La Barcelona dels turistes 'low cost': això és tot el que es pot fer amb 100 euros en un dia
Metròpoli recull el testimoni d'una visitant que es troba amb un "espectacle continu", en el qual costa trobar el pols autèntic entre tant entusiasme visual
Ha arribat sola, amb una guia arrugada a la bossa que li va deixar la seva mare quan era jove i una llista de llocs apuntada a les notes del mòbil que probablement no aconseguirà esborrar.
La seva habitació, en un hostal del Raval, li ha costat 28 € la nit. No té lloms, però sí l'essencial: una habitació compartida amb lliteres, un llit que cruixa al mínim moviment i una calaixera sense cadenat.
A l'altra banda de la finestra, el barri ja viu la seva rutina amb naturalitat. Són les 9:15 i el sol entra amb força.
Barcelona, a partir d'aquell instant, s'imposa. Vibra. No hi ha treva. La ciutat es presenta com un espectacle continu, una postal viva que es reinventa a cada cantonada. Però entre tant entusiasme visual, costa trobar el pols autèntic. Massa maletes, massa cues.
Són les 9:15 hores, comença el dia
Comença el dia a Granja Viader, un clàssic amagat al cor del centre. Un suís amb nata (4,80 €) i una ensaïmada (2,90 €) marquen l'inici de la jornada. Les parets estan cobertes de fotos en sèpia i la llum entra tímidament des del carrer Xuclà.
Interior de la Granja Viader, en el Raval / FACEBOOK GRANJA VIADER
Al seu voltant, hi ha més càmeres que accents locals. Tots demanen amb prudència, com qui entra a casa aliena. Ella també. Al cambrer, li somriu: "Això porta xocolata de veritat o del que no sap a res?" Ell assenteix, i ella respon: "Doncs perfecte."
Després de l'esmorzar, es perd entre les parades del Mercat de Sant Antoni, on llibres, còmics, embotits i antiguitats conviuen sota una estructura de ferro majestuosa. Escull un vinil de Serrat per 7 €, encara que no sap com ho posarà a la maleta. A fora, els venedors es queixen en veu baixa que cada cop se'n ven menys. "Massa postureig i poca compra", diu un, mirant al sòl.
El més esperat, La Sagrada Família
Agafa el metro i baixa a Monumental. Prefereix caminar fins a la Sagrada Família. Caminar a Barcelona és un acte de descobriment: aparadors buits de fleques artesanes, bicicletes lligades amb cadenes gruixudes, parets plenes de grafits en diversos idiomes.
A mesura que s'apropa, els accents es multipliquen. Les terrasses estan plenes, les cantonades saturades de grups organitzats amb banderetes, els carrers semblen més decorat que entorn.
La Sagrada Família emergeix davant d'ella com un miratge tangible. Sense dubtar-ho, paga els 24 € de l'entrada (té descompte per ser menor de 30). Mentres espera a la cua, es pregunta què diria Gaudí si sabés quant costa travessar aquestes portes.
Interior de la Sagrada Familia
Però a dins tot canvia: un silenci gairebé sagrat l'envolta, i el color sembla fluir per cada racó. Es queda fixa a les columnes, que semblen créixer com arbres infinits.
Hora de l'hora vermut
Surt amb una barreja de vertigen i pau. Baixa caminant cap a Poble-sec, esquivant escúters i carros de turistes. A Quimet & Quimet aconsegueix un lloc a la barra. Demana un entrepà de salmó amb iogurt i mel (3,90 €) i un vermut (2,80 €). "Me'l recomanes o hi ha un altre que t'agradi més?", pregunta al cambrer. Ell li assegura que ha triat bé.
Tapes de la bodega Quimet & Quimet, de Sants-Montjuïc Barcelona
Mentre menja, escolta dos joves que comenten, amb resignació i ràbia continguda, que aquest mes els pugen el lloguer. Un d'ells diu que "ja no queden pisos per viure, només per invertir". L'altre assenteix mentre acaba la cervesa.
Al seu voltant, les veus locals es barregen amb les dels turistes que fan fotos al cambrer. Ella escolta sense interrompre. Cada conversa és una esquerda.
Una estona per l'art
Mentre beu, pensa d'anar a un museu. Consulta la seva llista de notes: el MACBA costa 11 €, el Museu Picasso 14 €, el CCCB, 6 €. Però recorda que a la tarda, a partir de les 15 h, alguns museus són gratuïts. També sap que hi haurà més gent, cues i sales plenes, però és una manera d'estalviar una mica de diners.
Museu MACBA
Es decanta pel MACBA. L'atrau l'exposició temporal i, sobretot, que hi hagi silenci i aire condicionat. L'entrada lliure compensa l'espera. Al vestíbul, un grup d'estudiants pren notes al costat d'una maqueta de cartó. A dins, camina lentament, deixant-se empapar per les idees i les imatges. Són les 18:30 hores, toca seguir descobrint la ciutat.
Puja fins a Gràcia a un ritme lent i en un semàfor escolta a tres noies amb samarretes oversize i una bossa de roba com riuen mentre miren les tasses que acaben de recollir de la 'Ceramicaria'. És un d'aquells llocs on, per 25 €, pots pintar la teva pròpia tassa durant dues hores.
Totes tres comenten el preu del concert de Bad Bunny. "160 € per pista i ni tan sols ho veus bé", es queixa una. "I a més a més no inclou ni beguda", afegeix una altra rient.
Arriba la nit a la capital
Ja està clicant quan arriba a Gràcia. Els carrers estrets facin olor de tabac d'embolicar i pizza al tall. Joves amb llaunes a la mà i gossos petits sense corretja es creuen d'un costat a l'altre. Aquí, l'ambient sembla més tranquil.
S'asseu en una terrassa i demana una cervesa (4,50 €). A la taula del costat, una dona gran explica a una altra que a la seva finca només queden dos veïns de sempre. La resta són temporals. "Barcelona se'ns en va de les mans", li diu.
Imatge de la façana del bar 'La Pepita'
Mentre s'acaba la cervesa, mira a TikTok vídeos de llocs per sopar a prop d'on és. S'entossudeix amb un que li surt diverses vegades, La Pepita. Patates braves amb allioli de wasabi (5,50 €), pepito de vedella amb foie-gras (9,90 €) i una copa de vi (6 €).
Al cambrer, que li explica que porten quinze anys oberts, li diu: "Doncs es nota l'estima. Això no ho fas amb presses." Ell riu i li dona les gràcies. El compte arriba com una petita bufetada elegant. Gaudeix, sí, però no sense fer càlculs.
Queden forces per una estona més
Ja és de nit a la capital i encara que els seus peus li estan demanant descans, no perdonaria marxar a dormir sense abans provar la nit barcelonina. A les 23:30 es planta a Apolo. Hi ha una cua llarguíssima, que avança amb parsimònia entre fum de vapejadors i gots de plàstic.
L'entrada li ha costat 15,50 euros més despeses de gestió, amb una copa inclosa que fa gust d'alcohol de baixa qualitat. El guarda-roba són 3 € més, sense pràcticament opció d'evitar-ho per la calor que fa dins. La música ressona, l'aire està dens. A dins, les llums li ceguen i a penes pot veure un forat buit.
A les 2:30 decideix marxar. El metro segueix obert de matinada, però no li fa ganes baixar a l'estació. Prefereix caminar fins a la Barceloneta, travessant la ciutat com si intentés comprendre-la a peu. Veu grups asseguts en bancs, parelles petonejant-se entre motos, bosses de brossa acumulades en cantonades.
Part del mateix engranatge
A la platja, un venedor ambulant li ofereix una cervesa calenta per 1 €. Se la compra. Ell li explica que ven per enviar diners a la seva mare al Perú. Ella assenteix. També ell forma part de l'engranatge.
