupció de la dorsal africana), és quan parlem d'incertesa meteorològica. I és llavors quan encertar a mitjà i llarg termini es converteix en una tasca complicada.
Com a exemple del que estem parlant, vegem el següent meteograma, que prediu la temperatura en una capa de l'atmosfera situada en uns 1.500 metres:
Meteograma de temperatura a 850 hPa del modelo GFS para los próximos días
Què significa cada línia del meteograma, o diagrama meteorològic?
- La línia vermella indica la temperatura normal per a l'època de l'any, és a dir, la que hauríem de tenir segons les dades climàtiques dels últims 30 anys.
- Totes les línies primes són tots i cadascun dels escenaris de temperatura calculats fins al XX de febrer.
- La línia blanca és tan sols una ajuda visual que ens calcula la mitjana de tots els escenaris (també anomenats ensembles).
- Finalment, observem una línia verda més gruixuda que la resta. Aquesta línia verda indica l'escenari que el model considera “més probable”, també anomenat pronòstic operacional.
Una persona se resguarda de la lluvia bajo un paraguas en Barcelona
En aquest cas, observem una tendència en la qual la temperatura, amb molta probabilitat, serà superior a la mitjana que tocaria per a aquesta època de l'any.
Llavors, són fiables les apps i webs del temps?
Les apps que trobem al mòbil o la predicció que obtenim de teclejar al cercador “El temps a Barcelona”, són producte, únicament, d'aquest escenari que hem dit considerat “el més fiable” d'un sol model.
Aquestes previsions que es juguen “a una sola carta”, solen canviar freqüentment i et donen una visió limitada de la predicció real del model.
De què ens fiem?
Hi ha infinites webs i apps que et permeten desglossar els models o fins i tot tenir diferents models meteorològics a cop d'ull per a un mateix dia i hora. Aquestes opcions en forma de meteogrames i multimodels aporten una predicció més objectiva i precisa que les anteriors.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
