Així va viure Rosario, responsable del menjador d'un col·legi de L'Hospitalet, el tall d'electricitat: “Vam evitar el caos"
Malgrat estar sense llum, sense aigua i servint menjar fred, els monitors de menjador van aconseguir servir el menú a tots els nens d'aquesta escola primària
Dotze hores d'incertesa a la residència Les Saleses de Barcelona: "La prioritat va ser mantenir les màquines d'oxigen"
Noticias relacionadas
L'apagada elèctrica del 28 d'abril de 2025 ja ha passat a la història. Un país sencer a les fosques. Mercats, residències de gent gran, semàfors, mòbils, comerços a peu de carrer, bancs, trens i metros... tots sense electricitat durant més de vuit hores.
Entre els afectats, centenars de col·legis van haver d'improvisar per seguir funcionant sense llum, sense aigua i sense informació.
Al col·legi Sant Jaume de L'Hospitalet, Rosario, responsable del menjador, va ser una de les moltes treballadores que es van arreglar perquè la jornada escolar no es convertís en un caos.
Entrada del col·legi Sant Jaume de L'Hospitalet
Apagada durant l'hora del menjador: sense llum, sense aigua, sense respostes
“Va ser cap a les dotze i mitja, just quan estava començant a preparar les safates”, explica Rosario.
“Em vaig haver de la fer tota amb la llum d'emergència”. A l'una van baixar els primers grups d'alumnes —des d'infantil I3 fins a sisè de primària— per menjar.
El menjar encara estava calent per al primer torn, però per al segon, dues hores després, ja s'havia refredat. Tot i això, “els nens no es van queixar”, relata la monitora.
Menjador del col·legi Sant Jaume de L'Hospitalet de Llobregat
El que més preocupava a Rosario no era el menjar, sinó la falta total de llum al menjador: “No hi ha finestres, així que vam fer servir els nostres mòbils com a llanterna i els vam posar sobre les taules”.
A més, la llum d'emergència gràcies a la qual Rosario entrava i sortia de la cuina va durar aproximadament una hora. A partir d'aquí, l'esforç es va multiplicar.
Reorganització d'espais i treball en equip
L'electricitat no era l'únic problema: tampoc hi havia aigua. “Al col·legi tenim una bomba que puja l'aigua a la planta de dalt. Sense electricitat, no funcionava”, explica.
Rosario va haver de pujar i baixar estris per netejar-los a mà, amb l'ajuda d'altres treballadores del centre. “Nosaltres ens vam organitzar entre totes, baixava més gent del col·legi a ajudar”.
Per millorar la situació, Rosario va decidir dividir els grups i traslladar part de l'alumnat al menjador secundari, que sí que comptava amb llum natural. “Jo vaig unir tercer i cinquè, i els vam passar a l'altre menjador. Jo em vaig quedar amb quart, i les monitores també es van redistribuir”.
La incertesa: “El pitjor va ser no saber què estava passant”
Mentre els nens preguntaven si la llum tornaria aviat, Rosario intentava mantenir la normalitat. Però ni ella ni la resta del personal tenien informació clara. “No podíem comunicar-nos. Vaig intentar escriure al meu marit perquè cuidés la meva mare, però no li arribaven els missatges”, recorda.
Col·lapse als carrers durant l'apagó Barcelona
El tall d'energia també va bloquejar xarxes mòbils i dades. “L'angoixa més gran era no saber si això era alguna cosa de fora, si era un atac o què”, explica. “Jo pensava en els meus, que estan fora treballant. El meu marit és taxista, i amb els semàfors apagats, el trànsit era un caos”.
Pares preocupats i recollides anticipades
A mesura que avançava la tarda, els pares van començar a acudir al col·legi a recollir els seus fills. “Molts venien alarmats, altres més tranquils”, relata Rosario, tot i que reconeix que ella no va estar a la porta d'entregues: “Jo estava avall, al menjador. Vam enviar els nens a mesura que els demanaven”.
Tornada a la normalitat… amb alguns canvis
L'endemà, el col·legi Sant Jaume va recuperar la normalitat. “Nosaltres vam portar el menjar amb normalitat, encara que el segon plat el van canviar per alguna cosa més senzilla, perquè el càtering tampoc no va poder cuinar com sempre”, explica Rosario. A falta de coberts rentats, es van utilitzar d'escombraries.
Malgrat les dificultats, Rosario fa balanç positiu: “Nosaltres ens vam arreglar com vam poder. Jo crec que ho vam fer bé”.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
