Així és el barri que va sorgir d'una masia: conserva la seva essència rural i és el més petit de Barcelona

Si ets dels qui creu que ja ha vist prou Barcelona, queda't, continua llegint i prepara't per explorar la Clota, el barri més petit de la ciutat i una autèntica remor de pau que et transportarà a un món rural sense sortir de la ciutat. Ubicat al districte d'Horta-Guinardó, entre el carrer de Lisboa, l'avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer i l'avinguda de l'Estatut de Catalunya, aquest històric racó és molt més que un barri: és una experiència.

Aquest recorregut comença just on mor el carrer Lisboa, un espai amb jocs infantils a l'ombra de tres enormes plàtans. Des d'allà un pot endinsar-se en aquest barri humil de casetes baixes a través de la reformada carrer de Capcir o de la Puríssima, on s'aixeca la gran casa amb la torre mirador que va aixecar el 1922 el propietari perquè la seva dona pogués veure el mar. Una història romàntica que desemboca uns metres més endavant al carrer de l'Amor.

La calle de Capcir con la torre mirador INMA SANTOS

Val la pena sortir des d'allà a l'ampla avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer i agafar aire abans de ficar-se per Torelló. Per aquesta via estreta i solitària s'arriba al passatge de Feliu, que serpenteja per la Clota deixant al descobert curioses vistes panoràmiques.

El carrer de Bragança s'obre pas sinuosament entre casetes baixes i horts, amb l'anar i venir de veïns, i les seves escenes quotidianes de vida.

Juegos infantiles en la calle de Lisboa INMA SANTOS

Cases del S.XIX

D'aquest barri no pots marxar sense recórrer l'antic camí d'Horta a Sant Genís o sense explorar el carrer d'Alarcón: a ambdues bandes hi ha diverses cases del segle XIX o principis del XX, algunes de tipologia rural com la Vaqueria o Cal Senyorito, Ca la Bugadera Rica, cal Segur, ca l'Escabellat o cal Fumador. Cases de dimensions notables que conviuen amb algunes més modestes de la mateixa època i amb altres contemporànies, com el xalet amb piscina del número 32.

I ja posats, pren-te un vermut al Raconet de la Clota i aprofita els últims moments al barri abans de sortir al mundà riu entre les casetes baixes del carrer del marquès de Castellbell.

Calle del Amor en La Clota INMA SANTOS

L'origen del barri: una masia del S.XIII 

Amb només 17,8 hectàrees i uns 600 veïns, la Clota s'erigeix en un dels nuclis de població més antics del districte. Els seus orígens es remunten al segle XIII, quan va començar a gestar-se entorn d'una antiga masia avui desapareguda.

L'abundància d'aigua ha estat clau en la seva història. Pel barri discorrien els torrents de Sant Genís, de les Catorze Plomes i de la Genissa, generant una xarxa de sistemes hidràulics: pous, fonts i séquies. Aquest enginyós sistema no només va afavorir la producció agrícola local i el subministrament d'aigua a la ciutat, sinó que també va impulsar l'aparició dels populars safaretjos i les “bugaderes” d'Horta que, des de mitjan segle XIX fins ben entrada la segona meitat del segle XX, van convertir La Clota en un referent d'aquest ofici.

La calle de Capcir en la Clota INMA SANTOS

La preservació de la seva identitat, clau

Després de la davallada de la bugaderia a principis del segle XX, La Clota va mantenir la seva ruralitat, tot i amb aïllament i manca d'inversió. Durant l'època franquista, va resistir l'especulació gràcies als seus veïns i a la seva orografia, però va quedar en segon pla amb mancances en serveis i infraestructures. Amb la democràcia, es van iniciar plans de millora, tot i que el procés és lent i s'enfronta a reptes.

Actualment, la Clota busca equilibrar la preservació de la seva identitat amb la modernització, mitjançant plans de barri que busquen millorar infraestructures, habitatge i cohesió social.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial