El centre de menors l'Alzina, una "bomba de rellotgeria" a punt d'esclatar segons els treballadors
El sindicat PROU denuncia manca d'eines, protocols i equipament per fer front a situacions de perill diàries sota el silenci de l'Administració i Prosegur, que gestiona la seguretat a les instal·lacions
Relacionat: Dos presos intenten assassinar al seu company de cel·la a la presó de Quatre Camins de Barcelona
Notícies relacionades
Agressions, inacció, sobrecàrrega i abandonament. Els vigilants del centre de menors l'Alzina de Barcelona enfronten una situació límit per mantenir la seguretat dels treballadors i interns en un centre particularment conflictiva.
Segons ha explicat a Metròpoli el sindicat PROU, amb presència a les instal·lacions, la plantilla enfronta dia a dia jornades maratonianes en un centre de menors que concentra "el pitjor del pitjor" pel que fa a joves que han delinquit.
"Parlem de menors o majors d'edat que van ingressar per delictes comesos abans dels 18. Però no qualsevol delicte, sinó assassinats, violacions, robatoris amb violència i altres delictes greus", detallen.
Falta de personal
Les evidents necessitats de personal per mantenir la seguretat topen amb el que el sindicat considera una evident manca de mans; una manca que se subsana amb una insana quantitat d'hores extres. Aquestes hores superen el conveni col·lectiu, que estableix 162 hores mensuals més 80 hores extra.
"Hi ha caps d'equip que acaben fitxant, a més de les seves 162, altres 220 hores extra de treball d'oficina, la qual cosa sobrecarrega els vigilants que controlen el centre i s'enfronten amb els interns", concreten les fonts consultades.
No obstant això, aquesta quantitat d'hores "és més un bé amb el qual mercadejen els caps d'equip", ja que suposa un jugós incentiu salarial per als treballadors amb "un misèrabl salari de vigilant més un plus d'uns 600 euros".
Centre de justícia juvenil L'Alzina, en el qual un menor va atacar a tres vigilants amb una barra de ferro
En un treball que, per les seves condicions, requereix un estat d'alerta màxima, els vigilants no tenen permès esposar els interns per reduir-los, per ser aquests menors. "Però no tots són menors, tenim presos - perquè això és una presó de facto-- que tenen 25 anys, però compleixen condemna per alguna cosa feta abans dels 18", critiquen
La gran diferència és que el personal de seguretat, en lloc d'estar format per funcionaris de presons, ho integren treballadors de Prosegur.
Incendis
En el dia a dia, són habituals els incendis. Són els mateixos treballadors els que apaguen els focs perquè "els comandaments no volen trucar als bombers ni per a les tasques posteriors de ventilació. Tampoc a una ambulància. Tot i que apaguem un matalàs en flames, tant treballadors com interns passem les següents hores respirant amb dificultat per l'acumulació de gasos a l'ambient", narren.
Aquests fets ja han valgut una sanció per part de Inspecció de Treball. Tot i això, "no han canviat els protocols i seguim sense canvis".
A què es deu? "Creiem que hi ha una política interna en el centre que busca que no es levi cap tipus de part per intervencions tant interns com externes, per la qual cosa es rebutja qualsevol actuació que obligui a deixar un registre posterior".
Un 'polsador' amb metxa encesa
Tot això, recalquen, porta a que l'Alzina s'hagi convertit en "una bomba de rellotgeria a punt d'esclatar. El rar és que encara no hagi passat res greu". I per greu es refereixen a mort.
En una ocasió, van ordenar a un vigilant, l'únic que custodiava els tallers, que abandonés el seu lloc per reforçar el trasllat de reclusos a infermeria. El taller va quedar sense vigilància i un intern es va fabricar una arma contundent amb un ferro i una empunyadura.
Ròtul que indica la proximitat del centre de justícia juvenil L'Alzina, a Palau-solità i Plegamans
Aquest intern va sortir del taller pel seu propi peu i va ferir diversos vigilants abans de ser reduït, algun dels quals segueix amb baixa mèdica. La situació hauria estat diferent, asseguren, "si ens haguessin donat permís per utilitzar els casc i els escuts, però no es va permetre".
Silenci
Des de la plantilla s'han fet esforços per comunicar aquestes qüestions tant a la mateixa empresa com al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Les reunions concertades amb els representants de l'Administració s'han cancel·lat i ambdues parts han contestat amb silenci.
Això, critiquen, augmenta la sensació d'abandonament per part d'uns treballadors que, dia a dia, treballen en un entorn particularment perillós amb només la seva pròpia experiència per enfrontar-se amb les difícils situacions en el seu dia a dia.
Reivindicacions
"No és de rebut que per poder enfrontar-se amb un intern que s'ha embadurnat amb les seves pròpies femtes només se'ns faciliti un xandall i una samarreta de protecció. Necessitem un vestit especial, no sabem si ens podem contaminar d'alguna manera i després hem de marxar a casa amb les nostres famílies", rematen.
Paret exterior del centre de justícia juvenil L'Alzina, a Palau-solità i Plegamans CRÒNICA GLOBAL
Al centre "hem aturat pallisses, confiscat porres i punyals, hem fet acompanyaments sense educadors. Qualsevol dia passarà alguna cosa", sentencien.
Així les coses, reivindiquen "mesures immediates" per part de l'Administració i Prosegur, major formació per als vigilants, una revisió dels protocols d'actuació i atenció psicològica per a aquells que han estat víctimes d'agressions.
També una revisió urgent dels incentius econòmics, perquè aquests no puguin utilitzar-se com a eina per "incentivar" a treballadors a exposar-se a situacions de perill sense protecció, protocols o suport.
Conflicte laboral intern
Preguntats per aquest digital, fonts de la Generalitat asseguren que el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica només poden resoldre qüestions laborals dels seus propis treballadors, no d'una empresa externa, en aquest cas Prosegur.
No obstant això, afirmen que el director general de justícia juvenil està al corrent de la situació i ha interlocutat amb els afectats per aquesta qüestió. Així les coses, insisteixen en què es tracta d'un conflicte laboral entre els treballadors i l'empresa, per la qual cosa qualsevol situació ha de provenir d'aquesta última.
Prosegur, per la seva part, no ha donat resposta a les preguntes formulades per Metròpoli en diverses ocasions.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial