Barcelona, la ciutat que va inspirar a Robert Redford abans de convertir-se en estrella de Hollywood: "Va ser una experiència meravellosa"

Abans de convertir-se en una de les grans estrelles de Hollywood, Robert Redford va trobar a Espanya un refugi creatiu que marcaria la seva mirada artística i la seva sensibilitat cinematogràfica.

La capital catalana, l'illa balear i els pobles blancs d'Andalusia van ser l'escenari d'una etapa vital en la qual l'actor va explorar la pintura, l'arquitectura i la vida senzilla, descobrint una forma d'entendre l'art i la vida que posteriorment traslladaria a la pantalla gran.

Les 7 cases de Barcelona on va viure Antoni Gaudí: de Ciutat Vella fins a la Casa Rosada al Park Güell

Arquitectura i modernitat 

"Quan tenia 19 anys vaig venir per primera vegada. Estava estudiant una carrera, volia ser artista, i vaig venir a Espanya. Va ser una experiència meravellosa", va relatar Redford en entrevistes posteriors.

El seu primer contacte amb la península va ser Barcelona, una ciutat que el va fascinar per la seva barreja de tradició i modernitat. Va recórrer els carrers de l'Eixample, es va aturar davant de la façana de la Casa Batlló i va observar els mosaics i formes ondulants de Gaudí, que li recordaven la llibertat d'un llenç en blanc.

L'actor Robert Redford durant una entrega de premis EFE

Per a Redford, l'arquitectura catalana no era només un escenari urbà, sinó una lliçó sobre com l'estètica pot integrar-se a la vida quotidiana. 

Els barris populars i la vitalitat de les seves places li van oferir un mosaic humà que va ampliar la seva mirada i li van ensenyar a observar la bellesa en els detalls més quotidians. 

Així és la casa que ha comprat Woody Allen al barri de Gràcia de Barcelona: parcel·la de 1.600 m² amb un disseny clàssic

L'actor va quedar fascinat pel modernisme català que Gaudí i altres arquitectes van plasmar en diferents edificis de Barcelona. La bellesa de les formes i la vitalitat dels colors el van captivar i enamorar. 

La Casa Batlló plena de roses durant una Diada de Sant Jordi EUROPA PRESS

La llum mediterrània que alimenta la pintura

Després de Barcelona, Redford va passar dos mesos a Mallorca, on es va dedicar a la pintura. L'illa li va oferir un escenari únic: cases, carrers estrets i una llum mediterrània que semblava treta dels seus propis quadres, que pintava en les seves estones lliures. 

"Llavors era un petit poble de pescadors", recordava l'actor. "Va ser molt bé, perquè volia educar els meus fills en contacte amb altres cultures", va afegir.

Redford va tornar a l'illa balear anys més tard, quan hi va trobar un lloc de descans per al seu any sabàtic: "No estava segur de si volia seguir com a actor o dedicar-me plenament a l'art".

Al Port d'Alcúdia, un petit poble de pescadors llavors, Redford va trobar un equilibri entre la natura i la vida humana que li serviria per conceptualitzar els seus futurs projectes cinematogràfics. La senzillesa de l'entorn i la intensitat de la llum balear el van ajudar a desenvolupar un estil on els paisatges són gairebé protagonistes de la narrativa.

L'actor Robert Redford en una imatge d'arxiu

La vida a Mijas

El 1966, ja en ple encreuament vital, Redford i la seva família es van traslladar a Mijas, a la província de Màlaga.

Allà van viure durant set mesos en una granja sense llum ni aigua corrent, immersos en un entorn rural que contrastava amb la sofisticació de Barcelona i Mallorca. "No ballava flamenc, però va ser una experiència meravellosa", recordava l'actor.

Mijas, amb els seus carrers empedrats i cases blanques adornades amb flors, va oferir a Redford un contacte directe amb l'autenticitat i la senzillesa. Aquest període va influir no només en la seva visió artística, sinó també en la seva filosofia personal, que després va impregnar pel·lícules on la relació entre personatges i entorn és fonamental.

Un llegat creatiu que transcendeix el cinema

Espanya va ser, per a Robert Redford, un laboratori d'inspiració on va combinar la pintura amb l'observació del món real.

Va descobrir elements que posteriorment integrarien la seva obra cinematogràfica: paisatges tractats com a personatges, atmosferes carregades de llum i una sensibilitat que buscava reflectir l'autenticitat de la vida humana.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial