Germàn Domínguez, agricultor de Sant Boi en el Parc Agrari del Baix Llobregat
Gran Barcelona

Germán Domínguez, l'agricultor més jove de Sant Boi que va abandonar Mercabarna: "Ara serveixo a restaurants Michelin"

L'empresari del Baix Llobregat assegura que "es pot viure del camp" malgrat les "normes impossibles" que "espanten" la gent jove que s'interessa per un sector envellit

Més històries: Mauri Bosch, agricultor a Viladecans: "Els que més roben vénen en cotxes de luxe i s'emporten la collita"

Llegir en Castellà
Publicada

Noticias relacionadas

Al Parc Agrari del Baix Llobregat hi ha espai per als pagesos joves. A Sant Boi, a pocs quilòmetres de l'ambient de Barcelona, Germán Domínguez, un pagès de 30 anys, compleix una dècada amb la seva explotació agrària de El Nano Farinetes a ple rendiment.

Aquest santboià ha recuperat productes tradicionals del Parc Agrari basant-se a apostar per la qualitat i abandonar la venda al detall a Mercabarna.

A les seves terres, entre altres, conrea nombroses varietats de tomàquets de colors, carxofes de El Prat de la varietat Tudela – el producte estrella– i flors de carbassó per a alguns dels restaurants més exclusius de la capital catalana.

Però la seva història va molt més enllà del producte. Germán és una rara excepció en un sector envellit, sense relleu generacional i assetjat per amenaces externes que posen en perill la supervivència d'aquest espai únic de l'horta metropolitana.

Es va allunyar de la ciutat

Quan molts joves de la seva generació apostaven per la ciutat, Germán va fer justament el contrari: va tornar al camp.

Germán, pages del Parc Agrari del Baix Llobregat

Germán, pages del Parc Agrari del Baix Llobregat SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

“El meu avi era pagès, els meus pares van decidir no continuar amb la tradició, i allà va quedar un buit. Però jo, quan ell es va jubilar, vaig decidir recuperar des de zero el que s'havia perdut”, explica.

Amb només dues hectàrees heretades. Així va néixer Nano Farinetes, l'empresa que avui ja gestiona 13 ha al cor del Parc Agrari del Baix Llobregat, amb terres a Sant Boi i a Santa Coloma de Cervelló.

“Volia contradir-me”

La seva vocació no va ser una aparició sobtada. Des de petit, passava els estius entre conreus amb el seu avi, collint fruita i somiant amb la vida a l'aire lliure. Però a casa ningú volia seguir amb el llegat familiar.

Els seus progenitors es desvinculaven del “duro treball” del camp conscients del sacrifici que implica. Però tot va canviar quan Germán, amb llavors 19 anys, va decidir donar un gir radical al seu futur. En aquell moment estava fent les pràctiques en el seu cicle formatiu d'electromecànica.

En plena adolescència va adonar-se que s'estava formant en un sector amb el qual no havia somiat dedicar-se.

"Per què m'he de ficar en aquest món si tenim les dues hectàrees en propietat a casa?”, es va preguntar abans de fer el pas i tornar a conrear uns terrenys que portaven deu anys sense ús.

Vista des de l'interior de la masia al Parc Agrari del Baix Llobregat

Vista des de l'interior de la masia al Parc Agrari del Baix Llobregat SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

“Mai vaig ser bon alumne. Pensava que al camp no faria falta estudiar... i després vaig descobrir que sí, que hi havia molt per aprendre. L'experiència de l'avi era or, però també calia agafar llibres”, assegura.

“Jo vaig voler contradir-me. Vaig començar a plantar a l'estiu una mica. Em va anar enganxant i vaig veure que podia dedicar-me a viure del camp”, explica sobre els seus inicis.

Oposició de la seva mare

Quan li va comunicar a la seva mare que volia ser pagès, la notícia no va ser ben rebuda. “Per a ella va ser una decepció. Ho havia passat malament de petita, amb un pare sempre ocupat a l'estiu. No volia que jo passés pel mateix”, explica.

El qui sí que es va alegrar va ser el seu avi, que el va ajudar des de bon principi. Els seus coneixements van ser fonamentals per fer els primers passos en un món desconegut per a ell.

"La saviesa de tot el que havia fet durant la seva trajectòria era d'una gran ajuda", relata.

Va estudiar agricultura a Tàrrega per indicació del seu avi, que també el va forçar a unir-se al sindicat agrari, Unió de Pagesos, on avui exerceix de coordinador territorial a l'àrea metropolitana.

El mateix avi s'havia convertit en un dels promotors perquè el 1997 es creés el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Des de llavors, vetlla per la supervivència d'aquest espai agrícola a la metròpoli davant la constant amenaça del desenvolupament urbanístic.

Germán, pages de Sant Boi durant la entrevista amb Metrópoli

Germán, pages de Sant Boi durant la entrevista amb Metrópoli SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

De dues a tretze hectàrees: una dècada d'aprenentatge

Nano Farinetes va començar amb només dues hectàrees familiars. Al principi, reconeix, tot va ser més difícil del que esperava.

“Tenia 18 anys, començava a guanyar diners i me'l gastava com si tot fos guany”. Em va costar entendre que havia de reinvertir per créixer. Durant els primers anys vaig ser una mica cabra boja”, explica.

"Comences a tocar diners i cal controlar-los, però vaig aprendre que si portava aquell ritme no era bo per l'empresa. Per això em vaig posar un sou fix i tot va començar a anar-me'n millor", afegeix.

Col·laboració entre pagesos

L'empresa va anar creixent "amb molt picar pedra i buscar-me la vida". L'ajuda d'altres pagesos va ser clau.

“Sempre que he trucat a un veí, m'han donat una mà. Em van deixar maquinària, em van donar consells... mai em vaig sentir sol, tot i ser el més jove”, explica.

De manera paral·lela, Germán va apostar per la venda directa en un mercat setmanal, iniciativa que va acabar involucrant fins i tot la seva mare, reticent al principi, però convençuda després del primer dia. “Em va dir: ‘Et vaig a ajudar, però deixa'm fer-ho com si fos meu’", diu.

"Li vaig donar carta blanca, li vaig dir, “Fes el que vulguis, només vull que gaudeixis i que venem el producte i que a la gent li agradi", li va respondre. I des de llavors, tots dos porten set anys venent junts.

Els tractors de Germán a la seva finca a Sant Boi de Llobregat

Els tractors de Germán a la seva finca a Sant Boi de Llobregat SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

El creixement de la seva empresa ha estat impressionant en un sector pel qual des de fa temps es parla de crisi i de risc de desaparició. De les dues hectàrees del seu avi, ha passat a conrear 13.

Del Delta al plat d'un Michelin

El punt d'inflexió per a l'explotació agrària de Germán va ser el 2020. En plena pandèmia, la necessitat va obligar a reinventar-se.

Amb el mercat tancat per les restriccions sanitàries, Nano Farinetes va començar a repartir cistelles a domicili i va trobar en la crisi una oportunitat que li va permetre créixer.

"Estàvem fent gairebé 100 comandes a la setmana", relata. "Cal estar molt agraïts a tota la gent que va confiar en nosaltres en aquell temps", agraeix als clients que li van permetre continuar venent tot i la situació adversa.

Un dels tomàquets que conrea a la seva finca

Un dels tomàquets que conrea a la seva finca SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Va ser llavors quan va conèixer a Pau Santamaría, fill del cuiner Santi Santamaría, qui li va proposar conrear productes de qualitat per a la seva xarxa de restaurants Michelin.

La seva aparició va ser fonamental per canviar el model de venda, deixant enrere un gran distribuïdor com és Mercabarna i apostant per un projecte centrat en la producció específica.

Ell em va girar la truita. Em va dir: tu plantes això i t'ho pago a aquest preu. Així vaig poder planificar, saber que valia la pena plantar certes varietats”. Avui, el 70% de la seva producció va destinada a aquests restaurants, a través de Pau.

No sé a quins exactament serveixo, però sé que estan en el més alt”, assegura Germán.

Entrada a la fina de Germán al Parc Agrari del Baix Llobregat

Entrada a la fina de Germán al Parc Agrari del Baix Llobregat SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Recuperar la millor escarxofa

A Nano Farinetes, recuperar els productes tradicionals del Parc Agrari ha estat la seva senya d'identitat.

Entre els seus productes estrella destaca l'escarxofa blanca de Tudela, una varietat tradicional que ha anat desapareixent en favor d'híbrids més resistents com la Green Queen.

No obstant això, Domínguez ha decidit apostar per conservar aquest símbol agrícola, adaptant el seu conreu als efectes del canvi climàtic. "La qualitat ha baixat molt, sobretot per les temperatures extremes de juliol i agost", explica.

Mètode pioner per retardar la plantació

Per revertir aquesta situació, ha desenvolupat un mètode pioner que consisteix a retardar la plantació a finals d'agost i controlar la temperatura en vivers.

Hem reduït les baixes de planta del 50% al 5% modificant el calendari de plantació i controlant la temperatura. És tres vegades més car, però val la pena per tenir el camp a màxima producció”, afirma.

A més de l'escarxofa, des de les seves finques Germán s'ha proposat recuperar el sabor original del tomàquet, apostant per varietats antigues i de colors diversos.