El sectors econòmics ho tenen clar. De fet, el que defensen ve de lluny. De forma explícita ho va assenyalar el president del Cercle d'Economia aquesta setmana a les jornades econòmiques celebrades al Palau de Congressos de Barcelona. Jaume Guardiola li va demanar al president de la Generalitat, Salvador Illa, que s'apropi a Junts per Catalunya, que pacti amb la formació –encara—de Carles Puigdemont amb l'objectiu, entre altres, de reduir la pressió fiscal.
A Illa l'empresariat el respecta. Valora de forma molt evident que hagi marcat un nou horitzó, que insisteixi en la idea de passar pàgina i situï la gestió com a guia de tot el govern de la Generalitat. Però, al mateix temps, considera que podria anar molt més lluny, que podria suggerir un camí més atrevit, i admetre que no ho emprèn perquè està avui lligat pels seus socis al Parlament: ERC i els comuns.
El que es pretén és que Illa contribueixi a recuperar el temps perdut, amb els assumptes econòmics en primer terme. I que ho faci de la mà de Junts, perquè les polítiques anomenades progressistes d'ERC i dels comuns no donen resultats. Al contrari. Però, qui dóna el primer pas?
A Barcelona s'inicia a prendre el pols. El grup municipal de Junts coqueteja amb la possibilitat de pactar la gran mesura que s'ha proposat el socialista Jaume Collboni per al seu mandat: la reforma del 30% de vivenda pública en les promocions immobiliàries. De moment, s'escuda en què el PSC no vol pactar d'altres mesures proposades per Junts.
Però en el si de Junts es lliura una altra batalla, la del propi lideratge de la formació a la capital catalana. L'actual cap de files, Jordi Martí –amb experiència i coneixement de la ciutat—no compta amb un ampli consens per a ser el proper candidat. I apareix la figura de Joaquim Forn –que va sofrir en pròpies carns els excessos de l'independentisme—com el candidat que podria contentar a tots els grups que avui s'integren a Junts.
Forn no desitja tornar a la política activa. Vol col·laborar al màxim perquè els ex convergents tornin a governar la ciutat. Però no vol ser el candidat. Tanmateix, aquesta és la mateixa actitud que va tenir Xavier Trias, mesos abans de acabar sent el candidat a les eleccions de maig de 2023.
La figura de Forn, respectada, coneguda, podria generar un nou consens intern a Junts. I amb un propòsit que ningú amaga: governar amb els socialistes i impulsar la ciutat a partir d'un ideari més liberal.
I de Barcelona al Parlament, tot i que en aquest cas les coses serien més complicades. Perquè aquest món econòmic i polític desitjaria arribar a consensos amb els socialistes, però sempre que aquests siguin els seguents.
És el que es pretén, una altra cosa és si serà possible, perquè el PSC ja té una llarga experiència per saber què li convé. La sociovergència demana pas: però amb les condicions de Junts: al fons a la dreta.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
