L'Eixample, un districte agitat pels fons inversors: aquestes són les altres 45 'Casas Orsola'
L'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample ha recopilat diverses finques del barri on es pretén expulsar els inquilins per construir "pisos de luxe"
Relacionat: Barcelona frena els desnonaments i reconvertirà Casa Orsola en un edifici de vivenda protegida
Noticias relacionadas
El conflicte a La Casa Orsola ha acabat, o així ho ha afirmat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, després d'anunciar la compra de la finca per part de l'Ajuntament i la Fundació Hàbitat3. Però, què passarà amb les altres?
L'Associació de Veïns i Veïnes (AVV) de l'Esquerra de l'Eixample ha detectat altres 44 ‘Cases Orsola’ al barri, immobles comprats íntegrament per fons inversors des de l'any 2017 amb l'objectiu de rehabilitar els habitatges i construir “pisos de luxe”.
“Tant de bo siguem els pròxims”
La intervenció de l'Ajuntament a Casa Orsola ha aixecat les esperances dels inquilins que perdran les seves cases un cop els seus contractes acabin.
“Tant de bo nosaltres siguem els pròxims”, espera Ramón de España, el periodista i escriptor barceloní --col·laborador de Metròpoli-- que viu des del 1992 al número 243 del carrer Mallorca i a qui li acaba el contracte a mitjans de juny.
L'autor explica a Metròpoli que havia estat pagant “religiosament” el lloguer cada mes, però quan va morir l'antic propietari i un fons inversor va prendre el relleu, va posar una data límit a la seva estada.
Un segon gest
“Amb nosaltres no sé què passarà, pot ser que decideixin tenir un segon gest i pot ser que no”, explica de España, que va advertir que, si l'Ajuntament no els salva, molt probablement acabaran tots “al carrer”.
De totes maneres, la compra de Casa Orsola és una “bona notícia” per a l'escriptor i li suposa una opció “bastant intel·ligent” per part del govern de Collboni per evitar que Barcelona “es converteixi en un decorat per a rics, turistes i especuladors”.
Carrer de Mallorca de Barcelona, número 243
Lloguer de temporada
L'estudi elaborat per l'AVV de l’Esquerra de l’Eixample fa èmfasi en el fet que molts dels 44 blocs de pisos analitzats es destinen a la promoció de pisos temporals o habitacions, ja que són els únics que encara no tenen una regulació a la ciutat.
“L'Eixample s'ha posat ‘de moda’ i els fons inversors ho consideren un actiu financer molt rendible perquè la llei els permet fer coses que no poden fer en altres llocs”, explica el vicepresident de l'entitat veïnal i vocal de la comissió d'urbanisme, Xavier Riu.
Riu ha deixat clar que no estan en contra de la compravenda d'edificis, però reclamen que hi hagi ‘topalls’ en els preus dels lloguers per protegir tant les persones que resideixen als habitatges com els comerços del barri.
Més regulació
En aquest sentit, Collboni va insistir durant la roda de premsa posterior a l'anunci de l'adquisició de la finca de Consell de Cent que la crisi de l'habitatge s'ha de combatre amb més regulació i intervenció per part de les administracions públiques.
“El que necessitem són noves regles del joc per frenar l'escalada de preus i per això cal més regulació”, ha assegurat, i ha posat la diana als pisos temporals.
Finca de l'Avinguda Diagonal 421 que, segons l'AVV de l'Esquerra de l'Eixample, ha estat comprada per un fons inversor
Recursos públics limitats
L'alcalde també ha aclarit que la compra de Casa Orsola “no és una solució estructural ni es pot replicar als altres casos”, entre altres coses, perquè els recursos públics del consistori “són limitats”.
Quant al dret de tanteig i retracte per a les finques que es troben en situacions similars, Collboni ha assegurat que s'haurà d'estudiar per a cada cas que hi hagi a l'Eixample i comprovar si compleixen els criteris.
Un d'aquests requisits, per exemple, és que la totalitat de l'edifici pertanyi a un únic propietari. Si hi ha més d'un, l'ajuntament no té competència per actuar.
De totes maneres, l'Ajuntament sempre té l'última paraula i pot decidir no comprar, com va fer el govern municipal de Colau amb la Casa Orsola l'any 2021.
La Casa Orsola de Barcelona abans de l'enderrocament d'aquest divendres, 31 de gener
El cas del carrer de Calàbria
El mateix va ocórrer amb una de les finques del carrer de Calàbria que apareix a l'estudi elaborat per l'entitat veïnal del districte.
Es tracta del bloc de pisos situat al número 137, que apareix en un document al qual ha tingut accés Metròpoli i que l'Ajuntament va enviar a ERC en resposta a les seves al·legacions als pressupostos de 2021, on els republicans van preguntar per què l'Executiu local no va comprar Casa Orsola exercint el dret de tanteig i retracte que ostentava.
El document enumera les diferents finques de Barcelona que es van oferir a l'Ajuntament, amb dades sobre els preus de venda.
Va rebutjar l'oferta
Concretament, l'oferta del carrer Calàbria número 137 va arribar a l'Ajuntament el juny de 2021 i dos mesos més tard va notificar al sol·licitant la denegació de la compra, després d'haver realitzat una inspecció a finals de juny.
En aquest bloc hi ha un total de 27 habitatges, 10 d'elles ocupades, i cinc locals.
Comprar la finca i rehabilitar-la tindria un cost per al consistori de 6,5 milions d'euros, una dada bastant inferior als 9,5 milions d'euros que costaria com a màxim si la casa sortís al mercat lliure.
Malgrat que el preu era bastant més econòmic i l'Ajuntament guanyaria pisos buits que podria destinar a l'habitatge assequible, amb un estalvi de gairebé 3 milions d'euros, va optar per rebutjar l'oferta.
Les 44 finques
L'associació veïnal de l'Esquerra de l’Eixample ha recopilat aquests 44 blocs de pisos comprats des de l'any 2017, als quals s'ha d'afegir el bloc del carrer Mallorca, número 243, on viu Ramón de España.
Finca del carrer Balmes 167 que, segons l'AVV de l'Esquerra de l'Eixample, ha estat comprada per un fons inversor
Segons ha explicat Riu a aquest mitjà, la llista és un cúmul de veïns que s'han queixat a l'associació, llicències d'obres que han consultat i anuncis que han vist en portals:
- Carrer d'Aragó números 60, 62 i 102
- Carrer d'Aribau números 3, 112 i 120-122
- Carrer de Balmes números 83, 145 i 167
- Carrer de Calàbria número 137
- Carrer de Casanova número 57
- Carrer del Comte Borrell número 296
- Carrer de Còrsega números 60, 116-118 i 259-261
- Avinguda Diagonal número 421
- Carrer d'Enric Granados número 52 i 66
- Carrer d'Entença números 52, 151 i 168
- Gran Via de les Corts Catalanes números 567, 577 i 579
- Carrer de Llancà número 20
- Carrer de Muntaner números 103 i 183
- Carrer de París números 192-198
- Carrer Provença números 22, 196 i 240
- Carrer de Mallorca
