La nova "tendència residencial" afecta a la crisi a Barcelona: 3 de cada 10 habitatges les ocupa una sola persona

Barcelona es troba davant d'un nou paradigma que afecta la crisi d'habitatge: tres de cada deu llars estan ocupades per una única persona. Una tendència que, sumada a la proliferació de llars on viuen sis persones o més, ha provocat que l’oferta no hagi estat suficient per cobrir tota la demanda.

Metrópoli

L'arrendament segueix a l'alça a Barcelona malgrat els topalls de la Llei d'Habitatge

Aquesta és la conclusió de l'últim estudi del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), "El parc de l'habitatge a la ciutat de Barcelona i a la regió metropolitana de Barcelona", que analitza dades de la capital catalana i les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme, Garraf i Penedès.

El 31%, habitades per una persona

Segons l'informe, a Barcelona, a el 31% de les vivendes hi habita una sola persona, una xifra disparada si es compara amb la mitjana del 24% a la Regió Metropolitana.

A més, mentre que en el conjunt metropolità les parelles amb fills són el grup més nombros i representen entre el 30 i el 35%, a la capital catalana només arriben al 22%.

Estructura dels llars per àmbit territorial Informe del CESB

Un canvi cultural

El Comissionat d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Joan Ramón Riera, ha afirmat després de la presentació de l'informe que la ciutat es troba "davant d'un canvi cultural" que implica que les unitats de convivència són cada vegada més petites.

En aquest sentit, Riera ha assenyalat que la missió del món local és proveir sòl i activar la producció d'habitatges.

Menys del 2% és habitatge públic

El parc d'habitatge a la Regió Metropolitana ascendeix a 2.257.435 llars, de les quals únicament són públiques 65.112 vivendes, un 2,8% del total.

A Barcelona ciutat, només 15.071 vivendes de les gairebé 800.000 són protegides, la qual cosa representa un 1,97%. Així, la capital catalana és el municipi amb menys habitatge públic de tot el territori estudiat, tot i ser la que agrupa més llars.

Parc d'habitatge de la Regió Metropolitana de Barcelona per territoris Informe del CESB

D'altra banda, l'estudi ha revelat que gairebé un 70% de l'habitatge protegit construït a la capital catalana ha estat promocionat pel sector públic -gairebé 16 punts per sobre de la mitjana a la regió metropolitana- en detriment de la presència de les cooperatives i especialment del sector privat com sí que té en altres àmbits.

Més del 50% pensa canviar de casa

Segons dades de l'Institut Metròpoli recollides pel CESB, més del 50% dels residents de la Regió Metropolitana i la ciutat de Barcelona han canviat o voldrien canviar d'habitatge entre 2018 i 2027, essent els joves el grup que més es mou de llar.

La regulació del lloguer temporal, un "nou pany" del Govern per "disimular" la falta d'habitatge públic a Barcelona

Entre els motius per canviar de domicili, destaquen la millora de l'habitatge o l'entorn i la formació d'un llar, però l'estudi ha observat que un 20% de la població s'ha vist desplaçada per motius econòmics. Aquest fet s'accentua en estructures familiars vulnerables com les famílies monoparentals, les persones soles i les que comparteixen pis.

Nord contra sud global

L'estudi ha determinat que les nacionalitats que viuen en pisos de més de 95 metres quadrats són les d' Amèrica del Nord i Oceania, seguides de l'espanyola i les d'Europa.

Per norma general, les persones del sud global com les nascudes a regions asiàtiques, africanes i d'Amèrica Llatina resideixen en condicions més precàries, amb una menor superfície d'habitatge.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial