Elevar una promoción d'habitatges en poques setmanes: l'aposta de Barcelona pels pisos industrialitzats

La construcció és una de les potes més importants per compensar el gran dèficit del parc de vivendes, una tasca que les administracions han de completar a contrarellotge. En aquest sentit, Barcelona és una de les poques ciutats que ha portat a Espanya un mètode estès per Europa molt més àgil i que abarateix els costos: la producció industrialitzada.

On es construeix l'habitatge públic a Barcelona: així serà la ciutat d'aquí a 25 anys

Els 45 pisos socials del carrer del Marroc, al districte de Sant Martí, es van aixecar en tan sols quatre setmanes. Els 40 allotjaments públics de l'avinguda Carrilet, a Sants-Montjuïc, en deu dies. Com és possible?

“La gràcia és que mentre s'inicien a fer els fonaments de la planta baixa, es construeixen en fàbrica alhora els mòduls que es convertiran en la resta de plantes”, apunta l'arquitecte i fundador de l'estudi Vivas Arquitectes, César Vivas, qui també ha participat en els projectes de les promocions esmentades.

Construcció simultànea

El sistema industrialitzat treballava de manera simultània els materials off site (en fàbrica) i on site (en el terreny), la qual cosa optimitza molt més els temps que en una construcció convencional.

“Els mòduls venen amb la façana i les finestres acabades, fins i tot amb les peces de la cuina i els banys acabats. Després només queda muntar-ho i finalitzar els treballs de les instal·lacions, el segellat de juntes i rematar l'obra”, explica Vivas.

Habitatge industrialitzat del carrer Marroc, 180, de Barcelona José Hevia (Cedida)

Com són els pisos industrialitzats

En el cas dels habitatges del carrer del Marroc, es va trigar un any en construir i aixecar els 104 mòduls de formigó que conformen l'edifici de vuit plantes i una planta baixa, la meitat del que és habitual.

Els pisos d'aquesta promoció estan compostos per dos mòduls tridimensionals: un que conté l'accés, la cuina i el saló; i un altre amb dues habitacions i un bany al centre.

“Són pisos pensats per a tres o quatre persones i tenen una superfície de màxim 60 metres quadrats”, afirma l'arquitecte.

Pisos industrialitzats del carrer del Marroc de Barcelona Ajuntament de Barcelona

Vivas assegura que són apartaments amb peces que tenen dimensions similars, la qual cosa els fa molt “intercanviables”. Una habitació, per exemple, pot convertir-se en un estudi fàcilment.

A més, els pisos es construeixen sota una nova premissa ajustada a la societat d'avui dia: la cuina al centre.

“Les famílies ja no es reuneixen al saló per mirar la televisió, perquè cadascú té un dispositiu tecnològic. El nucli familiar és ara la cuina, normalment oberta, a la qual participen tots els integrants”, argumenta l'arquitecte.

Millor qualitat i més econòmic

Vivas destaca que el sistema industrialitzat és més econòmic ja que triga menys temps que una obra tradicional. A més, les condicions de treball són més segures i es treballa amb més precisió a la fàbrica.

A més, els edificis industrialitzats també estan obligats a complir amb normatives antisísmiques, d'acústica, contra incendis… “És una estructura molt sòlida”, aclareix l'arquitecte.

Pisos industrialitzats del carrer del Marroc de Barcelona Ajuntament de Barcelona

400 pisos públics industrialitzats

Fins al moment, Barcelona ha construït entre 300 i 400 habitatges socials amb el sistema modular industrialitzat i tridimensional.

A més dels del carrer del Marroc, hi ha altres set promocions als districtes de Sant Andreu i Sant Martí, així com un bloc de la gran promoció d'habitatge públic a la Illa Glòries.

Barcelona entrega les primeres 60 vivendes públiques de la promoció Illa Glòries

La resta dels edificis industrialitzats, que són a base d'estructures de fusta o formigó, estan situats al carrer de Pallars, el carrer de Lola Iturbe Arizcuren, el carrer Víctor Colomer i el carrer de Fernando Pessoa.

“El sistema prefabricat i industrialitzat no és completament nou, però és innovador veure'l en promocions d'habitatge públic”, explica Vivas.

El del carrer del Marroc, de fet, va ser l'edifici més alt del país construït amb aquest sistema.

Dinamitzar la indústria

“Catalunya i el País Basc són on es promocionen més aquest tipus de projectes, però arribarà a la resta d'Espanya en qüestió de temps”, explica Vivas.

Segons l'arquitecte, una vegada s'estengui el model, dinaritzarà la xarxa industrial i s'abarataran més els costos.

Habitatges protegides de la Illa Glòries Ajuntament de Barcelona

Agilitzar els tràmits

Ara bé, tampoc és la panacea. El problema és que hem de fer molta vivenda i molt ràpid, però això ha d'anar acompanyat d'una  agilitat en els processos administratius”, defensa Vivas.

Per a l'arquitecte, no té sentit que redactin un projecte en dos o tres mesos si després tardem mesos a aconseguir una llicència urbanística. “Les licitacions de projectes i els concursos també són lents”, lamenta.

El sistema industrialitzat “és el futur”, assegura, però és prioritari que tots els actors involucrats “remen en la mateixa direcció”.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial