El barri que resiste: set raons per les quals la seva ànima de poble continua viva a Barcelona

Passejar per Gràcia no és el mateix que passejar per altres barris de Barcelona. Aquí, el ritme canvia, l'arquitectura baixa la veu i les places semblen convidar a quedar-s'hi més temps del previst.

Gràcia té ànima de poble, i això no és una forma de parlar: fins fa poc més d'un segle ho era.

Quan Gràcia era un municipi lliure

Abans de ser absorbit per Barcelona el 1897, Gràcia era un municipi independent, amb ajuntament propi, carrers estrets i veïns que coneixien a tots pel seu nom.

Barcelona transformarà un dels carrers de Gràcia: més espai per al vianant

Connectava amb la ciutat mitjançant l'antic Camí de Jesús, avui convertit en el Passeig de Gràcia, un eix que uneix el històric amb el modern.

El bar més antic i autèntic de Gràcia @elrouredegracia

Tot i l'anexió, l'esperit d'autogestió no va desaparèixer. Molts habitants segueixen parlant de "baixar a Barcelona", com si creuar Diagonal encara fos canviar de ciutat.

A la memòria col·lectiva segueix viva aquella identitat forta, construïda a base de tradicions populars, festes veïnals i resistència urbana.

Un refugi per artistes i activistes

Amb el pas de les dècades, Gràcia es va convertir en un imant per als moviments culturals i socials.

Artistes, músics, escriptors i col·lectius polítics van trobar aquí un espai on expressar-se sense filtres. No per casualitat, moltes cases del barri han funcionat com a ateneus, cooperatives o centres culturals.

Imatges del carrer de Gran de Gràcia el 1909 / FILMOTECA DE CATALUNYA

A carrers com Verdi, Astúries o Torrent de l’Olla, l'oferta cultural no és producte de marqueting, sinó del teixit que els propis veïns han construït.

Cinemes alternatius, llibreries de fons polític o social, bars amb micro obert i tallers d'art segueixen marcant el pols d'un barri que es mou entre el bohemi i el combativo.

Places amb vida, no només amb bancs

Un dels tresors millor guardats de Gràcia són les seves places vives i participatives. Cadascuna té el seu propi caràcter, però totes comparteixen una qualitat: funcionen com a sala de casa.

La Plaça del Sol, per exemple, és punt de trobada de joves, músics i famílies a qualsevol hora del dia. La Plaça de la Virreina, en canvi, transmet una calma gairebé poètica, envoltada d'arbres i terrasses petites.

Més enllà de l'estètic, les places són també espais de mobilització. Han estat escenari de protestes veïnals, debats públics i actes comunitaris. La cultura del carrer no s'ha perdut aquí; s'ha reformat.

Una festa que transforma el barri

Cada agost, Gràcia es vesteix de colors. La seva Festa Major, reconeguda pel seu caràcter participatiu, converteix el barri en una explosió de creativitat.

Els carrers competeixen per la millor decoració, elaborada durant mesos per comissions veïnals que treballen en secret.

Festes de Gràcia 2023 / LUIS MIGUEL AÑÓN

Però no tot és cartró pedra i llums. Aquesta festa és també un símbol de resistència cultural. En els últims anys, els veïns han hagut de lluitar contra la massificació turística i el soroll per preservar el sentit original de la celebració: ser una festa del barri, feta per i per a qui viuen allà.

On el quotidià és extraordinari

A Gràcia, el quotidià té valor. Comprar a botigues de barri, conèixer al forn d'arròs pel seu nom o trobar un banc lliure en una plaça sense necessitat de demanar permís, són gestos que semblen senzills, però que, en una gran ciutat, es converteixen en privilegis.

Aquí, els locals segueixen tenint protagonisme davant les grans cadenes. Els cartells en català conviuen amb grafits artístics i frases de protesta.

Hi ha un aire de resistència que no és agressiu, sinó quotidià. Una forma d'estar al món, des del petit, des del compartit.

Gràcia és un barri que ha sabut mantenir la seva identitat sense tancar-s'hi en ella. Ha evolucionat, s'ha obert, però sense deixar de ser el que sempre va ser: una comunitat conscient, diversa i orgullosa de la seva història.

En temps de canvis accelerats i barris que perden la seva essència, Gràcia recorda que hi ha formes de créixer sense oblidar d'on venim.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial