L'Hospitalet tomba la moció de Vox per suprimir els cursos de llengua àrab i cultura marroquina en col·legis públics

Dues escoles públiques de L’Hospitalet de Llobregat imparteixen cursos de llengua àrab i cultura marroquina en horari extraescolar. Una iniciativa finançada pel Govern de Marroc que, a través de la promoció de les tradicions i el patrimoni cultural del país, cerca fomentar valors de respecte intercultural entre els alumnes.

Encara que les classes estan destinades principalment a alumnes de parla àrab, també estan obertes a la resta d'estudiants del centre.

Aquests cursos, en funcionament des de 2013, no agraden a Vox, que els qualifica de “perillosos” i va exigir la seva supressió en el ple municipal de setembre. “Amb aquest programa no s'aconsegueix la integració dels alumnes marroquins, sinó tot el contrari”, sosté Francisco González, portaveu del partit al consistori.

Un de cada quatre barcelonins té nacionalitat estrangera per primera vegada en la història

Dubtes sobre el contingut

La formació verda, en declaracions a aquest mitjà, defensa que a través del programa “els fills d'immigrants marroquins es mantenen arrelats a la seva identitat, sense integrar-se en el nostre sistema de valors, tradicions, creences ni costums”.

D'altra banda, González denuncia la cessió d'equips públics a “un govern estranger” per impartir, “sense cap tipus de control sobre el contingut”, classes de cultura àrab. “No sabem exactament què ensenyen als alumnes perquè els professors són funcionaris marroquins que no passen sota supervisió d'autoritats competents”, assenyala el portaveu de Vox a Metròpoli.

Per això, s'oposen al projecte i insten al Departament d’Educació a suprimir l'aplicació del Programa per a l'ensenyament de llengua àrab i cultura marroquina (PLACM) a L’Hospitalet. A més, Vox exigeix a l'ajuntament evitar o suprimir la seva implementació als centres on sigui una realitat.

Imatge d'arxiu d'una classe de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de L’Hospitalet EOI

Proposen, en canvi, que es dugui a terme a l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de la ciutat, on, en paraules del mateix, “l'ensenyament de l'àrab tindria molt d'èxit entre la població marroquina que, lògicament, vol preservar la llengua dels seus pares i avis”. A l'EOI, segons Francisco, les classes s'impartirien sense contingut ideològic ni polític, alguna cosa que denuncia que, ara, “no es pot garantir”.

La moció, tombada en el ple

La moció, presentada al ple municipal del passat 26 de setembre, es va tombar amb els vots en contra del PSC, ERC i els comuns i l’abstenció del PP.

Des de l’Ajuntament de L’Hospitalet defensen el desenvolupament del programa a la ciutat i destaquen a aquest mitjà que “la cooperació educativa internacional no és una cessió ideològica, sinó una aposta del país per la diplomàcia i per la cultura”.

Centres a L’Hospitalet

Segons una resposta parlamentària del Departament d’Educació a una pregunta de Vox, durant el curs 2022-2023 el programa es va impartir en un total de quatre centres educatius, mentre que al curs següent les escoles que s'hi van adherir van ascendir a 11.

“Aquesta tendència a l'augment no només posa en risc la cultura nacional, sinó que va en contra de la integració dels alumnes procedents de Marroc. L'objectiu ha de ser la seva adaptació a l'aula i no la promoció de la segregació”, lamenta González.

Al curs actual, tan sols dos centres romanen adscrits al programa, segons apunten fonts de l’Ajuntament de L’Hospitalet.

El mercat negre de cites per al NIE a Barcelona: així s’aproveixen les màfies a costa dels expatriats

A nivell català, les dades proporcionades pel Departament d’Educació indiquen que al curs 2021-2022 les classes es van impartir en 142 centres, amb un total de 2.505 alumnes. Les dades es mantenen estables en comparació amb les més recents (curs 2023-2024), quan el programa va comptar amb 135 escoles i 2.347 alumnes.

Alumnat estranger

Segons la Generalitat, l'alumnat procedent de països de parla àrab representa gairebé el 31 % del total d'alumnat estranger i el 4,4 % del total del sistema educatiu. Com a conseqüència, diversos centres educatius ofereixen cursos de llengua àrab en horari extraescolar.

Des del curs 2004-2005, el Departament d'Educació impulsa un programa d'ensenyament de les llengües i cultures estrangeres, que comprèn no només les marroquines, sinó també el xinès, amazic, romanès, ucraïnès, portuguès, romaní, rus, japonès, neerlandès, urdú i coreà.

Guarish, ciutadà sudanès a Barcelona: 'Si la ciutat és complicada per a la seva gent, imagina't per a un estranger'

Des del curs 2020-2021, l'àrab també es pot impartir com a segona llengua estrangera en secundària. Per això, el docent ha d'acreditar coneixements suficients d'aquesta llengua.

Segons apunten fonts de la Generalitat, el professorat rep una formació anual sobre el sistema educatiu català, estratègies per a la gestió de l'aula, i metodologia i recursos didàctics. També existeixen convenis similars amb Portugal, Romania i entitats xineses o amazigues (berbers).

Costos del programa

Pel que fa als costos, l'ensenyament de la llengua i la cultura àrab en el sistema educatiu català no implica despeses extraordinàries de caràcter estructural perquè el Ministeri d'Educació del Marroc assumeix les retribucions salarials del professorat. 

No obstant això, la Generalitat realitza una inversió econòmica anual destinada a organitzar activitats formatives pel professorat del programa, elaborar materials didàctics i adquirir material d'aula.

L'any 2024 la despesa va ser de 3.200 euros, destinats íntegrament a l'adquisició de material per a l'aula. La inversió prevista per al 2025, en canvi, és de 7.000 euros, que es reparteixen entre activitats formatives i l'adquisició de material.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial