Es podria pensar en el idoni, que per governar és millor pactar amb aquell partit que pot tirar endavant les teves iniciatives polítiques. Però hi ha altres circumstàncies. Clar. Hi ha estratègies que es deuen vincular amb altres propòsits, amb operacions de més llarg abast.

Com es plasma tot això a l'Ajuntament de Barcelona? L'alcalde, Jaume Collboni, té en marxa un procés de transformació de la ciutat molt ambiciós. Hi ha obres arreu de la ciutat. S'acaba d'inaugurar el parc de les Glòries, amb una bona acceptació veïnal, tot i algunes queixes. Però segueix pendent el que seria la peça més important de tot el seu mandat: la reforma de la mesura del 30% de vivenda pública en les promocions immobiliàries. Per què no l'aprova?

Durant la campanya electoral el món econòmic de la ciutat donava per fet que aquest canvi podria provocar un enorm salto endavant. Collboni ho tenia clar. També el tinent d'alcalde responsable d'Economia, Jordi Valls.

Ara, tanmateix, gairebé a la meitat del mandat, l'alcalde creu que ja no és tan urgent. De fet, hi ha promocions ja avançades en dues grans àrees de la ciutat: a la Sagrera i a La Marina del Prat Vermell. Hi haurà en els quatre anys de Jaume Collboni un avenç significatiu en la construcció de vivenda pública, després de l'escassetat evidenciada en el mandat d'Ada Colau. Però, què passa amb la mesura del 30%?

El possible aliat del PSC per aprovar aquesta reforma seria el grup de Junts, i, potser, Esquerra Republicana, que manté latent la seva divisió interna, també a la ciutat. Però els socialistes no acaben de veure un acord amb Junts, i, de fet, tampoc Junts s'atreveix a donar el pas.

Allò que podria ser un acord satisfactori, —els dos partits comparteixen el diagnòstic i les possibles eines públiques per promoure més vivenda— es presenta impossible perquè hi ha altres qüestions en joc.

El món econòmic comença a veure el que intuïa, però no volia acceptar a l'inici del mandat. Els socialistes esperen als comuns, que en aquesta qüestió del 30% s'aferran a les seves errònies banderes. Els comuns estan recolzant al Govern de Salvador Illa al Parlament, i en el propi Ajuntament voten junts a ERC per impedir reprovacions a Jaume Collboni instades per Junts. L'última el passat divendres, quan Junts reprotxà als socialistes la seva “incapacitat” per combatre la inseguretat a El Raval i Sant Antoni.

Què passa, per tant? En la pràctica ja funciona una mena de pacte tripartit a la ciutat. No s'oficialitza. Ni els comuns ni ERC formen part del govern municipal. Però es tiran endavant, sense massa brillantor, les mesures necessàries perquè la ciutat segueixi endavant. I aquest acord amb Junts en matèria de vivenda, que tant s'espera, no acaba d'arribar.

Amb Junts es volia negociar. Però no s'avança res. O, més aviat, tot està aturat. L'equip de govern assegura que està "molt a prop" de pactar la mesura. De fet, gairebé tots estan d'acord, menys els comuns d'Ada Colau –per ara liderats per Janet Sanz.

L'opció que es maneja és que, sense renunciar a aquest percentatge del 30%, les promocions puguin ser flexibles i en un mateix districte, en barris colindants, es promoguin immobles de vivenda pública en la seva totalitat, i pisos en el mercat lliure en altres, tot i que puguin estar a 300 metres de distància. Però res de mixtura en el mateix edifici.

No obstant això, la mesura, dos anys després de les eleccions municipals, no surt endavant. I, mentrestant, el PSC ha limitat els pisos turístics, alguna cosa que agrada als comuns.

Futur? Collboni governa amb tota la ciutat en marxa, encara que no a la velocitat que es suposava o que esperaven molts inversors i el conjunt del món econòmic de la ciutat.

Amb Salvador Illa a l'altra banda de la plaça Sant Jaume, el que s'espera és poder governar amb una major comoditat, amb més vots socialistes, i amb acords amb “l'esquerra”, un cop Esquerra hagi esclarit el partit que vol ser i els comuns hagin entès que no tenen moltes més alternatives.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial