Era un dissabte al migdia de finals de maig. Em va impressionar veure com una família molt nombrosa ocupava les dues taules de fusta i els quatre bancs que l'Ajuntament havia instal·lat a una cantonada del mercat de Sant Antoni.

Diria que eren entre 10 i 15 persones. Portaven les neveres portàtils que s'utilitzen per les excursions campestres i de platja. Es preparaven per menjar: el lloc no era gaire agradable, però ja començava a fer calor i les taules quedaven protegides del sol per l'estructura del mercat.

Em va recordar a escenes similars d'anys enrere a les zones de gespa dels costats de la Ronda del Litoral a l'altura del Fòrum amb les quals l'ajuntament havia decorat aquella autopista urbana. La imatge era d'un contrast agressiu: grups familiars de pícnic al costat d'aquell trànsit infernal.

En les dues situacions, però sobretot en la de Sant Antoni, em vaig preguntar si aquest era l'objectiu de les reformes urbanes de la ciutat, si aquests espais s'havien creat per esmorzars a l'aire lliure. Qualsevol pot entendre que una família que viu en un pis sense condicions, més encara si és nombrosa, estigui millor a l'aire lliure que en el propi domicili.

Però no deixa de ser estrany, fins i tot disparat, que davant les taules del Tres Tombs, els nous veïns del barri muntin el seu particular happening al mig del carrer i a la vista de tothom.

Eren mals auguris perquè apuntaven que la cacarejada pacificació dels barris de la qual alguns en feien bandera no anava pel bon camí. Facilitar espais a la intempèrie al centre de la ciutat per a les menjades familiars és una barbaritat. Barcelona disposa d'alternatives molt properes per facilitar aquests serveis.

Durant les obres del mercat, les parades es van traslladar provisionalment a la Ronda de Sant Antoni, on ha quedat una ferida absurda i profunda que encara planeja sobre les queixes del barri.

Els veïns van convocar aquest dilluns una cassolada nocturna per la inseguretat i la manca de neteja, que consideren producte de l'abandonament en què es troben.

Cal dir, no obstant això, que aquesta situació no és nova. Qualsevol que coneixi la zona sap que darrere les antigues muralles medievals sempre hi va haver mala vida i delinqüència d'escassesa. L'Ajuntament tenia l'obligació de conèixer les característiques del barri i els riscks que comportaven certes decisions. A principis d'agost van haver de començar el desmuntatge dels bancs de fusta i fins i tot del 30% de les obres entorn del mercat que va fer Ada Colau.

La gentrificació provocada pel turisme s'ha sumat a la que ja havia patit durant tantes dècades per raons socioeconòmiques, i ha actuat com a catalitzador de la degradació; una degradació que s'estén com taca d'oli.

Si abans de les reformes el deteriorament es contenia dins muralles, ara puja en direcció a la plaça d'Espanya. I connecta amb el malestar dels veïns de Sants-Montjuic, que sembla més motivat per fenòmens d'inseguretat sense relació amb el turisme.

No es pot governar sense informació i menys encara amb objectius propagandístics com única guia. Els responsables d'aquest amateurisme desastrós, Barcelona en Comú, poden dir tantes vegades com vulguin que l'integrisme empresarial i mediàtic els va cosir a demandes judicials. Però a la vista de l'herència que han deixat a la ciutat –com aquesta falsa pacificació de Sant Antoni--, només cal afegir que aquestes querelles es van quedar curtes, molt curtes.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial