Barcelona elevarà el recàrrec de la taxa turística fins als 8 euros per nit al 2029
El ple aprova l'augment progressiu amb el suport del PSC, ERC i BComú, i el rebuig del PP i Vox
Barcelona reparteix 2,6 milions de l'impost turístic: concerts, festes i millores als barris
Noticias relacionadas
L'últim ple del curs polític a Barcelona ha aprovat aquest divendres una proposta d'increment progressiu del recàrrec municipal de la taxa turística fins arribar als 8 euros per nit al 2029.
La mesura, impulsada per ERC, ha tirat endavant amb els vots favorables de PSC, ERC i Barcelona en Comú, l'abstenció de Junts i el vot en contra de PP i Vox.
Actualment, el recàrrec municipal de l'Impost d'Estades en Establiments Turístics (IEET) és de 4 euros per persona i nit.
Turisme Barcelona
La proposta planteja augmentar-ho un euro per any entre 2026 i 2029: 5 euros al 2026, 6 al 2027, 7 al 2028 i finalment 8 euros al 2029. Es tracta de la part de la taxa que recol·lecta íntegrament l'Ajuntament.
Més de 200 milions d'euros anuals al 2029
Segons càlculs d'ERC, amb aquest augment el consistori podria recol·lectar més de 200 milions d'euros anuals al 2029.
Al 2024, la recaptació del recàrrec va ser de 81,5 milions, als quals se'n van sumar 25 milions procedents de la part de la taxa gestionada per la Generalitat, arribant a un total de 106,5 milions d'euros.
Actualment, la fiscalitat vinculada al turisme representa ja la tercera font d'ingressos de la ciutat, només darrere de l'IBI i de les plusvàlues.
Un fons pels barris més afectats
L'iniciativa d'ERC contempla també la creació d'un fons específic que destinaria part dels ingressos als barris més afectats per la massificació turística.
“Volem que la gent conegui la ciutat, però no pas que el preu que paguin els barcelonins sigui perdre el comerç de barri per obrelates en forma de penis o samarretes d'‘I love MILF’s’”, ha declarat la líder republicana a Barcelona, Elisenda Alamany, en referència al tipus de turisme que, segons la seva formació, deteriora el teixit social local.
Des del govern municipal, el tinent d'alcalde d'Economia, Jordi Valls, ha recolzat la proposta.
Ha recordat que el recàrrec actual ja finança partides clau com el transport públic, la seguretat, l'espai públic o el Pla Clima Escola, i ha anunciat que la intenció de l'Executiu local és incloure la mesura en el debat d'ordenances fiscals d'octubre, per a la seva aplicació a partir d'abril del 2026.
Postures divergents
Barcelona en Comú ha recolzat l'increment, tot i que la seva regidora Carolina Recio ha criticat que trigui tant a arribar als 8 euros: “La situació mereix celeritat i ambició”.
Des de Junts, el regidor Arnau Vives ha valorat positivament el recàrrec, però ha advertit que ha de “paliar les externalitats negatives sense esdevenir un mecanisme de màrqueting polític”.
Visitants a Barcelona, usuaris de pisos turístics / METRÓPOLI
Al bloc contrari, Juan Milián (PP) ha rebutjat la mesura i ha acusat a ERC de voler “convertir Barcelona en una ciutat hostil al visitant”. Gonzalo de Oro (Vox) també ha mostrat la seva oposició, tot i que ha matitzat que el seu grup sí veuria amb bons ulls una taxa “petita”, que no suposi que “una família de quatre persones pagui 60 euros extra per nit i que el qui doni la cara sigui l'hotel”.
Un canvi en marxa des del 2020
ERC va ser el grup que va impulsar la creació del recàrrec municipal de l'IEET, en vigor des del 2020, i ha liderat el moviment per duplicar-lo.
La mesura compta amb antecedents institucionals: al novembre del 2023, els governs de Salvador Illa i Jaume Collboni van acordar iniciar els canvis normatius per permetre pujar el recàrrec fins als 8 euros.
Encara que inicialment es va plantejar fer-ho per decret, la Generalitat va optar per la via legislativa ordinària, després de l'advertència del Consell de Garanties Estatutàries, que va considerar injustificat un tràmit urgent sense debat parlamentari. Està previst que el Parlament de Catalunya voti el canvi a l'octubre.
Amb aquesta decisió, l'Ajuntament reforça la seva aposta per una fiscalitat turística que reforcin la financiació de serveis públics i actuï com a eina de redistribució territorial en una ciutat cada vegada més tensionada pels efectes del turisme massiu.
*Aquest article ha estat traduït automàticament amb ús d'intel·ligència artificial
