Els vells sociòlegs mai moren. Només es jubilen. Com el doctor de la Universitat de Barcelona, Juli Sabaté, que continua observant la societat i “com aquesta condiciona la majoria de coses que ens passen”.  

Professor del Departament de Sociologia, centenars d'estudiants d'Econòmiques i d'algunes escoles de policia han escoltat les seves lliçons. Ara, publica les seves Cròniques d'un sociòleg jubilat.

No està a les llibreries, perquè ha imprès una edició limitada per als seus amics. Però es pot llegir al seu blog Normals i diferents,, que abasta el trienni 2021-2024.

Procedent de la collita intel·lectual del Maig del 68, comença per la infància. En “Nens indefensos, pobrets”, sosté Sabaté: “Els nens d'ara són els més desprotegits de tota la història de la humanitat”.

La causa és que “a base de sobreprotegir-los els hem deixat totalment desprotegits i sense defenses davant d'una vida que a vegades pot ser divertida i estupenda, però també rep repartiments de bufetades de tot calibre”.

Com no totes les mares i pares es deixen idiotitzar, no valen les falses excuses: “És la societat! És l'estructura!”. La realitat és que com neixen pocs nens, “són un bé escàs molt valorat que cal protegir”.

Des del punt de vista econòmic: “Els nens no treballen, només consumeixen i també estudien”. Des del punt de vista cultural: “L'estil de vida actual fuig del sacrifici i és hedonista”.

Des de l'angle fosc: “Només tenen drets, no deures. No tenen límits i són nens mimats”. Dada tràgica: el 2021 les morts per suïcidi de menors de 15 anys van augmentar un 57%.

Pel que fa a l'ensenyament i l'fracàs dels resultats de l'informe Pisa, el diagnòstic del sociòleg és el mateix: “¡No és l'escola, caram!”. Tampoc és el sistema educatiu en abstracte.

Ho atribueix a “els canvis en l'estructura social que han convertit els nens en uns petits dictadors”. Perquè no van a l'escola a estudiar i aprendre, sinó a passar-ho lúdic i a ser feliços per mandat de psicopedagogs que no posen els peus a les aules.

Els professors que s'arrisquen a renyar als alumnes “es troben amb pares i mares que es posen al costat del nen i contra el professor”. Sabaté els crida “poderós lobby” que culpa l'estructura social. En abstracte.

Mentrestant, pares, mares, familiars, amics i coneguts “han dimitit del seu paper educatiu perquè paguen els seus impostos perquè ho faci l'escola”.

Després, “portem el nen a la llar d'infants, l'avi a la residència i llavors ens comprem un gos per no estar sols”. Futbol, economia, política, cultura i el poder són altres assumptes en els quals posa el dit a les ferides. Amb humor, ironia i una mica de tendresa.

A l'article ¡Recuperem la mili!, escrit abans del debat actual sobre rearmament, l'autor constata que el servei militar obligatori s'estén per Europa i l'OTAN. I està d'acord.

Argumenta que des del punt de vista cultural la mili és “un estil de vida d'esforç i sacrifici on era important aprendre obediència i respecte a la jerarquia, la disciplina i l'ordre”.

Assumint que el poden acusar de fàssista, matitza: “Trump no és un fàssista, sinó un fatxenda, que significa: presumir de si mateix o ostentar alguna cosa. I persona que ho fa tot per presumir i per fer-se veure”.

Però tot això no ho arregla cap sociòleg, per molt jubilat que estigui.

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial