Arquitectes del moviment: l'art ocult de muntar un rocòdrom
Més enllà dels músculs i la roca, els equipadors dissenyen els trencaclosques verticals que desafien, diverteixen i enganxen a cada vegada més escaladors
Leslie Romero, l'escaladora de velocitat que entrena a Gavà, bate rècords a Espanya i participa en els Jocs Olímpics
Noticias relacionadas
Badalona, 11:30 hores. Una escala d'alumini, un broca penjat de l'arnès, cargols i preses de colors escampades pel terra. No sembla l'inici d'una obra d'art. Però ho és.
A BDN Climb, un dels rocòdroms de referència de l'àrea metropolitana, cada setmana s'esborra un tros del mural per començar de nou.
Preses del rocòdrom BDN Climb Badalona
Com si es tractés del lienzo en blanc d'un pintor —encara que aquí els pinzells pesen diversos quils i el llenç està vertical—.
“De sobte se t'ocorre una idea i connectes la teva creativitat. És superespontani i alhora és com muntar un puzle”, diu amb mitja somriure Rai Suñé, un equipament autònom establert a la Seu d'Urgell veteran en l'art de compondre moviments.
L'equipador Rai Suñé munta una via Badalona
Al seu costat, altres tres equipadors treballen a la paret com si fossin escenògrafs preparant un escenari efímer.
En qüestió d'hores, la superfície es transformarà en una constel·lació de rutes, blocs i reptes pensats per fer pensar, suar i gaudir.
A mig camí entre el disseny i l'esport
La figura de l'equipador —també conegut com a setter o routesetter— és encara desconeguda fora del món, però absolutament imprescindible per entendre l'escalada moderna.
Són els qui imaginen i muntan les vies que escalen milers de persones als rocòdroms de tota la ciutat.
Equipadors BDN Climb Badalona
I ho fan combinant tècnica, intuïció, coneixement del cos humà i sensibilitat artística.
“La figura del routesetter és molt creativa i sempre és necessària, perquè duren com a molt un mes a les sales, per la qual cosa sempre hi ha canvi de vies. És un treball constant", explica Joan Cabestany Gonyalons, alias MonoJoan, director tècnic de BDN Climb i speaker habitual en competicions.
"Si ets un bon equipador amb un bon repertori creatiu de moviments i de gestualitat, estàs encara més valorat. No cal ser el més fort, a vegades; no cal ser qui escala més dur i fa un grau alt, però sí que cal ser molt creatiu. Al final, des de les sales, no ens interessa posar-ho més difícil del que ja és. Si ho fas bé, pots guanyar-te la vida amb ella”, detalla Joan.
El rocòdrom BDN Climb a mig muntar Badalona
Perquè sí, muntar vies s'ha convertit en una sortida professional viable. Alguns treballen per compte propi, de sala en sala, com nòmades del cargol; altres estan contractats en plantilla, en rocòdroms, on la rotació de vies és clau per fidelitzar clients.
“Quan jo vaig començar, equipàvem per un entrepà”, recorda Pallarès. Avui, l'ofici s'ha professionalitzat: hi ha cursos, titulacions, congressos internacionals i competicions específiques de setting.
La recepta del bloc perfecte
Una via d'escalada no és només una successió de preses. És un recorregut pensat per generar una experiència. Un enigma físic que l'escalador ha de resoldre. Una mena de coreografia silenciosa entre mans, peus i mirada.
Els cargols i les tuercas utilitzats per muntar les vies d'escalada Badalona
“Quan connectes amb la creativitat és brutal. És com fer un puzle que ha de tenir sentit, estètica, ritme”, explica Suñé. “Et poses davant de la paret i deixes que l'espai et parli. De vegades arribes amb una idea clara. Altres vegades, la idea et troba mentre estàs penjat amb el broca.”
En dies inspirats, un bloc pot sortir en deu minuts. En dies torços, pot durar hores. “Tots els equipadors tenen el seu estil”, diu MonoJoan.
“N'hi ha que són molt físics, altres més tècnics, altres que juguen amb l'equilibri. Jo sóc molt de blocs intensos, amb salts i coordinació.”
Joan Cabestany, el Director Tècnic de BDN Climb, munta una via del rocòdrom Badalona
Estils, generacions i límits creatius
L'evolució de l'escalada indoor ha generat noves generacions d'equipadors amb estils propis. Abans, la lògica era la de la roca: passos durs, poc color i moltes preses petites. Avui, els blocs s'assemblen més a coreografies de parkour vertical: salts dinàmics, moviments impossibles, coordinació total cos-ment.
I en les competicions, un extra: cal aconseguir que el bloc sigui difícil… però no impossible. “Han de sortir en quatre minuts, perquè aquest és el temps que tenen els atletes. Has de crear alguna original, dura, i que es pugui fer. És jugar al límit”, apunta Ferran Pallarès.
Ferran Pallarès, head setter autònom, i Rai Suñé, equipador autònom Badalona
I si el bloc surt massa fàcil o massa difícil? S'hi modifica. S'hi testa entre tots. S'hi ajusta. “És una tasca d'autor, però també col·lectiva. Els companys proven el teu bloc i el revisem entre tots. És com una jam session creativa”, diu Cabestany.
Dones al mur
Encara que cada vegada n'hi ha més, les dones segueixen sent minoria entre els equipadors. “Hi ha poques dones, però cada vegada més. I tenen un estil molt interessant, molt net, molt tècnic”, explica MonoJoan.
No es tracta d'equipar per a dones o homes, sinó d'incorporar més perspectives. “Els homes tenim més tendència a la força, les dones a la fluïdesa. Tots sumen. Però encara ens falten moltes dones equipadores.”
[FOTO]
En les competicions i a la sala, s'equipa per a tots els públics. “Aquí venen nens de 3 anys i gent de més de 65. No pots pensar només en el teu estil: has de sortir de la teva zona de confort i pensar en tothom”, afegeix.
L'backstage de l'escalada
Darrere de cada bloc hi ha més treball del que sembla: planificació, logística, organització, neteja de preses, revisió de cargols. “Un bon equipador és com un bon cuiner”, bromeja MonoJoan. “Necessita bones eines, bons ingredients, però sobretot creativitat, experiència i capacitat d'adaptar-se.”
Un equipador de BDN Climb muntant una via Badalona
I com en tota cuina, també hi ha un equip invisible que fa que tot funcioni: els desequipadors, que desmunten les vies antigues, netegen les preses i preparen el terreny perquè altres creïn de nou. “Són fonamentals, i massa sovint ningú els menciona”, diu.
Epíleg des de la paret
A migdia, el rocòdrom ja ha canviat de cara. Les preses brillen com caramels nous i el primer escalador del dia ja està penjat d'una ruta encara sense nom. "Sembla el Candy Crush", comenta Òscar, un escalador habitual.
El MonoJoan al rocòdrom del BDN Climb Badalona
Allò que era una superfície nua s'ha convertit en un tauler de joc, una invitació al moviment.
Cada via és un microconte, una pregunta sense paraules que només es respon amb el cos.
I els qui formulen aquestes preguntes —des de l'escala, l'arnès i el broca— són els artistes invisibles del rocòdrom. No busquen ser protagonistes. Només volen que arribis al top.
Paret a mig equipar del BDN Climb Badalona
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial
