La defensa d'un dels agressors, sobre la 'pallissa' a un pres a Quatre Camins: "Hauria d'estar en un ala mèdica"
L'advocat veu deficiències estructurals en la gestió dels presos amb trastorns mentals dins del sistema penitenciari català
Dos presos intenten assassinar al seu company de cel·la a la presó de Quatre Camins de Barcelona
Noticias relacionadas
Un perfil turmentat, multireincident, amb dependències, que "no havia d'haver ingressat a la presó i no havia d'estar a la seva cel·la" aquell dia. Així defineix la defensa a un dels agressors que van participar en la brutal pallissa que va deixar un pres de Quatre Camins en estat crític.
Segons ha explicat l'advocat defensor d'A.R.L, Xavier Bosch, un dels interns implicats en l'agressió, en declaracions a Metròpoli, el client que representa no havia d'estar internat en el centre, sinó en un centre o sala especialitzada per atendre necessitats psiquiàtriques.
Condició psiquiàtrica especial
"No era un pres conflictiu. De fet, gaudia d'un permís penitenciari fins al passat 4 de setembre, quan va tornar a ingressar i, tot i ser multireincident, no tenia historial violent", detalla el lletrat.
Imatge exterior de la presó de Quatre Camins
No només això, sinó que sobre ell pesava un historial de victimització, ja que va ser víctima d'"agressions d'extrema gravetat" durant la seva estada a la penitenciària catalana.
Això, acompanyat d'un cert grau de discapacitat intel·lectual, una politoxicomania certificada per informes mèdics, amb mesures de suport reconegudes per a la seva condició.
Un trasllat que no es va efectuar
Per tot això, es van emetre informes, es van presentar recursos, escrits i instàncies --algunes amb caràcter d'urgència-- tant al jutjat de guàrdia, a la junta directiva de la penitenciària, al Síndic de Greuges de Catalunya i fins i tot al Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Tot amb l'objectiu de traslladar al reu del Departament d’Atenció Especialitzada (DAE) a un centre mèdic o bé a una unitat penitenciària dotada de les instal·lacions i recursos necessaris.
La defensa lamenta que, de totes les institucions interpel·lades, l'única que ha respost ha estat el Jutjat de Guàrdia, que ha admès a tràmit el recurs presentat, no obstant això, després del tràgic succés.
La víctima, en estat crític
Després del seu reingrés, el passat 4 de setembre, alguna cosa va canviar. A.R.L. va passar de no tenir historial violent a robar, juntament amb un dels seus dos companys de cel·la, una manuella i un disc de pes del gimnàs.
Van fer servir tots dos objectes com arma contundent contra el tercer integrant de la cel·la, el número 14 del DAE. La víctima roman en estat crític.
Després dels fets hi ha un assumpte de drogues. La víctima, que tornava d'un permís, no va portar unes suposades drogues que havia d'introduir. "L.P ens ha jugat i no ha portat les drogues que ens devia en el seu reingrés de permís", van argumentar els dos agressors després dels fets.
Trasllat a dependències psiquiàtriques
La defensa reclama l'internament psiquiàtric de l'agressor, que "no significa eludir la pena" i, de fet, "és perfectament compatible amb el compliment d'una pena privativa de llibertat", però "condicions dignes, de seguretat i de salut".
Presó de Quatre Camins, una de les presons catalanes on s'han produït més agressions / GOOGLE MAPS
Més enllà d'aquests fets en particular, Bosch denuncia "una fallada sistèmica de protecció" per part de l'Administració i implica a "totes aquelles institucions que, per acció o omissió, han propiciat aquest fatal desenllaç".
Demanen una investigació i més protocols
Després de la brutal pallissa, "interessarà una investigació exhaustiva per depurar les responsabilitats que es poguessin derivar tant de l'incident com de la falta d'atenció les sol·licituds formulades", afegeix.
Així mateix, "proposarà i interessarà la creació i aplicació efectiva de protocols de protecció per interns d'alta vulnerabilitat".
D'aquesta manera, s'evitarà "que persones no conflictives ni violentes acabin desenvolupant conductes disruptives per un sistema penitenciari que, a vegades, prioritza el càstig davant de la reinserció", valoren.
El 60% dels presos pateix de trastorns mentals
Segons dades de la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya, prop del 60% de les persones privades de llibertat a presons del Principat presenta algun tipus de trastorn mental.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial
