Poden tractar-se tots els tipus de vertigen?

El vertigen i els trastorns de l'equilibri són consultes freqüents pels otorrinolaringòlegs. Segons la Societat Espanyola d'Otorrinolaringologia el 80% de la població ha patit algun episodi de vertigen a la seva vida. Afecta homes i dones per igual, pot donar-se a qualsevol edat, tot i que la incidència és més significativa en les persones grans.

El vertigen és la percepció de moviment de l'entorn que ens envolta o de nosaltres mateixos. Cal diferenciar-lo de l'acrofòbia o vertigen d'altura, del mareig (sensació de buit al cap i malestar), del desequilibri (dificultat en el manteniment de la posició o durant la marxa) o de la cinetosi (trastorn produït per acceleracions i desacceleracions continuades).

Per què es produeix?

El vertigen es produeix a conseqüència d'un error o malaltia en el sistema vestibular de l'oïda interna. L'alteració del reflex vestibuloocular genera una alteració en el moviment dels ulls que es diu nistagme i evita la correcta fixació de la mirada en l'entorn. És el nistagme el responsable que el pacient amb vertigen percebi que ell o el seu entorn es mou. L'alteració del reflex vestibuloespinal facilitarà la caiguda.

“El manteniment de l'equilibri és un sistema complex d'actes reflexos que tenen la finalitat de permetre mantenir la posició erecta i evitar la caiguda. Està format per tres sistemes: el sistema vestibular de l'oïda interna, el sistema visual i el sistema propioceptiu (sensibilitat de tendons i lligaments de diferents grups musculars). Els tres sistemes estableixen connexions amb el sistema nerviós central i amb el cerebel que integren i processen tota la informació rebuda pels tres sistemes. Això comporta que el nostre sistema nerviós conegui, en tot moment, la nostra posició en l'entorn i amb això es mantingui l'equilibri i es vagi la caiguda durant les activitats de la vida quotidiana", explica el doctor Ricardo Wegmann, otorrinolaringòleg de l'Hospital Quirónsalud Barcelona.

El sistema vestibular perifèric, situat a l'oïda interna, està format, per tres canals semicirculars, l'utricle i el sàcul. Els canals semicirculars detecten les acceleracions i desacceleracions angulars (girs sobre si mateix i rotacions del cap). L'utricle i el sàcul, en els quals existeixen unes membranes especialitzades que es coneixen com a màcules, detecten desplaçaments les acceleracions i desacceleracions lineals (per exemple, l'acceleració i la frenada viatjant en un vehicle o en un ascensor), i la gravetat. En les màcules hi ha uns micro cristalls càlcics anomenats otòlits o otocònies.

El sistema vestibular genera, després de detectar els diferents moviments cefàlics i corporals, l'activació de diferents grups musculars que permeten mantenir la mirada fixa en l'entorn (reflex vestibuloocular) i mantenir la posició erecta, evitant la caiguda (reflex vestibuloespinal).

Causes de vertigen

“El vertigen no és per si mateix cap malaltia; es tracta d'un símptoma que pot tenir diferents causes. Pot ser perifèric, quan la lesió està localitzada a l'oïda interna; o central, per lesió al cerebel o al sistema nerviós”, puntualitza l'especialista.

Vertigen posicional paroxístic benigne (vppb)

És la causa més comuna de vertigen perifèric. La pacient nota vertigen rotatori, que tot dona voltes, quan es tomba o es gira al llit o en aixecar el cap.

Està produït per otòlits o otocònies que s'han desprès de l'utricle i que han migrat cap a un dels canals semicirculars. El moviment de les otocònies provoca un corrent endolimfàtic, responsable del vertigen rotatori i, habitualment, el moviment de cap que desencadena el vertigen sol ser sempre el mateix, ja que és el que està orientat en el mateix pla que el canal semicircular afectat.

El tractament consisteix a produir moviments cefàlics que, ajudant-se de la gravetat o la inèrcia, permetin evacuar els otòlits les otocònies del canal semicircular i tornar-los a l'utricle. El tipus de moviment que s'haurà de realitzar serà diferent segons quin sigui el canal semicircular afectat.

Aquestes maniobres de reposició són efectives i curatives en més del 90% dels casos.

Neuritis vestibular

Consisteix en una inflamació d'un nervi vestibular que s'estén des de l'oïda interna fins al sistema nerviós central, i que comporta la cessació de la funció del nervi danyat. El pacient pateix una crisi de vertigen rotatori que s'allarga durant diverses hores o diversos dies, i que se segueix de desequilibri que pot durar diverses setmanes.

Malaltia de Menière

És una malaltia de l'oïda interna en la qual es produeixen, al llarg dels anys, crisis recurrents de vertigen rotatori que s'acompanyen, durant les crisis, de pèrdua de l'audició i acúfens (sorolls), que es recuperen totalment o parcialment després de la crisi.

La repetició de les crisis comporta una progressiva pèrdua auditiva que, amb el temps, pot arribar a ser completa.

Els tractaments intratimpànics han permès millorar significativament la qualitat de vida dels pacients amb malaltia de Menière i crisis de vertigen invalidant.

Altres causes de vertigen perifèric per trastorn de l'oïda interna són la labirintitis (infecció de l'oïda interna) i el neurinoma de l'acústic (tumor benigne del nervi vestibular).

Vertigen central

Dins dels trastorns del sistema nerviós central, els que més comunament generen vertigen són el vertigen associat a la migranya o migranya vestibular i la patologia d'origen vascular.

Diagnòstic del pacient amb vertigen

Per establir el diagnòstic de la causa del vertigen és fonamental una conversa en profunditat entre el metge i el pacient, així com una exploració clínica vestibular.

Altres proves complementàries per al diagnòstic són la videonistagmografia i l'estudi mitjançant l'impuls cefàlic (video head impulse test o vHIT). Ambdues proves es basen en l'estudi del reflex vestibuloocular i dels moviments oculars.

En la videonistagmografia s'estudia la presència de nistagme espontani i provocat per canvis posturals o per canvis de temperatura en l'oïda a través d'aire calent i aire fred.

En l'impuls cefàlic o vHIT (video head impuse test) es quantifica el benefici del reflex vestibuloocular davant un moviment sobtat del cap produït pel metge.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial