El mercat negre de cites per al NIE a Barcelona: així es lucren les màfies a costa dels 'expats'
- Les esperes infinites i la inacció dels organismes públics davant el frau fomenten un negoci que accelera la trama burocràtica i es beneficia de la desesperació
- Italians sense NIE: un lucratiu negoci per a diverses empreses de Barcelona
Noticias relacionadas
El negoci de les cites prèvies d'Estrangeria està deslligat a Barcelona. Amb una oferta de buits lliures insuficient per a atendre tots els tràmits que se'ls exigeixen als estrangers, el mercat negre de les cites té a milers de ciutadans com a potencials clients.
Entre les cites prèvies més mercadejades, despunta la del NIE (Número d'Identitat d'Estranger), un número d'identitat personal, únic i exclusiu que necessiten les persones estrangeres residents a Espanya.
El NIE permet la residència fiscal al país, pagar impostos i obrir un compte bancari de resident. Una documentació primordial perquè tot ciutadà estranger i resident pugui desenvolupar la seva vida amb normalitat.
No obstant això, l'ínfim nivell d'eficiència burocràtica no satisfà ni des de lluny la urgència dels estrangers d'obtenir un document tan bàsic com el NIE.
Una administració col·lapsada amb mesos i mesos d'espera només per a aconseguir una cita prèvia i oportunistes que s'aprofiten d'aquestes falles del sistema per a lucrar-se, en molts casos, estafant als més desesperats: aquesta és la realitat d'aconseguir un NIE a Barcelona.
L'utòpic procediment estàndard
Tal com ha explicat el director del bufet d'advocats especialitzat en immigració Balcells Group, Cristian Balcells, a Metròpoli, qualsevol persona estrangera resident a Espanya pot sol·licitar gratuïtament la seva NIE a la Direcció General de la Policia, directament o a través de les oficines d'Estrangeria o comissaries de Policia.
La tramitació en les oficines o comissaries és senzilla una vegada reunits la documentació i els requisits necessaris. La frustració és culpa del pas precedent, de la sol·licitud de cita prèvia per a obtenir el número d'identitat.
S'ha de puntualitzar que per a realitzar el tràmit la cita prèvia és obligatòria des de la pandèmia, segons ha confirmat Balcells. S'ha de fer tot a distància, des de la seu electrònica oficial.
Paolo (nom fictici), un jove italià, va arribar a Barcelona a la fi de 2023 per a estudiar un màster i des de la universitat li van recomanar que sol·licités el NIE perquè asseguraven que tenir-lo li facilitaria qualsevol tràmit burocràtic que hagués de fer a la ciutat.
“Vaig intentar demanar cita des de la pàgina oficial d'Estrangeria, com m'havien recomanat des de la universitat. Vaig estar més d'una setmana provant-ho cinc o sis vegades al dia, però res, zero possibilitats. Em semblava una missió impossible”, relata Paolo.
Piero (nom fictici) és un altre jove italià que va venir a Barcelona a cursar un màster i es va trobar amb una situació similar un any després. “Necessitava el NIE per a poder participar en una beca de col·laboració de la universitat”, explica l'estudiant. La història es repeteix: “El sistema no em donava cap possibilitat de reservar una cita prèvia en cap municipi de la província de Barcelona”.
Si se segueix el procediment legal que indica Estrangeria, s'ha de sol·licitar el NIE en una comissaria de la província en la qual s'estigui domiciliat. Així que si vius a la província de Barcelona, t'has d'adaptar als ritmes de la seva burocràcia, encara que aquesta estigui limitant la possibilitat de portar una vida corrent als estrangers que, per exemple, ni tan sols poden obrir-se un compte de resident en el banc.
Aquest és el missatge que apareixia en les pantalles de Paolo i Piero (i milers d'estrangers més) diàriament, cada vegada que intentaven demanar cita:
“Fa un temps podien passar mesos abans que un estranger aconseguís una cita prèvia”, afirma el director del bufet d'advocats.
Una solució a la desesperació
De les desenes d'estudiants estrangers que Paolo va conèixer a Barcelona, només un va aconseguir una cita prèvia per al NIE seguint les indicacions d'Estrangeria. Els altres també van obtenir el NIE, però optant per altres alternatives, en moltes ocasions il·legals.
“Un company em va dir -jo l'he aconseguit d'una altra manera- i em va compartir per WhatsApp el contacte d'un home que treballava en un local del Raval. Em va dir que si acudia a ell per a sol·licitar la cita prèvia, l'hauria rebut al moment pagant solament 20 euros”, narra Paolo. És important reiterar que la sol·licitud hauria de ser un tràmit completament gratuït, és un servei públic.
Paolo va seguir el consell. I li va funcionar. Un any més tard, Piero va rebre el mateix consell i en menys de dues setmanes, també va anar a recollir la seva NIE.
Les instruccions explicades per missatge eren simples: havien d'enviar un missatge amb les seves dades (nom, cognom, data de naixement i document d'identitat) i indicar una o més dates de disponibilitat per a la cita prèvia. Així va ser la conversa de Paolo:
Per part seva, l'home a l'altre costat del telèfon solament aportava l'adreça del local de recollida de la fulla comprovant de la cita prèvia, amb la data, l'horari i la comissaria de policia a la qual acudir per a tramitar el NIE, i el preu a pagar per la gestió.
Així doncs, després del pagament, realitzat presencialment en el local revelat per WhatsApp, els sol·licitants rebien la cèdula de citació que havien de presentar en comissaria. “Em va dir: veuen aquí, porta els diners, et dono la fulla amb la cita, i ja. No havia de presentar cap document”, sintetitza Piero.
En 2023 Paolo va pagar 20 euros, en 2024 a Piero li va costar 50 euros. S'ha convertit en un basar il·legal paral·lel de venda de torns el creixement dels quals és proporcional a la inoperància de l'Administració i al conseqüent desesper dels estrangers residents. I el pitjor de tot és que, ara com ara, ha resultat ser un mètode efectiu.
Modus operandi: bots?, un exèrcit que opera des de locutoris?
De fet, els estudiants italians coincideixen a afirmar que es van sorprendre amb l'àmplia possibilitat d'elecció de dates i horaris, ja que havien passat setmanes i setmanes llegint “no hi ha cites disponibles” en el lloc web d'Estrangeria. Com és possible llavors que des d'un local del Raval s'estiguin repartint cites a demanda?
Davant l'elevada sol·licitud de cites a la província de Barcelona, Balcells explica que “s'ha generat un col·lectiu que està sempre connectat en la plataforma demanant cites amb números d'identificació dels estrangers i llavors després les revén”.
D'altra banda, l'advocat també esmenta la possibilitat que s'estiguin usant bots que aconsegueixen acaparar tots els buits disponibles, els bloquegen, i els venen: “existeixen bots que constantment estan hackeando la plataforma i demanant cites”.
“Malgrat tot, ho recomanaria”
El boca a boca és la publicitat més eficaç. En ser preguntats si han recomanat o recomanarien aquesta alternativa a altres estrangers en la seva mateixa situació, tots dos joves han respost que sí, a pesar que també han admès que, en una primera instància, no se sentien assegurances optant per aquesta solució.
“El local era estret, en el pitjor barri de Barcelona. La persona que em va atendre no inspirava molta confiança, parlava molt poc. A més, la fulla de la cita que em va donar tenia fonts heterogènies”, recorda Piero.
Així i tot, la confiança dels sol·licitants es basava en les fermes recomanacions dels coneguts que ja havien aconseguit el NIE mitjançant el mateix procediment. Mentre des d'Estrangeria no s'habilitin més cites, aquestes recomanacions s'aniran multiplicant.
Saturació administrativa
Fa ja anys que el sistema està corromput i l'Administració ho sap, però ni ofereix cites suficients que facin innecessari el negoci clandestí de cites, ni ha imposat forts tallafocs per a impedir l'aparició d'un mercat negre.
En la capital catalana hi havia 432.556 persones de nacionalitat estrangera empadronades a 1 de gener de 2024, la qual cosa constitueix un quart del total de la població, segons les dades de l'Ajuntament, i tots ells necessiten tràmits i cites de manera recurrent per a mantenir en ordre els seus papers.
Per a Cristian Balcells, a Barcelona “no hi ha suficients funcionaris per a donar cita a tant d'estranger que està arribant per a residir a la ciutat, els buits s'acaben aviat perquè no hi ha mans per a fer aquestes targetes”.
El director del bufet continua el seu discurs apuntant que la urgent necessitat dels nouvinguts d'obtenir el NIE i la impossibilitat d'aconseguir-lo, ha generat aquest gran negoci lucratiu. “Hem sentit que un client ha pagat 300 euros per aconseguir una cita. Quina barbaritat. És a dir, has pagat més per la cita que pel servei d'un advocat”.
Al seu torn, cada vegada que apareixen noves cites disponibles en el portal oficial d'Estrangeria, el mercadeig il·legal i les grans gestories s'apoderen d'elles en segons per a vendre-les. No queda ni una lliure per al sol·licitant regular. És el peix que es mossega la cua.
Més control i més treballadors
Fins ara, l'Administració ha tractat de bregar amb la competència deslleial amb mesures com la limitació a cinc cites sol·licitades per telèfon mòbil o la contractació de més funcionaris a l'estiu, però ni s'ha acostat a remeiar el col·lapse.
Entre les possibles solucions reals, l'advocat proposa que podrien habilitar-se altres centres públics, com a Correus o l'Agència Tributària, perquè també poguessin tramitar el NIE, com passa amb el certificat digital.
Així mateix, considera que “si fa falta pujar la taxa de gestió, que ara gira entorn dels 10 euros amb alguna cosa, perquè has de generar més ocupació, que es pugi. S'acabarà pagant sempre menys que els 70, 80, 100, 200, 300 euros que poden cobrar per una cita”.
Les alternatives legals, un altre negoci lucratiu
L'oportunisme també pot exercir-se legalment. Fa gairebé dos anys, aquest digital va informar de les crítiques d'activistes a les empreses que es lucren cobrant grans quantitats per mitjançar en tràmits burocràtics.
Són assessories completament legals des de les quals, igual que fan els bots, un exèrcit de gestors s'atrinxera en la seu electrònica oficial a l'espera que surtin noves cites, les reserven i les revenen, normalment a preus més elevats que els del mercat negre.
“Proposen paquets de 200 o 300 euros per una sèrie de gestions burocràtiques”, detalla Testa. De nou, totes són gestions que, si se segueix el procediment estàndard, haurien de ser gratuïtes o no superar els 15 euros. “He sentit de tot. Un empadronament per 700 euros, això hauria de ser denunciable”, manifesta l'activista.
L'Administració barcelonina porta una dècada encallada i sembla que cada vegada va a pitjor. Aquells amb més recursos paguen 300 euros a gestories perquè afrontin la tediosa burocràcia per ells. Uns altres acudeixen a locals perduts pel Raval amb un bitllet de 50 euros en mà. El temps i els estalvis s'esgoten mentre hi ha contractes, oportunitats i el dret de fer vida com qualsevol altre resident en joc.