Jaume Collboni dirige l'Ajuntament de Barcelona amb només 10 regidors de 41. Això implica dedicació màxima al seu equip de Govern. Només cal veure les seves agendes. Albert Batlle, com a cas apart. Si et descuides a les 7 del matí -o abans- t'envia un missatge per WhatsApp o et truca per telèfon i manté amb tu una animada conversa com si fos la una del migdia. Al marge d'aquesta anècdota tots els regidors socialistes van a destall per suplir la manca de números en el cartapàs municipal.
I la cosa no es resoldrà en aquesta legislatura. Només compta Collboni amb un soci preferent, ERC, que desfoga l'equip municipal en el ple però no en l'activitat diària.
Un exemple d'aquesta multidisciplina laboral és Laia Bonet, la mà dreta de l'alcalde Collboni. Dirigeix una orquestra on s'inclou la Primera Tinença d'Alcaldia, Àrea d'Urbanisme, Acció Climàtica, Mobilitat, Pla de Barris i Serveis Urbans. Per si no fos prou, és regidora de Districte del complex barri de Gràcia i presidenta de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida i de l'Institut de la Fundació Mies van der Rohe.
Poc temps ha de tenir la número dos de l'Ajuntament perquè com a periodista dono fe que respon els missatges amb preguntes i també els que contenen insinuacions i rumors. Temps per al seu temps lliure esgarrifa veure on el ubica.
Bonet no és nova en política. És regidora des de 2019 però va aterrar en uns moments convulsos pel PSC. Va arribar a ser secretària general de Presidència en el Govern de José Montilla i va ser elegida diputada el 2010 on va estar fins al 2012. En aquella època el PSC era una gàbia de grills que encadenava crisis amb crisi que pels agorers eren el preludi de la seva desaparició. Vist lo vist, uns linces.
Mai va ocultar les seves aspiracions polítiques però sempre des de l'honestedat. La prova de l'algodó van ser les primàries en les quals va competir contra Jaume Collboni. Era un moment heavy metal per al PSC. Van obtenir en eixe 2015 quatre regidors. En aquelles primàries van competir diversos candidats. El que va passar després és una radiografia del PSC. Carmen Andrés i Laia Bonet, van ser derrotades. Laia en la primera volta, però va seguir ahí intentant donar un cop de mà que sempre faltaven.
Es va anar a l'empresa privada però mai va abandonar la seva organització, ni al seu rival Collboni. Tampoc Carmen de Andrés que l'acompanyava en aquella legislatura calvari en ple procés, on Colau els va utilitzar com un Kleenex.
Altres candidats no van fer el mateix. Jordi Martí va abandonar el partit després de la seva revolcada en les primàries per ser la mà que mece el bressol dels Comuns. Ara està sota les faldilles del ministre Urtasun però al PSC ningú el troba a faltar. I menys a Rocio Martínez Sempere que es va anar a Madrid com a directora de la Fundación de Felipe González. I ho va fer després de ser una gran defensora del dret a decidir. Això sí, a Barcelona, a Madrid va abraçar i remendar les costures de la Constitució. És el que té perdre sense vergonya, o sensevergonya, vostès trien.
Però Bonet es va quedar i el 2019 va ser la dos de Collboni. Van duplicar representació i tots dos espatlla amb espatlla van fer front a injúries i conspiracions que no donaven res per ells i que es perden en converses de bar proponent candidats que naven entre l'impossible i l'esotèric.
Quatre anys després Collboni, contra pronòstic, es fa amb la vara de comandament i Bonet assumeix una tinença d'alcaldia més que complexa perquè lidera tot el que porta encadenats problemes. Cal reconèixer que en matèria de serveis urbans li ha donat la volta a la situació com un mitjó, el pla de barris és de nota, en mobilitat ha posat sentit comú que ja és molt, en urbanisme donarà la campanada encara que ara Barcelona és un caos d'obres i en Acció Climàtica ha posat ordre.
No és una mala gestió sens dubte. Incluso en privat ho han de reconèixer els de l'oposició. Bonet sempre dóna la cara, quan venen magres, però refusa l'ànim de protagonisme, i això sempre és d'agrair. Honestedat, lleialtat i treball personal i en equip defineixen aquest suport d'un govern municipal que l'oposició reprova cada cop que pot, i vol, però que en vuit anys és el primer que governa.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
