
"No és ni serà mai Barcelona": el barri amb ànima pròpia que conserva un bar centenari únic
El Quimet d'Horta, fundat en 1927, forma part de la història de la zona, que conserva tresors que et permeten desconnectar de l'estrès de la ciutat
A un grafiti (ja desaparegut) del carrer de Pere Pau es podia llegir: "Horta no és ni serà mai Barcelona". Una mica de raó tenia.
Negocis com el Quimet d'Horta, que resisteix a la plaça d'Ibiza des de 1927, fan que el barri recordi la vida de poble. El bar és tota una "institució", un tros de la història de la zona que allunya els seus visitants de l'esglai de la capital catalana.
"El bar del pollastre"
Retrocedim a l'abril de 1927. Aquell any, el matrimoni format per Rosita Not i Quimet Carlús va aixecar la persiana d'aquest local que, als seus inicis, era conegut popularment com "el bar del pollastre". ¿El motiu? Juanito, un pollastre gris de cua vermella.
L'animal, amb el seu talent per imitar el xiulet del revisor del tramvia, divertia els parròquians i fins i tot anunciava la sortida del 46, que tenia parada just davant la porta.

Uns entrepans del Quimet d'Horta en una imatge d'arxiu
Els millors entrepans des del primer dia
En poques setmanes de vida, el Quimet ja va aconseguir captivar a tots els seus visitants amb els seus increïbles entrepans. Avui, gairebé 100 anys després, diuen que aquí es preparen les millors entrepans de Barcelona. No és un rumor. I hi ha per a tots els gustos.
El Quimet té una carta de 95 entrepans (40 d'ells, elaborats amb truita) i biquinis, a més d'amanides, tapes úniques com l'Ou de Horta i també opcions per a vegans.
Un "revoltillo" del barri
Durant dècades, el Quimet d'Horta va ser molt més que un lloc per prendre una copa i menjar alguna cosa. Va ser seu de la Unió Atlètica de Horta, de la Unió Ciclista de Horta i del Club d'Escacs Alfil.
I fins als 80, era habitual veure partides d'escacs, parxis i dòmino entre les seves taules de marbre. Un revoltillo de barri, de gent que es reunia per passar el temps.

Exterior del Quimet d'Horta
Canvi de mans
Al 1955, el bar va passar a mans de Jaime Jalmar Pujol, qui va saber mantenir l'esperit del lloc. I al 2006, el seu fill, Josep Lluís, va agafar les regnes, recuperant detalls originals com les portes antigues i el terra característic.
Va ser ell qui va convertir el Quimet en un local per a tots. També el responsable de la col·lecció de ampolles que decora les parets del bar: més de 3.000 peces de licors de tot el món.

Col·lecció d'ampolles del Quimet d'Horta
Un punt de trobada per a totes les generacions
Avui, el Quimet d'Horta és un punt de trobada al barri. Des dels nens que es prenen un Cacaolat en sortir de l'escola, fins a les senyores que berenen un biquini i un cafè amb llet, passant pels obrers que es prenen un respir i, com no, pels barcelonins que s'aventuren a Horta buscant l'autèntic.
Aquí s'estila l'ambient de barri d'abans: xerrada animada i gent de tota la vida, matí de cafè amb llet i entrepà, tarda de tertúlia i berenar, nit de tapa i cerveseta, i diumenge de vermut.
Al Quimet d'Horta, el ritme es pausa i la vida et dóna una treva per gaudir amb solera del moment, envoltat d'històries del passat. Asseguts a la terrassa, confirmareu que "Horta no és ni serà mai Barcelona".
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial