En aquest mes consagrat als Dolços i la Soledat de Maria Santíssima, el proper dimecres se celebra Sant Jordi. Dia del Llibre, aniversari de les morts de Garcilaso de la Vega, de Shakespeare i de l'enterrament de Miguel de Cervantes. 

Enllaçant amb l'afició a regalar roses arreu, a alguns barcelonins ens entra la Barcelona, nostàlgia de Cervantes. Títol del recent i magistral article a La Vanguardia de la catedràtica i acadèmica de la llengua, Carme Riera. 

Riera aporta i fixa les dates exactes que Cervantes va passar per Barcelona. Abans que el seu Quixot es desfés en elogis a la ciutat dels seus amors. Resulta que no va ser el 1610, segons l'eminente cervantista Martí de Riquer, sinó “entre 1570 i 1571”. 

Més enllà de dades erudites i del típic tòpic “alberg de estrangers” i “arxiu de cortesia”, sosté Riera que “és la nostalgia cervantina per la Barcelona de la seva joventut la que motiva la seva elecció com ciutat quixotesca”. 

“Quin bé podríem viure del quixotisme”, afirma Sanxo en la fantàstica novel·la d'Andrés Trapiello El final de Sanxo Pança i altres sort al destí (Destí, 2014). Convertit l'escuder en savi de ficció, sentencia: “Mora i veuràs”.

Sancho és el símbol del seny català, traduït com a saviesa o seny ancestral. Implica consciència, integritat i acció correcta. “Una mena de seny refinada i autorrealització”, afineu els diccionaris.

També el seu asnil Almansor (batejat així per Trapiello, no per Cervantes), sintonitza amb l'ase català. Un altre personatge icònic del seny en les faules i contes catalans.

No és estrany, doncs, que Sanxo Pança consideri que la vida no imita les novel·les sinó al revés. Perquè tant a Barcelona com més enllà: “La veritat és la principal companya de la mentida”.

Del seu pas per la ciutat i de les invencions de Trapiello, va aprendre aquell humil pagès que el “Número de tontos és infinit” i que “qui busca a un tonto el troba ràpidament”. Més fàcilment, a Barcelona.

La vinculació de Cervantes, don Quixot i Sanxo amb Barcelona es va estretir per sempre en 1891. Quan Antoni Bulbena Tusell (Barcelona, 1854 – La Garriga, 1946), el va traduir per primera vegada al català com a L'enginyós cavaller Don Quixot de La Manxa.

Conegut també com El Quijote de la Garriga, va contribuir modestament a que la novel·la de Cervantes sigui el llibre més venut i traduït de la història del món després de la Bíblia. Ambdós són dignes relectures pausades avui i altres Divendres Sants.

Els dos són també vàlids i pràctics per ser recordats el dia de Sant Jordi. Perquè els clàssics mai enganyen. I perquè cinc pàgines de consells de Sanxo al seu asnil Almansor ensenyen com “he vist anar més de dos ases als governs”.

Així doncs, tot i que Sanxo Pança torni a Barcelona, això ja no és el que va ser ni el que era. Ni els estrangers allotjats. Ni la cortesia. Ni aquest mes consagrat als Dolços i la Soledat de Maria Santíssima. 

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial