Adeu a l'antiga plaça Roquetes de Nou Barris: Barcelona inverteix cinc milions per donar-li la volta en un any
L'Ajuntament obliga a utilitzar només un material, similar al utilitzat en altres zones del barri, alhora que farà del lloc un eix verd
Una promoció d'habitatge públic a Barcelona, encallada pel preu elevat dels seus pisos
La plaça Roquetes, al districte de Nou Barris, està a punt de convertir-se en història passada. L'ajuntament va signar el passat 15 de gener el contracte per a la reurbanització de la nova plaça amb l'empresa M. i J. Grúas. L'obra, que haurà d'estar acabada en gener de 2026, costarà 4.948.147 euros. El consistori va deixar en mans de l'empresa pública Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA) l'execució de les obres.
El projecte consisteix, segons la informació tècnica del mateix, en construir “una nova plaça Roquetes intentant un encaix urbà delimitat pels nous equipaments, el nou mercat a la cantonada del carrer Aiguablava amb el carrer de les Torres i el nou equipament, sense ús definit, que ocupa part del volum de l'antic mercat, limitant el Camí Vell de la Pedrera”.
Un sol material
La nova plaça s'unificarà en imatge amb altres espais existents al districte. De fet, l'Ajuntament obliga a que la plataforma de la plaça es construeixi amb un sol material, és a dir, el paviment de ceràmica que ja s'ha usat abans en altres places, amb el que dóna una uniformitat a l'urbanisme de Nou Barris. Aquest material, segons l'Ajuntament, funciona “com una catifa permeable”.
Seu del districte de Nou Barris
El nou espai urbà estarà al creuament de Via Favència i Via Júlia. “S'entén com una gran plaça arbrada, una plataforma polivalent que dóna accés als equipaments i on es puguin dur a terme activitats ciutadanes, oberta visualment a la cantonada sud mitjançant una escalinata continua”.
Eixos verds
La plaça limita amb la zona alta mitjançant talussos enllaminats amb planxes d'acer. A més, es planteja “una connexió arbrada a través de la plaça, que connecta Via Favència amb els eixos verds de la plaça de Les Dones i el Pla de Fornells”. Aquests dos espais es troben a una relativa curta distància de la nova plaça Roquetes.
Es tracta, doncs, no només d'un rentat de cara, sinó d'una reurbanització en profunditat de la zona, una vella reivindicació del veïnatge. La plaça Roquetes ha estat, tradicionalment, un dels punts de trobada més importants del barri.
En el seu origen, aquest espai havia estat un barranc entre els carrers Mina de la Ciutat i Vidal i Guasch i en aquest racó va celebrar les seves primeres reunions l'Associació de Veïns de Roquetes. D'aquí partien també totes les manifestacions veïnals per reclamar millores.
Una mina de xampinyons
A la plaça es trobava també l'entrada a una mina de xampinyons, que s'estenia per sota del carrer Mina de la Ciutat. Als anys 90 del passat segle, es va urbanitzar la plaça original, després de molts problemes per l'orografia del lloc. Ara, la plaça disposa d'ascensor i escales mecàniques que la connecten amb les parts alta i baixa del barri.
Aquesta obra complementa una àmplia remodelació de diferents espais del barri, des de la reurbanització de la plaça Verdum fins a les de les escales de Matagalls o les de Rasos de Peguera. Aquest mes de febrer, es realitzarà també l'ajardinament d'aquestes obres, plantant més de 80 arbres en els espais reformats recentment, un cop passada l'emergència per la sequera.
18 ofertes per les obres
El suculent contracte de la nova plaça Roquetes va fer que una gran quantitat d'empreses constructoras s'interessessin per al concurs públic obert per l'Ajuntament. En total, es van presentar 18 companyies per fer-se amb el pastís, totes elles amb una dilatada experiència en obra pública i que periòdicament liciten obres amb les diferents administracions públiques.
De les 18 candidates, els tècnics municipals van descartar quatre per presentar ofertes econòmiques inusualment baixes, el que es denomina baixa temerària. Requerits els seus representants perquè presentessin informes justificatius de les ofertes, una d'elles no va lliurar la documentació requerida i els informes de les altres tres no van convèncer els responsables municipals, que les van eliminar de les pugnes.
El consell d'administració de BIMSA va aprovar l'acord d'adjudicació a M. i J. Grúas per unanimitat, amb 13 vots a favor i una abstenció, pertanyent al regidor de Vox Liberto Senderos. L'oferta de l'adjudicatària va ser de les més econòmiques, tot i que en els aspectes tècnics va obtenir també una elevada puntuació, per la qual cosa finalment es va endur el contracte.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la Intel·ligència Artificial
