La seguretat de les platges de Barcelona: en perill per una "gestió deficient" dels serveis mínims
La manca de socorristes per la vaga, juntament amb la decisió de mantenir totes les platges obertes al bany a la capital catalana, ha deixat al descobert forats en la seguretat amb episodis d'ofegaments el passat cap de setmana
Els socorristes es manifesten davant la seu del PSC de Barcelona
Qui sembra vents recull tempestes, que diu el refrany i l'Ajuntament de Barcelona enfronta un seriós problema de seguretat pels banyistes a les vuit platges de la ciutat. Tant, que malgrat el "pols" que des de l'administració estaven disposats a llançar als socorristes en vaga, han acceptat assistir a reunions de mediació entre els treballadors, l'empresa FCC i el mateix govern municipal.
Per arribar a aquest punt, tot i això, s'han hagut de donar fins a quatre intervencions el passat cap de setmana a la platja: dos salvaments que, segons expliquen a Metròpoli des del sindicat CGT, van ser casos lleus i habituals i altres dos que van requerir hospitalització en estat greu.
El primer d'aquests dos últims casos va ser un apneista que va patir una hidrocució mentre bussejava per la platja. El segon, va ser un home de més de 80 anys. Tots dos van patir ofegaments i van ser rescatats pels socorristes. Aquest últim cas va requerir maniobres de reanimació.
Els dos banyistes van salvar la vida gràcies a la ràpida intervenció dels socorristes que estaven treballant en el marc dels serveis mínims. Tot i això, tant el senyor gran com l'apneista van patir els ofegaments davant torres tancades.
Ambdós casos revelen forats en la cobertura del litoral, ja que falten professionals per totes les platges, alguna que des de la plantilla es valora com una "mala gestió" del personal disponible en el marc de la vaga.
Un socorrista vigila una platja de Barcelona | AJUNTAMENT
Falten socorristes
I és que, en ple agost, i a causa de la vaga, dels 80 socorristes --una plantilla ja infradimensionada, s'ha decretat uns serveis mínims del 50%. El càlcul és senzill, hauria d'haver-hi prop de 40 socorristes operatius.
CGT, tot i això, assegura que a causa d'"una mala planificació" a l'hora de planificar els torns, només hi ha 23 professionals del salvament treballant en torns de 9 hores i repartits per les vuit platges que conformen el litoral barceloní.
Seguretat insuficient
L'única mesura de seguretat presa per part de l'Executiu local per vetllar per la seguretat del banyista ha estat la de col·locar bandera groga en aquelles zones sense vigilància, sense fer cas de nou la petició dels socorristes, que van demanar que s'hi aixequés la bandera vermella.
De fet, aquest va ser un dels dos actes que van protagonitzar la protesta del passat dimarts. Els treballadors van tancar les torres de guàrdia i izaren bandera vermella al litoral. Des que va començar la vaga el passat 1 d'agost, han combinat les manifestacions amb passejades informatives als banyistes.
Una torre de vigilància de Barcelona tancada per la vaga dels socorristes
"Agraïm la bona acollida per part de la gent quan els expliquem que estem en vaga i les causes d'aquesta. També els convidem a que, si volen banyar-se, ho facin davant de les torres obertes amb socorristes operatius. Tot i l'aturada, seguim compromesos amb la seguretat dels banyistes", asseguren els socorristes.
Malgrat tot, en els darrers cinc dies, i amb l'excepció d'aquesta reunió de mediació sol·licitada per la part social, "no hem tingut notícies de l'Ajuntament". Desmenteixen així a la primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, que va assegurar que s'estaven mantenint converses constants amb la plantilla.
Motius de la vaga
També li van retreure a la regidora que portés a col·lació la qüestió salarial quan "tot i portar des de 2016 amb el sou congelat no està entre els motius que impulsen aquesta vaga" i recorden que la mateixa es deu "a l'increment de la temporada alta, ampliació de la plantilla i la millora dels mòduls de salvament".
Una torre de vigilància de Barcelona tancada per la vaga dels socorristes
Una altra de les grans crítiques va girar entorn del suposat augment pressupostari de la licitació, un augment esgrimit per Bonet i que, segons el sindicat, es va destinar a l'ampliació de serveis i funcions durant el desenvolupament de la Copa Amèrica de Vela.
De moment, queda per veure si la mediació des de la Generalitat aconseguirà acostar postures entre les parts, que per ara es mostren antagòniques. El quart tinent d'alcaldia, Jordi Valls, ha expressat la "voluntat" d'aconseguir acords en la negociació, tot i que fonts presents a la negociació desmenteixen aquestes intencions.
Malgrat tot, des del consistori s'ha llançat una proposta que la plantilla valorarà en assemblea. Si bé la vaga segueix endavant, el sindicat ha anunciat que preventivament aturarà les accions de protesta fins a aconseguir una decisió consensuada amb els treballadors.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial
