El centre comercial Finestrelles d'Esplugues segueix un altre any més en pèrdues
L'establiment, propietat de la francesa Frey, mai ha guanyat diners des que es va inaugurar el 2018
Més informació: L'imperi comercial d'Ametller Origen a Barcelona: 552 milions de facturació i 193 d'actius
El centre comercial Finestrelles, d' Esplugues de Llobregat, és un pou sense fons, almenys per l'instant. Des que va obrir les portes el 2018 ha estat incapaç d'obtenir cap rendiment. Al contrari, les pèrdues acumulades superen els 21 milions d'euros.
El complex gaudeix de la gairebé plena ocupació dels seus locals. Gràcies a aquesta circumstància, el 2023 va obtenir unes rendes de 8,1 milions i uns beneficis d'explotació de 3,6 milions, que quadrupliquen els de l'any anterior.
L'excedent sencer va ser engolit per les despeses financers derivats de l'endeutament de la casa, que arriba als 90 milions. El dèficit final va créixer d'1,4 a 1,7 milions, tal com es veu a la taula adjunta.
FINESTRELLES EN XIFRES (en milions d'euros)
| Any | Ingressos | Pèrdues |
| 2023 | 8,1 | -1,7 |
| 2022 | 7 | -1,4 |
| 2021 | 5,3 | -5,2 |
| 2020 | 4,6 | -5,5 |
| 2019 | 5,7 | -3,9 |
| 2018 | 0,5 | -4 |
Petard i canvi de mans
El recinte va ser promogut pel consorci belga Equilis. Es va inaugurar el 2018, després d'una inversió de 120 milions, la meitat d'ells finançats per la banca.
No va romandre gaire temps, ja que el 2020 va propinar un cop i va vendre el cent per cent del capital a la immobiliària francesa Frey per 127 milions.
Descomptes als arrendataris
Una de les primeres mesures del nou propietari va ser prestar 94 milions a Finestrelles perquè liquidés bona part dels seus deutes financers. Ara els creditors de l'empresa no són els bancs, sinó la mateixa propietària.
A causa de la pandèmia, el centre comercial es va veure obligat a rebaixar les rendes que anaven satisfent els seus llogaters. Els descomptes es van mantenir el 2020, 2021, 2022 i es van allargar fins al 2023.
Imatge del centre comercial Finestrelles
El negoci està ubicat al costat de la Ronda de Dalt. Comprèn prop de 40.000 metres quadrats i inclou 110 locals comercials i 2.200 metres quadrats de restaurants.
Torres d'alta tensió
La història del terreny sobre el qual s'aixeca les construccions és molt moguda. Forma part d'una extensa parcel·la que comprèn, a més, una llarga llengua de terreny situada al costat nord de la Diagonal, on ara es desenvolupa una vasta promoció de pisos de luxe i oficines.
La vasta finca va pertànyer històricament a l'elèctrica Fecsa i a socis francesos. Sobre els terrenys s'aixecava una extensa bateria de torres d'alta tensió. La companyia va soterrar els cables i va vendre la propietat a la família Sanahuja.
L’Illa Diagonal i Màgic Badalona
Aquesta saga pretenia erigir un conjunt de blocs de habitatges, però durant la passada crisi immobiliària el grup Sanahuja es va enfonsar en una cascada de suspensions de pagaments astronòmics. La banca creditora es va quedar amb els terrenys i un temps després els va vendre a altres promotors.
Els Sanahuja controlen encara un gruixut conjunt de béns arrels a la zona metropolitana de la Ciutat Comtal. A més, són propietaris dels centres comercials l’Illa Diagonal i Màgic Badalona. Aquest últim va suspendre pagaments l'estiu passat, tal com va informar Metròpoli.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
